Per què Catalunya triplica la taxa d'espera per a una operació comparat amb Madrid?

Barcelona"Som la comunitat autònoma més transparent de l'estat espanyol i així ens va quan surten informes que comparen les llistes d'espera sanitàries", lamenten fonts de la conselleria de Salut sobre la disparitat que hi ha entre els diferents sistemes sanitaris a Espanya. Disposar de dades és essencial per definir les prioritats de la política sanitària i les llistes d'espera són un gran indicador de l'eficiència del sistema, però fa temps que des de Catalunya critiquen que no tots els territoris recullen les dades de la mateixa manera. Les competències en salut recauen a cada comunitat autònoma, per la qual cosa el ministeri de Sanitat elabora els informes amb les dades que comunica cada territori. D'acord amb l'última publicació estatal, Catalunya és la comunitat amb més pacients en espera per entrar en un quiròfan i la segona amb el temps d'espera més alt, uns 148 dies de mitjana per a una operació. Des de Salut, però, posen en dubte l'informe i insisteixen que no totes les comunitats comparteixen les dades amb la mateixa exhaustivitat.

Segons les dades d'aquest informe estatal, Catalunya és la segona amb més pacients que fa més de sis mesos que esperen per entrar a quiròfan i gairebé triplica la taxa de persones pendents d'una operació comparat amb Madrid. El director de l'àrea assistencial del Servei Català de la Salut (CatSalut), Ignasi Carrasco, assegura que hi ha comunitats autònomes que no inscriuen els pacients a la llista d'espera fins que són al preoperatori o que esborren les persones de la llista d'espera quan se'ls deriva al circuit privat. Això fa que territoris com Madrid tinguin xifres molt millors que les de Catalunya, amb un volum similar de població. "Nosaltres defensem que s'ha de ser el més exhaustiu possible perquè és un dret de la ciutadania, s'ha de ser transparent", defensa Carrasco.

Així, mentre a Catalunya hi ha més de 200.000 persones pendents d'una intervenció, a Madrid n'hi ha gairebé 80.000, dels quals només un 0,5% fa més de mig any que esperen per entrar a la sala d'operacions. Aquest percentatge a Catalunya s'enfila fins al 30%. El mateix passa amb el temps de mitjana d'espera, que a la capital espanyola és de 49 dies, 100 dies menys que aquí. En les consultes amb especialistes, es produeix una situació paradoxal: Madrid té un volum total de pacients més grans, però Catalunya triga molt més temps a atendre'ls. En concret, les gairebé 800.000 persones pendents d'una visita a Madrid esperen de mitjana 63 dies, mentre que als centres catalans l'espera mitjana és de 112 dies i hi ha una llista amb 546.000 persones.

"Si no ho posem en el moment que s'indica la intervenció, estem amagant una realitat que afecta directament les persones", adverteix Carrasco, que insisteix en qüestionar l'asimetria de les dades i reivindica la transparència de Catalunya. El director de l'àrea assistencial del CatSalut argumenta que si no hi ha una estandardització real de les dades de les llistes d'espera entre comunitats, qui més declara pot semblar que és qui pitjor funciona, per la qual cosa insisteix que cal harmonitzar els criteris de notificació al ministeri. Carrasco diu que en els últims anys han treballat per establir un marc comú entre totes les comunitats autònomes que permeti comparar dades amb més garanties, especialment pel que fa al moment d'entrada a la llista, el tipus d'activitat inclosa i el seguiment dels pacients derivats, però de moment no hi ha cap perspectiva.

L'àmbit de les llistes d'espera no són les úniques afectades per les diferències en la notificació d'informació sanitària entre comunitats. La notificació de contagis i defuncions relacionades amb la covid també va aixecar polseguera, especialment per part de Madrid, i des de la cúpula de Salut –aleshores liderada per Junts– es va retreure que el ministeri no fos més exigent amb tots els governs autonòmics perquè reportessin dades més completes. Una crítica que també feia el sector sanitari madrileny, per exemple, quan denunciava un "maquillatge de dades" que minimitzava l'impacte de la pandèmia al territori per part de la seva administració i, en canvi, penalitzava Catalunya informativament, ja que en notificava molt més.

Aspectes a millorar

Igualment, a Catalunya hi ha altres veus que critiquen la manca de transparència de les llistes d'espera i en demanen una reformulació. D'acord amb la normativa del departament, l'espera màxima per a una primera visita a l'especialista ha de ser de tres mesos si és una primera visita ordinària i d'un mes si és una primera visita preferent. Ara bé, Salut no especifica quines visites pendents són ordinàries i quines són preferents quan publica les dades de llistes d'espera. Fonts sindicals expliquen a l'ARA que, com que no hi ha aquest detall, no es pot saber quantes visites urgents s'estan demorant més del que diu el departament, i només es pot valorar el temps mitjà d'atenció, que igualment és superior a tres mesos.

A més, la conselleria només publica les dades de 12 especialitats mèdiques, però n'hi ha més de 40, insisteixen les mateixes fonts. Salut agrupa la resta d'especialitats en una mateixa categoria, i segons les últimes dades governamentals hi ha més de 150.000 persones pendents d'una primera visita, de les quals més de la meitat estan incloses en una llista que supera els tres mesos d'espera que diu la normativa. De fet, el temps mitjà d'espera per a la resta d'especialitats, entre les quals hi ha angiologia, endocrinologia o hematologia, és de 104 dies per a una primera visita. Fonts de CatSalut insisteixen que hi ha moltes especialitats i només es monitoren les més sol·licitades.

En canvi, fonts sindicals critiquen que per saber el detall de la resta d'especialitats cal fer una petició de transparència: "Això dificulta la fiscalització. Estaria bé que totes les dades fossin obertes, sobretot perquè el departament les té". El mateix passa amb les operacions quirúrgiques, que n'hi ha que s'agrupen conjuntament, com per exemple la histeroscòpia, que és un procediment per corregir el prolapse uterí, i no se'n pot saber el detall. Hi ha gairebé 10.000 persones pendents d'una "altra intervenció", 579 de les quals estan incloses en una llista amb una llista d'espera de més d'un any de mitjana per passar per quiròfan.