L'epidèmia de la salut mental que els CAP no poden atendre

La resiliència és un terme que deriva del llatí resiliens, participi del verb resilīre, que significa “saltar cap enrere i rebotar”. Es refereix a la capacitat d’adaptació i recuperació de l’individu davant una situació adversa o de risc. No hi ha dubte que, de situacions inesperades, n’hem tingut unes quantes els darrers anys, i a més a escala planetària. Recordin la crisi financera del 2008, la pandèmia de coronavirus, l’auge dels conflictes armats i la posterior escalada de preus. Si al context social, econòmic i polític hi sumem que no es destinen prou recursos a la nostra salut mental, francament tirar endavant de manera airosa sembla, més que resiliència, una heroïcitat.

“La salut mental no és que sigui la germaneta pobra de la sanitat, és que mai s’ha atès i continua sense atendre’s”, diu el neuropsicòleg Óscar Pino López, coordinador del CAS l’Hospitalet de Llobregat de la Fundació Hospitalàries Sant Boi.

A Catalunya, aproximadament una de cada quatre persones de més de 14 anys experimenta malestar emocional, un estat d’ànim desagradable que comporta tristesa, ansietat i episodis d'irritabilitat davant situacions quotidianes. I gairebé una de cada deu persones té diagnosticada una depressió moderada o greu, segons un informe de salut mental i autonomia personal de l’Agència per la Competitivitat de l'Empresa (ACCIÓ) de la Generalitat de Catalunya. De fet, un altre informe del ministeri de Sanitat evidencia que els trastorns d’ansietat, l’insomni i la depressió representen les consultes més freqüents en atenció primària a tot l’Estat, amb un increment del 72%, el 65% i el 22%, respectivament, en el període 2016-2022.

“Si les dades abans de la pandèmia ja eren dolentes -en paraules de Pino López-, el virus va tenir conseqüències directes en la salut de la població perquè ataca el sistema nerviós central, amb símptomes neurològics diversos”. En aquesta línia, recentment investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau han constatat i quantificat per primer cop l’augment de les conductes suïcides no letals, és a dir, d’ideació o intents de suïcidi, arran de la crisi sanitària, que és superior al 50%. Les dones joves i els menors d’edat han estat els més afectats.

Dèficit de psicòlegs

Amb totes aquestes xifres sobre la taula, sobta que els serveis de salut mental públics encara no comptin, a dia d’avui, amb un finançament adequat a la magnitud del problema. Si bé els trastorns mentals greus tenen un accés preferent en el circuit assistencial, els menors queden en una mena de llimbs, amb pacients que han d’esperar fins i tot mesos per fer una primera visita amb un psicòleg que, a més, potser no arriba ni a la mitja hora. Per això, moltes persones es veuen obligades a recórrer a les consultes privades, si és que s’ho poden permetre econòmicament. Per exemple, dues sessions al mes s’emporten fins al 15% dels ingressos mensuals dels joves, motiu pel qual es veuen obligats a deixar la teràpia psicològica fora de les seves prioritats, amb el risc d’agreujament del seu malestar emocional.

Amb tot, a Catalunya la ràtio de psicòlegs és de 9,5 per cada 100.000 habitants, per sobre dels 6 que hi ha a escala estatal i molt lluny dels 18 de la mitjana europea. Per fer-nos-en una idea, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) recomana 24 psicòlegs per cada 100.000 habitants. Per això els experts reclamen la presència de més especialistes en salut mental als centres d’atenció primària (CAP), que són la porta d’entrada per a moltes persones al sistema sanitari.

El 2021, la revista Psychological Medicine va publicar els resultats del projecte PsycAP, el primer gran estudi a Espanya sobre l’eficàcia de la teràpia grupal per abordar els trastorns emocionals com l’ansietat i la depressió en comparació, únicament, amb les consultes periòdiques amb el metge de família i els tractaments farmacològics. En concret, es van reclutar un total de 1.061 pacients adults en 22 centres d’atenció primària de vuit comunitats autònomes (Andalusia, el País Basc, Cantàbria, Castella-la Manxa, Galícia, Madrid, Navarra i el País Valencià). El protocol va consistir en set sessions de teràpia de 90 minuts dirigides per psicòlegs clínics durant un període de 12-14 setmanes en grups reduïts -de 8 a 10 persones-. Antonio Cano-Vindel, catedràtic de psicologia de la Universidad Complutense de Madrid (UCM) i impulsor del projecte, explica que “els trastorns d’ansietat i depressió remeten al voltant d’un 70% amb només aquestes sessions per un cost de 27,4 € per pacient i sessió”, i que els efectes terapèutics “es mantenen els dotze mesos posteriors”.

