Barcelona, la ciutat europea on s'esperen més morts a causa de la calor

BarcelonaSi els governs no implementen mesures urgents per reduir les emissions de carboni i contenir l'avenç imparable de l'escalfament global, es calcula que a finals d'aquest segle hi haurà 2,3 milions més de defuncions relacionades amb l'augment de les temperatures a Europa. I en aquest futur inquietant, Barcelona té tots els números de ser la ciutat més afectada. Si bé Roma, Nàpols i Madrid també patiran un increment preocupant de morts a causa de la crisi climàtica, les seves projeccions queden molt lluny de les de la capital catalana, que duplica el risc d'aquestes ciutats i triplica el d'altres urbs de la zona mediterrània com Atenes o Marsella.

Aquestes són les conclusions d'un estudi publicat aquest dilluns a Nature Medicine i que els experts consultats per l'ARA qualifiquen de "robustes", "exhaustives" i "molt rellevants". De fet, tots coincideixen en el fet que l'informe torna a evidenciar que cal prendre's seriosament els tocs d'alerta sobre l'escalfament global, sobretot al sud d'Europa, on les temperatures escalen molt més ràpidament que a la resta del planeta. Uns avisos que se sumen als fets per altres investigacions recents i que conclouen que cada cop farà més calor i hi haurà més sequera, amb precipitacions més puntuals però torrencials i amb fenòmens meteorològics més extrems. De fet, Catalunya ja s'encamina cap a un clima semidesèrtic l'any 2050.

Investigadors de la London School of Hygiene & Tropical Medicine, amb la col·laboració d'equips d'Alemanya, Grècia, Itàlia, Noruega, Portugal, Espanya i Suïssa, han analitzat les dades de temperatura i mortalitat de 854 àrees urbanes de trenta països europeus des de 2015 i han fet projeccions sobre el risc de mort per fred i calor sota diferents escenaris climàtics, demogràfics i d'adaptació fins a l'any 2099.

Cada any a Europa hi ha 407.538 morts que es poden relacionar amb temperatures extremes. Ara bé, actualment hi ha vuit vegades més morts per fred que per calor, una situació que canviarà substancialment des d'ara fins al 2100. Segons aquest informe, si no es despleguen polítiques serioses i imminents de mitigació i adaptació al canvi climàtic, d'aquí a 35 anys hi haurà un augment important de morts (7,6 morts per cada 100.000 habitants) per calor.

A causa de les seves poblacions més grans, l'informe assenyala que el nombre més elevat de defuncions es preveu a les ciutats mediterrànies més poblades, amb Barcelona com la més castigada, amb un nombre addicional de morts estimades de més de 246.000. La seguirà Roma (amb 147.000 morts més), Nàpols (147.200), Madrid (129.700), Milà (110.100), Atenes (87.500), València (67.500), Marsella (51.000), Bucarest (47.000) i Gènova (36.000).

Situació crítica al Mediterrani

Els investigadors han tingut en compte dades que van des de l'adaptació i l'aclimatació locals –la instal·lació d'aires condicionats, l'habilitació d'espais climatitzats o refugis climàtics, l'augment de zones verdes per mitigar l'efecte illa de calor i l'adaptació dels sistemes de salut– fins a projeccions de temperatures, població i taxes de mortalitat.

Prenent com a referència un escenari simulat en què les emissions de diòxid de carboni es dupliquen el 2100, el total acumulat de morts a Europa per l'augment de les temperatures ascendiria fins als 2,3 milions entre el 2015 i el 2099, segons l'estudi signat per l'estadístic i epidemiòleg ambiental Pierre Masselot. Si s'aturessin les emissions, en canvi, el risc es reduiria a la meitat i n'hi hauria unes 268.000.

Les ciutats del sud d'Europa s'enfronten a condicions de temperatura cada cop més extremes en comparació amb altres parts del continent. A Barcelona cada cop és més habitual que es registrin nits tòrrides, és a dir, a més de 25 °C, s'esperen canvis en la humitat i no es poden descartar fenòmens imprevisibles. Però, a més, aquestes àrees experimenten un ràpid creixement de població a les zones urbanes i una població cada cop més envellida, la qual cosa n'amplifica encara més la vulnerabilitat, segons Kim van Daalen, que és investigadora del grup de Resiliència en Salut Global del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) i no ha participat en la investigació.

En canvi, lluny de la regió mediterrània s'espera un impacte menys greu, per exemple a París (13.515 morts més), o la majoria de les ciutats del Regne Unit entre les quals Londres, i dels països escandinaus, que podrien veure una disminució de les morts per temperatures extremes.

"La situació és especialment crítica a la zona mediterrània on, si no es fa res, les conseqüències podrien ser nefastes", resumeix Masselot, que calcula que fins al 70% de les morts atribuïbles a la calor es podrien prevenir si es prenen mesures ràpides. Hi coincideix Van Daalen: "Atesa la naturalesa crítica de la crisi climàtica i els seus efectes sobre la salut pública a tot el món, és necessari un enfocament fort i unificat a la Unió Europa per garantir que tots els països prenguin les mesures adequades".

Quines mesures cal prendre?

Però a quines mesures urgents es refereix l'estudi? Van Daalen n'enumera tres de claus: l'adopció de sistemes d'alerta primerenca per onades de calor, l'augment dels espais verds o la millora de la refrigeració passiva en el disseny dels edificis. Primordialment, però, la investigadora assenyala que els governs "han de reconèixer les poblacions més vulnerables de les ciutats, ja que la calor no afecta a tothom per igual".

Ara bé, fins i tot quan les ciutats fan esforços substancials per adaptar-se, és poc probable que aquestes mesures per si soles siguin suficients per evitar totes les morts relacionades amb la calor. "Aquest estudi demostra clarament que fins i tot sota les projeccions climàtiques més suaus, la mortalitat neta associada a la temperatura augmentarà", simplifica Van Daalen.

Per a l'investigador de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) Marcos Quijal, un dels principals punts forts d'aquest treball és que combina escenaris de canvi climàtic, demogràfics i d'adaptació. "Demostra de manera efectiva que ni la mitigació ni l'adaptació per si soles poden evitar l'augment de la mortalitat relacionada amb la temperatura a Europa. Només mesures fortes poden atenuar la càrrega de l'augment de les temperatures", afirma.