Fins a cinc mesos d'espera per tractar l'addicció a la cocaïna

BarcelonaFa 20 anys que consumeix cocaïna, ha tocat fons i ho vol deixar, però no pot. La seva mare, que des que es va jubilar ja no viu a Catalunya, ha fet més de 800 kilòmetres per ajudar-lo, ja que no és la primera vegada que ho intenta deixar sense èxit. L'ha trobat molt prim, "pràcticament demacrat", en una casa que cau a trossos. "Viu en un antre, té 47 anys i no treballa, no té forces per fer-ho. Té son tot el dia i cap mena de voluntat, la droga l'ha consumit", es lamenta la Paula, que no vol dir el seu nom real per preservar la seva intimitat i la del seu fill. A finals d'octubre va contactar amb el centre d'atenció i seguiment (CAS) a les drogodependències de Vilanova i la Geltrú perquè comencés el tractament, però no els han donat hora fins al març i no sap què serà del seu fill durant aquests cinc mesos abans no iniciï la desintoxicació.

"Ni ho puc entendre ni em sembla normal que una persona amb aquest tipus d'addiccions hagi d'estar cinc mesos esperant. És una injustícia", critica la seva mare. Segons la Federació Catalana de Drogodependències i altres addiccions (FCD), les llistes d'espera per als CAS, que són centres especialitzats que atenen de forma ambulatòria les persones que demanen inici de tractament per una addicció, són cada cop més grans. "El sistema està tensionat i al límit de la seva capacitat", assegura la presidenta de la Federació, Àngels Guiteras, que sosté que les persones amb addiccions han d'esperar mesos per començar la desintoxicació arreu del territori català, com el fill de la Paula.

Ella ha vingut d'Andalusia després que el mes passat el seu fill perdés el coneixement per complet. A banda de la cocaïna, també és addicte al cànnabisi la Paula assegura que "consumeix tot el que tingui al davant", també metamfetamina. Per això no sap què el va dur a caure inconscient i insisteix que ha de començar el tractament ja. Ella té 74 anys, cobra una pensió escassa i demana ajuda perquè la situació la sobrepassa, ja no sap què fer: "Estic feta pols i trec forces d'on no les tinc. Em costa dormir, caminar, tot una mica. No tinc ganes de somriure, m'inunda la tristesa i només vull que es tracti".

"Risc de fragmentació"

Segons l'Informe anual de l’Observatori Català d’Addiccions del 2024, la cocaïna és la segona substància il·lícita més consumida per la població i té un gran impacte en la salut: és la segona droga per la qual s’inicien més tractaments, la segona que provoca més urgències hospitalàries i la que més es troba en les persones que han mort per sobredosis –més de la meitat de les persones que moren per consum de drogues tenen cocaïna en sang–. Per això, Guiteras insisteix que cal reforçar l'atenció a aquestes persones i, sobretot, que la que es presta no sigui únicament des del vessant sanitari: "Les addiccions no són només un problema de salut, sinó de cohesió en la nostra societat".

De fet, la presidenta de la FCD creu que hi ha un "risc de fragmentació" de l'atenció que es presta a aquestes persones, especialment a Barcelona, amb una mirada únicament assistencial. "La deriva que està agafant cap a l'hospitalització pot afectar l'atenció que reben ara aquests pacients. Hem d'anar més enllà dels efectes que generen les substàncies", defensa Guiteras. La setmana que ve la federació organitzarà una jornada per commemorar el seu 40è aniversari en què es debatrà sobre el model d'atenció que necessiten aquestes persones i els reptes que actualment hi ha en la lluita contra les drogodependències a Catalunya.