Salut

Augmenten les famílies que no volen donar els òrgans d'un ésser estimat quan mor

Hi ha un 27,6% de negatives familiars, un percentatge mai vist des que hi ha registres

La doctora Joana Ferrer al quiròfan fent el trasplantament de pàncrees de la Núria.
ARA
Act. fa 0 min
3 min

Un any més Catalunya ha aconseguit unes xifres de trasplantaments d'òrgans molt positives, que la situen com un referent mundial en aquest camp. L'any passat es van fer 1.356 trasplantaments, cosa que suposa un 0,8% més que fa dos anys i representa la segona millor xifra de la història, segons el balanç anual que fa l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). Tot i celebrar que la bona dinàmica dels últims anys es manté, l'OCATT ha detectat un patró preocupant en el procés de donació, ja que les negatives familiars han augmentat fins al 27,6%, el percentatge més alt des que hi ha dades disponibles. Això vol dir que gairebé un terç de les famílies catalanes descarten donar els òrgans d'un ésser estimat quan mor.

Negatives familiars a la donació d'òrgans

Fa deu anys el percentatge de negatives familiars era menor, un 14,9%, però en l'última dècada ha anat creixent gradualment i Salut apunta a "diferents factors socials". La negativa prèvia del possible donant o de la seva família, sense cap altra raó, va ser el motiu esgrimit per les famílies en un 77% de les negatives, mentre que un 6% va adduir motius religiosos, un 4%, dubtes amb la integritat corporal o amb la mort encefàlica i un 3% va expressar problemes amb el personal sanitari o per reivindicació social. Davant d'aquest increment, l'OCATT està estudiant el fenomen i el departament de Salut reforçarà les accions divulgatives per sensibilitzar la població sobre la importància de la donació d'òrgans, teixits i cèl·lules.

La coordinadora de trasplantaments de l'Hospital Josep Trueta de Girona, Núria Masnou, ha insistit en la importància del document de voluntats anticipades, ja que estalvia molts problemes als familiars que han de prendre la decisió en un moment complicat. Masnou ha reconegut, però, que a vegades, tot i la voluntat expressada de la persona que mor a favor de la donació, han de negociar amb les famílies, que s'hi neguen. En aquests casos, ha explicat que la negociació té un límit, ja que, tot i perdre un donant, és important no sumar una ferida més a la família. La dinàmica de negatives dels últims anys és clarament ascendent: el 2022 era un 17,4%, el 2023 un 22,4% i el 2024 un 25,8%.

Segona millor xifra de la història

Tot i l'auge de negatives familiars, les xifra de trasplantaments és la segona més alta de la història després de la registrada l'any 2023, quan se'n van fer 1.393. La majoria dels trasplantaments del 2025 van ser renals, amb un total de 945 i un increment del 3,6% respecte del 2024; seguits dels hepàtics, amb 206 (-8%); els cardíacs, amb 68 (+4,6%); els pulmonars, amb 110 (+4,8%); i els pancreàtics, amb 27 (-30,8%). Això vol dir que es fan 167 trasplantaments per cada milió d'habitants, cosa que situa Catalunya com a líder en aquest camp, per davant dels Estats Units (136) i de la mitjana espanyola (132,8). El 31 de desembre del 2025 hi havia 1.407 persones a l'espera d'un trasplantament. Del total, 112 esperaven un òrgan vital (fetge, cor o pulmó).

Pel que fa a les donacions cadàver, en canvi, Catalunya té una taxa de 45,5 donants per milió de població, per darrere d'Espanya (53,9) i dels Estats Units (49,7). Respecte als trasplantaments pediàtrics, el 2025 s'han reduït de manera important, i han passat dels 54 del 2024 als 36 de l'any passat. Del total d'intervencions, 18 van ser de ronyó, 13 de fetge, tres de cor i dos de pulmó. La reducció s'explica principalment per la manca de llista d'espera i la millora dels tractaments previs, segons ha explicat el director de l'OCATT, Jaume Tort. A finals d'any hi havia catorze infants a l'espera d'un trasplantament.

stats