100 milions de tones l'any: el CO₂ que els boscos d'Europa ja no poden absorbir

Cerdanyola del VallèsEls boscos, aliats clau en la lluita contra el canvi climàtic per la seva capacitat d’absorbir diòxid de carboni (CO₂), estan perdent eficàcia a Europa. Actualment, aquests espais verds cobreixen prop del 40% del territori de la Unió Europea i, entre 1990 i 2022, van aconseguir capturar aproximadament el 10% de les emissions derivades de l’activitat humana.

Tanmateix, un estudi publicat a la revista Nature, liderat per Mirco Migliavacca, investigador del Joint Research Centre i amb la col·laboració del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i el CSIC, alerta que aquesta capacitat de segrest de carboni està en clara disminució. La recerca mostra com l’absorció anual de carboni forestal a Europa ha caigut de 457 milions de tones de CO₂ entre 2010 i 2014 a 332 milions de tones absorbides cada any entre 2020 i 2022. Això representa una reducció de prop d'un 30% en només una dècada, però el coautor de l’estudi i investigador del CSIC Jordi Peñuelas assenyala que les dades del 2025 “van en la mateixa línia i el declivi podria ser encara més gran”.

Aquest descens posa en greu risc els objectius climàtics de la Unió Europea, que s’ha compromès a assolir la neutralitat climàtica el 2050. En aquest marc, s’havia fixat per al 2030 una meta d’absorció de 310 milions de tones de CO₂, una xifra que, a la vista del declivi recent, sembla difícil d’assolir.

Causes més enllà del canvi climàtic

Les causes darrere d’aquest declivi en la capacitat d’absorció de carboni dels boscos europeus són múltiples i estan interrelacionades. Peñuelas assenyala que entre les causes principals hi ha “l’augment de la tala d’arbres”, impulsada per una demanda creixent a escala europea i global i l’augment de pertorbacions naturals com incendis, tempestes i plagues, sovint seguides de tales prematures per retirar la fusta morta o cremada. A més, la reducció de les repoblacions i l’envelliment dels boscos també limiten el seu creixement i la seva capacitat per absorbir CO₂.

Peñuelas també destaca que “les onades de calor i les sequeres, cada vegada més freqüents, redueixen el creixement dels arbres” i afecten directament la seva productivitat, així com “l’augment d’incendis, plagues i tempestes, que incrementen la mortalitat dels arbres”.

Una gestió forestal intel·ligent per revertir-ho

Els autors de l’estudi proposen “implementar polítiques integrades” per afrontar la problemàtica dels boscos europeus. L’investigador del CSIC assenyala que aquestes polítiques han d’anar dirigides, en primer lloc, a “millorar el monitoratge i el seguiment dels fluxos de carboni i la salut dels nostres boscos, no només els catalans, sinó tots els europeus, mitjançant l’ús combinat de dades satel·litàries i dades terrestres”.

En paral·lel, l’estudi defensa una transformació profunda en la manera de gestionar els boscos europeus. La gestió forestal ha de tenir altres objectius més enllà de produir fusta. “Cal apostar per una gestió sostenible i climàticament intel·ligent que consideri els boscos com a espais que ens aporten moltíssims més serveis a banda de la producció de fusta, com ara la protecció del sòl, la regulació del cicle de l’aigua i l’hàbitat per a la fauna i la flora. I s’ha d’entendre que els boscos amb més espècies i amb estructures més variades (arbres de diferents mides o gruixos) són més resilients al canvi climàtic,” apunta Peñuelas.

L’estudi proposa un equilibri entre l’activitat productiva, com la tala, i la conservació dels hàbitats naturals, i recomana una gestió forestal que combini boscos de diferents edats i nivells de protecció. Així, s’alternarien àrees destinades a la producció sostenible amb zones de conservació estricta, fet que afavoreix la biodiversitat i ajuda a mantenir el carboni emmagatzemat en la fusta viva, la fusta morta i el sòl.

Pel que fa a la reforestació, els experts alerten que serà fonamental seleccionar acuradament els llocs per plantar nous arbres a Europa, ja que l’escassetat d’aigua condicionarà l’èxit d’aquestes iniciatives. Per això, aquesta estratègia només serà viable en zones amb condicions climàtiques favorables.