Adeu a la corba de la infelicitat: el malestar emocional apareix a edats més joves

BarcelonaDes del 2008 el benestar durant la vida humana s’ha representat amb un gràfic amb forma d’U. Segons aquesta idea, la felicitat de les persones és elevada a la infància i la joventut, però disminueix amb el pas dels anys fins a arribar al punt més baix al voltant dels quaranta o cinquanta anys, un descens vinculat a l’estrès i les preocupacions de la vida. A partir d’aquesta edat, el benestar tornava a pujar. Aquesta teoria es coneix popularment com la “corba de la felicitat”. Quan s'inverteix aquesta U, els economistes passen a parlar de "corba de la infelicitat", ja que el que representa és el malestar associat a l’edat. Ara, però, un estudi afirma que el deteriorament de la salut mental dels joves ha eliminat el comportament típic d'aquesta figura.

La conclusió principal de la recerca, liderada per David Blanchflower –un dels desenvolupadors de la teoria de la corba de la felicitat– del Dartmouth College (EUA), en col·laboració amb altres investigadors, és que el patró clàssic d’infelicitat segons l’edat (U invertida) ha desaparegut, ja que el malestar mental ha crescut entre els joves i és aleshores que va baixant amb l’edat. Els autors asseguren que es tracta del primer document que demostra aquesta tendència i atribueixen el deteriorament de la salut mental juvenil com a causa principal d’aquest canvi. A més, detallen que es tracta d’un fenomen global.

Els resultats, publicats aquest dimecres a la revista científica PLOS One, plantegen un canvi enorme respecte a les recerques anteriors, quan el malestar mental assolia el seu punt màxim en l'edat mitjana. Per aquest motiu, els autors alerten sobre la greu crisi de salut mental que pateixen els joves d'avui dia, i que cal abordar.

L’estudi determina una sèrie de factors que podrien explicar el malestar emocional dels joves, entre els quals hi ha el limitat poder econòmic, la dificultat per accedir a l'habitatge i l'impacte de les xarxes socials. En aquesta línia, el psicòleg i vicesecretari del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Roger Ballescà, assegura que els joves d’ara tenen “motius pels quals preocupar-se”, com els esmentats a l’estudi.

Incertesa pel futur

“Si pensem que el jovent viu d'esquena a això ens estem equivocant”, comenta Ballescà. Segons explica, aquesta dificultat per adaptar-se a la realitat social està provocant un augment de la demanda d’atenció en salut mental de joves i nens pels anomenats “trastorns adaptatius” (o reactius), que són aquells que apareixen en un context social, econòmic o cultural determinat. Són exemples d'això l’ansietat o els trastorns alimentaris.

Més enllà d’aquesta incertesa pel futur, Ballescà identifica altres factors que influeixen en el malestar dels joves: “Vivim en una societat amb un model de felicitat molt superficial basat en l’hedonisme –centrat en el plaer– en el qual s'entén la felicitat com l’absència de malestar”, diu. A més, fa incís en el fet que les xarxes socials ho han potenciat (sobretot per les comparacions socials) i s’ha generat una expectativa social molt alta sobre el que és ser feliç. “El malestar no es considera com una part constitutiva del fet de viure, sinó una irregularitat”, subratlla.

Ballescà coincideix amb l’estudi en el fet que la pandèmia per la covid-19 ha estat un “catalitzador” d’aquesta situació, i no pas una causa. “El confinament va accelerar tendències que ja venien d’abans, ja que les consultes per salut mental anaven a l’alça abans del 2019”, comenta, i no té cap dubte que la situació esclataria tard o d’hora.

No tot és un trastorn mental

“El fet que els joves expressin més infelicitat que abans no vol dir que tinguin més trastorns mentals”, matisa l’expert, i considera essencial recalcar que la felicitat és un concepte “molt subjectiu” i és arriscat vincular-lo amb la salut mental, encara que sovint vagin en paral·lel. “En cas contrari, podem donar a entendre que una persona infeliç vol dir que té un problema de salut mental”, adverteix.

Per posar un exemple, l'expert explica que una persona que travessa una situació econòmica complicada se sentirà infeliç a conseqüència d’aquest fet, però això no significa que tingui una patologia mental. Amb això, es refereix novament al fet que és un tipus d’infelicitat vinculada a l’entorn –o sigui, als trastorns adaptatius anomenats anteriorment–, i s’ha de tractar des d’un punt de vista social i no pas sanitari, ja que no és estrictament una patologia mental com ara la psicosi.

Davant aquesta situació, la doctora en psicologia i especialista en psicologia clínica, Maite Garaigordobil, destaca que l'estudi deriva en una sèrie d’implicacions educatives i socials sobre les quals s’hauria d’incidir. En declaracions al SMC, comenta que cal reforçar la necessitat de desenvolupar estratègies als centres educatius amb la finalitat d’identificar signes de malestar, promocionar espais de diàleg on l'alumnat pugui expressar preocupacions i puguin parlar dels seus problemes de salut mental amb la finalitat d'erradicar l'estigma al voltant d’aquest àmbit, així com dissenyar polítiques públiques que facin costat a les noves generacions enfront d'aquest deteriorament. També subratlla que cal investigar més a fons les causes d'aquest augment del malestar i dels problemes de salut mental en l'adolescència i la joventut.