Augmenten les famílies que no volen donar els òrgans d'un parent quan mor
Hi ha un 27,6% de negatives familiars, un percentatge inèdit des que hi ha registres
BarcelonaUn any més Catalunya ha aconseguit unes xifres de trasplantaments d'òrgans molt positives, que situen el país com un referent mundial en aquest camp. L'any passat es van fer 1.356 trasplantaments, un 0,8% més que fa dos anys, cosa que representa la segona millor xifra de la història, segons el balanç que fa anualment l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). Tot i celebrar que la bona dinàmica dels últims anys es manté, l'OCATT ha detectat un patró preocupant en el procés de donació: les negatives familiars han augmentat fins al 27,6%, el percentatge més alt des que hi ha dades disponibles. Això vol dir que gairebé un terç de les famílies catalanes descarten donar els òrgans d'un ésser estimat quan mor.
En una conversa amb l'ARA, el director de l'OCATT, Jaume Tort, ha reconegut que aquest increment els preocupa i que estan treballant per revertir-ho. Fa tot just deu anys el percentatge de negatives familiars era més baix, un 14,9%, però en l'última dècada ha anat creixent gradualment i Salut apunta a "diferents factors socials". La dinàmica de negatives dels últims anys és clarament ascendent: el 2022 era un 17,4%, el 2023 un 22,4% i el 2024 un 25,8%.
La negativa prèvia del possible donant o de la seva família, sense cap altra raó, va ser el motiu esgrimit per les famílies en un 77% dels casos, mentre que un 6% van adduir motius religiosos i un 4%, dubtes amb la integritat corporal o amb la mort encefàlica. A més, un 3% van expressar problemes amb el personal sanitari o per reivindicació social.
Davant d'aquest increment de negatives, Tort ha explicat que l'OCATT està estudiant el fenomen i el departament de Salut reforçarà les accions divulgatives per sensibilitzar la població sobre la importància de la donació d'òrgans, teixits i cèl·lules. "L'escenari és complex i darrere hi ha diversos motius. Els comportaments varien en funció de cada centre, no és uniforme, però sí que hem detectat més negatives en entorns urbans, per exemple", concreta. La mitjana de negatives en altres territoris de l'Estat, en canvi, és més baixa, entre 4 i 6 punts percentuals en comparació amb les dades de Catalunya.
La coordinadora de trasplantaments de l'Hospital Josep Trueta de Girona, Núria Masnou, ha insistit en la importància del document de voluntats anticipades, ja que estalvia molts problemes als familiars que han de prendre la decisió en un moment complicat. Masnou ha reconegut, però, que a vegades, tot i la voluntat expressada de la persona que mor a favor de la donació, han de negociar amb les famílies, que s'hi neguen. En aquests casos, ha explicat que tot té un límit, ja que, tot i perdre un donant, és important no sumar una ferida més a la família.
Segona millor xifra de la història
Ara bé, la xifra de trasplantaments del 2025 és la segona més alta de la història (1.356) després de la que es va registrar l'any 2023, quan se'n van fer 1.393. De fet, a Catalunya es fan 167 trasplantaments per cada milió d'habitants, cosa que situa el país com a líder en aquest camp, per davant dels Estats Units (136) i de la mitjana espanyola (132,8).
La majoria dels trasplantaments l'any passat van ser renals, amb un total de 945 i un increment del 3,6% respecte del 2024; seguits dels hepàtics, amb 206 (-8%); els cardíacs, amb 68 (+4,6%); els pulmonars, amb 110 (+4,8%), i els pancreàtics, amb 27 (-30,8%). Al tancament de l'any, el 31 de desembre del 2025, hi havia 1.407 persones a l'espera d'un trasplantament. D'aquests, 112 esperaven un òrgan vital, com ara fetge, cor o pulmó. En canvi, pel que fa a les donacions cadàver, Catalunya té una taxa de 45,5 donants per milió de població, per darrere d'Espanya (53,9) i dels Estats Units (49,7).
Respecte als trasplantaments pediàtrics, el 2025 s'han reduït de manera important, i han passat dels 54 del 2024 als 36 de l'any passat. Del total d'intervencions, 18 van ser de ronyó, 13 de fetge, tres de cor i dues de pulmó. La reducció s'explica principalment per la manca de llista d'espera i la millora dels tractaments previs, segons explica Tort. A finals d'any hi havia catorze infants a l'espera d'un trasplantament.