¿Què li passa al cervell d'una persona amb TOC?

BarcelonaEl trastorn obsessivocompulsiu (TOC) afecta un 3% de la població mundial i és una condició extremadament estigmatitzada i esgotadora. Els afectats han de conviure dia rere dia amb pensaments intrusius que els causen por i angoixa irracional (anomenades obsessions). Per intentar gestionar-los, responen amb accions repetitives o rituals que els ajuden a reduir el malestar que els generen (compulsions). Fins ara la comunitat científica no havia aconseguit identificar les alteracions neuroquímiques –quins components químics afecten les neurones i de quina manera– , però investigadors de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) podrien haver-hi trobat la clau de volta: amb l'ajuda d'un escàner de ressonància magnètica d'alta potència, han descobert que els pacients amb TOC tenen un desequilibri entre dos importants neurotransmissors químics, el glutamat i el GABA, en dues regions frontals del cervell que són les encarregades de la presa de decisions.

L'estudi, liderat pel neurocientífic Trevor Robbins, planteja que aquesta troballa obrirà noves vies terapèutiques per al TOC, un trastorn que pot ser profundament incapacitant en l'àmbit social i laboral. La investigació, publicada aquest dimarts a la revista Nature Communications, pot ajudar a desestigmatitzar un trastorn molt heterogeni, que és esgotador per als que el pateixen, incomprès fins i tot per l'entorn més proper i que pot arribar a aïllar l'afectat. En casos extrems, la manca de control i la sensació de desesperança poden arribar a ser un factor de risc per a la ideació suïcida.

A partir de sofisticades tècniques d'imatge, els investigadors van mesurar els nivells de glutamat i GABA en regions de l'escorça cerebral, la part més externa i desenvolupada del cervell humà, en 60 persones. La meitat tenien TOC i l'altra meitat, no. El glutamat és un neuroquímic considerat excitador, perquè facilita els impulsos elèctrics que disparen les neurones per enviar informació per les xarxes cerebrals, mentre que el GABA és un neurotransmissor inhibidor, que actua en oposició al glutamat i esmorteeix l'excitabilitat neuronal per donar equilibri.

Segons l'estudi, els afectats per TOC tenien nivells més alts de glutamat i més baixos de GABA a la zona cerebral que s'encarrega de donar respostes automàtiques i endocrines a l'emoció (el còrtex cingulat anterior). En canvi, la gravetat dels símptomes estava relacionada amb nivells més alts de glutamat a la regió motora suplementària, és a dir una de les principals parts cerebrals que permeten la realització de moviments voluntaris. El mateix equip també ha trobat aquestes alteracions, tot i que més subtils, en individus sense TOC però amb tendència a tenir alguns comportaments repetitius i compulsius.

Tractar el trastorn amb fàrmacs

Tant el còrtex cingulat anterior com l'àrea motora suplementària intervenen centralment en la decisió de l'equilibri entre els objectius conscients i els hàbits més automàtics. Per tant, les compulsions sorgirien d'un sistema cerebral desregulat pel que fa al control dels hàbits. "Comprendre el TOC és una qüestió fonamental per a la psiquiatria. Ara hem demostrat que es produeixen canvis definitius en aquests neurotransmissors clau en les persones que el pateixen", afirma Robbins.

"Les nostres troballes són una peça important del trencaclosques per comprendre els mecanismes subjacents al TOC. Els resultats suggereixen noves estratègies de medicació per al TOC basades en els fàrmacs disponibles que regulin el glutamat", afegeix el neurocientífic. De fet, els tractaments actuals del TOC són limitats: les persones amb símptomes més lleus poden prendre alguns antidepressius, però per als que presenten símptomes greus hi ha poques opcions i sovint extremes. Per exemple, l'estimulació cerebral profunda o l'extirpació total del còrtex cingulat anterior. "Alguns tractaments ja actuen sobre el desequilibri del glutamat de forma indirecta", detalla la coautora de l'estudi, Marjan Biria.