Avenç 'made in Barcelona' per predir l'evolució de l’Alzheimer fins i tot en fases inicials

BarcelonaFa temps que la comunitat científica ha aconseguit que les proves de sang es facin un lloc en el diagnòstic i seguiment de l'Alzheimer. Ara, un equip d'investigadors de l'Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) han demostrat que el biomarcador p-tau217 –una forma específica de la proteïna tau associada a la neurodegeneració– en plasma, obtingut a través d'una simple anàlisi de sang, permet predir l'evolució d'aquesta malaltia neurodegenerativa, fins i tot en les fases més inicials, quan els símptomes encara no són evidents.

Els científics catalans han publicat un estudi a la revista Neurology desentrellant aquest nou mecanisme, que reforça el paper de les proves de sang en el futur del diagnòstic i seguiment de les demències. El neuròleg i investigador del grup de Neurobiologia de les Demències del Sant Pau Ignacio Illán, que ha dirigit la investigació, destaca el potencial d'aquest marcador com a eina clínica. "No només identifica amb precisió la malaltia d'Alzheimer, sinó que també permet estimar-ne la velocitat de progressió, un aspecte clau per prendre decisions terapèutiques", afirma.

L'estudi s'ha fet d'acord amb la informació de 731 persones amb deteriorament cognitiu o sense, a qui van fer seguiment durant una mitjana de 10 anys. Els investigadors van analitzar els nivells de p-tau217 i van observar que aquest marcador no només es correlaciona amb la presència de l'Alzheimer, sinó que també permet anticipar el ritme de deteriorament cognitiu i la progressió a fases més avançades de la malaltia, inclosa la demència. "Poder accedir a aquesta informació mitjançant una analítica sanguínia obre possibilitats que fins ara estaven reservades a centres altament especialitzats", apunta Illán.

Selecció de pacients

La neuropsicòloga investigadora Judit Selma-González, primera autora de l'estudi, destaca que una de les troballes més rellevants és que la p-tau217 permet identificar persones que encara no tenen símptomes cognitius, però que presenten un risc més alt de desenvolupar la malaltia a curt o mitjà termini. "Això ens pot ajudar a seleccionar millor els pacients candidats a participar en assaigs clínics de tractaments modificadors de la malaltia", afegeix.

Fins ara, els biomarcadors més fiables per detectar i fer seguiment de l'Alzheimer requerien tècniques invasives com la punció lumbar (per analitzar el líquid cefalorraquidi) o costoses com la tomografia per emissió de positrons (PET). L'ús de la p-tau217 en plasma suposa una alternativa no invasiva, més accessible i econòmica, amb aplicacions tan clíniques com en recerca.

A l'estudi es va poder comprovar que els nivells de p-tau217 augmentaven progressivament des de les fases preclíniques fins a les fases avançades de demència i que s'associaven de forma independent amb un risc més alt de deteriorament cognitiu i de conversió a demència. De fet, el marcador va mostrar una millor capacitat pronòstica que el seu equivalent en líquid cefalorraquidi, la p-tau181, utilitzada actualment.

Aquest avanç té una rellevància especial en el context actual, en què ja s'estan aprovant tractaments modificadors de la malaltia, com els anticossos antiamiloide, l'ús dels quals està condicionat per la fase d'evolució de l'Alzheimer. La possibilitat d'utilitzar una anàlisi de sang per determinar aquest estadi clínic i per monitorar-ne la progressió suposa un pas important cap a una medicina més personalitzada i precisa.