Els resultats de PsycAP, indica Pino López, que també és membre de la junta del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), estan arrenglerats amb els de programes tan consolidats com l’Improving Access to Psychological Therapies (IAPT), actualment anomenat Talking Therapies (“teràpies conversacionals”), que el govern del Regne Unit va posar en marxa el 2008 per tractar els problemes més comuns de salut mental de la població: depressió, ansietat generalitzada, agorafòbia, trastorn dismòrfic corporal, hipocondria, trastorn obsessiu-compulsiu (TOC), estrès posttraumàtic, pànic, ansietat social, etc. Prop de dos milions de persones es beneficien d’aquest servei, que pot ser tant individual com grupal, presencial o a distància, i acompanyat o no de tractament psicològic.

L’eficàcia i la rendibilitat de sumar psicòlegs als sistemes nacionals de salut també es dona en països com Noruega, on el seu programa d’atenció psicològica precoç per a la salut mental -Prompt Mental Health Care (PMCC)- ha demostrat que no només millora el benestar dels participants, sinó també el seu grau d’empleabilitat, en comparació amb persones que segueixen un tractament convencional, cosa que suposa una inversió eficient en termes de productivitat laboral i reducció de l’ús de serveis de salut: per cada 0,09 € invertits hi ha un retorn de 0,5 €. La dada no ens hauria de resultar insignificant, tenint en compte que l’any passat a Catalunya es van registrar 192.526 baixes laborals per salut mental, un 11% del total d’incapacitats.

Referents de benestar emocional

Les repercussions de la pandèmia en la salut mental de la població és el que va portar el departament de Salut de la Generalitat a implantar, l’any 2021, la figura dels referents de benestar emocional i salut comunitària a l’atenció primària (RBEC). També en un intent de reduir l’abús de psicofàrmacs: cada mes es prescriuen mig milió de receptes d’ansiolítics a Catalunya, medicaments que poden generar dependència i addicció a la llarga. Els RBEC són professionals de les ciències de la salut -la gran majoria, psicòlegs- que atenen persones amb trastorns adaptatius per evitar l’agreujament dels símptomes. Els casos més complexos, amb trastorn mental sever que interfereix de forma significativa en el dia a dia, es deriven igualment als centres de salut mental.

Marina Calderó és una de les 359 persones que, segons dades facilitades pel departament a aquest diari, formen actualment la xarxa de RBEC a Catalunya -una per a cada CAP, tenint en compte que en poblacions petites poden donar suport a més d’un centre-. Treballa, des de fa més de tres anys al CAP Horta 7D de Barcelona, on la seva tasca principal és donar assistència a pacients derivats per l’equip de medicina, infermeria o treball social per fer-ne una primera valoració i, a partir d’aquí, orientar-los cap a l'abordatge més adequat, que podria ser, en molts casos, la teràpia grupal.

“Els grups a nivell de simptomatologia ansiosa i depressiva estan estesos gairebé a tot arreu. Nosaltres també fem un grup de malestar laboral, un de fibromiàlgia, un de dol, un d’estimulació cognitiva per a gent gran i un per a dones en què treballem la perspectiva de gènere”, explica la psicòloga. A cadascun d’aquests grups hi participen 10-12 persones en 8-10 sessions de teràpia de 90 minuts, una per setmana, amb l’acompanyament de Calderó, que també pot comptar amb la col·laboració puntual de professionals de branques com la fisioteràpia, la nutrició, la infermeria, el treball social i la medicina.

La segona gran tasca de la RBEC d’Horta 7 és la participació en l’activitat comunitària del centre d’atenció primària, és a dir, sortir als barris per educar en hàbits saludables i detectar precoçment problemes relacionats amb la salut, com podria ser a través de les escoles,  i apropar i acompanyar a la ciutadania els recursos disponibles per prevenir el patiment mental. En aquest sentit, una de les assignatures pendents és arribar d’una manera més efectiva als joves, que són més reticents a anar al CAP pel seu propi peu malgrat que són, precisament, un dels sectors de la població més afectats per la pandèmia.

I és que els trastorns de salut mental dels catalans d’entre 10 i 24 anys s’han duplicat en el període 2008-2022, segons conclou un estudi recent liderat per l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol), que també destaca un increment alarmant en els casos d’ansietat, depressió, trastorns alimentaris i trastorns per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). L’ús de fàrmacs antidepressius en menors de 15 anys, a més, s’ha disparat un 250% en només tres anys, com informava al gener aquest diari.

Malgrat que encara no hi ha dades oficials sobre els avantatges socials i econòmics de la introducció dels RBEC a la porta d’entrada al sistema sanitari, la sensació generalitzada és que ha revertit positivament sobre els usuaris, entre els quals hi ha els mateixos professionals dels centres, que reben formació i atenció dels seus companys referents de benestar emocional, com destaca Calderó. Per tant, amb l’experiència acumulada pel projecte de la Generalitat, així com pel PsycAP, que ja s’aplica a nombroses comunitats autònomes de l’Estat, i dels diferents programes internacionals, sembla evident que omplir les consultes de psicòlegs és una necessitat imperiosa.