"Hem destapat 99 casos de covid persistent en gent que no havia anat al metge"

BarcelonaD'entre les moltes conseqüències de la pandèmia de la covid n'hi ha una que encara complica la vida de centenars de catalans: la covid persistent, una condició que allarga els símptomes causats pel virus almenys tres mesos després del contagi. Alguns afectats, però, fa cinc anys que lluiten diàriament contra seqüeles com la boira mental, la pèrdua de memòria, el dolor articular o l'esgotament físic; els mateixos anys que fa que el patogen va capgirar el món. D'altres no ho saben, però el mal de cap i el dolor muscular que de tant en tant els incapacita el dia a dia també poden ser covid persistent. Així ho indica una investigació pionera del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) que ha destapat 99 casos nous a l'àrea metropolitana de Barcelona de persones que no havien demanat ajuda malgrat haver patit símptomes compatibles, sobretot dones que s'havien infectat més d'un cop.

Toni Arévalo, director del CAP de Castellbisbal, dirigeix el projecte de recerca per a l'atenció a les persones amb covid persistent del CST, finançat pel departament de Salut. Encara es desconeix la prevalença real de la covid persistent a Catalunya, és a dir, quantes persones que han passat la infecció en pateixen les seqüeles. "Al principi de la pandèmia es calculava que podia afectar un 20% dels infectats, però no hi ha dades concloents", explica el metge a l'ARA. Per això, l'estudi té dos objectius principals: determinar quants afectats hi ha per aquesta condició –reconeguda fa poc pel ministeri de Sanitat com a malaltia crònica– i dissenyar tractaments no farmacològics per millorar la qualitat de vida dels malalts.

Pel que fa a la primera finalitat, els professionals expliquen que al CST comptaven inicialment amb uns 350 casos documentats de covid persistent. A partir del 2023, el nombre de diagnòstics va disminuir perquè les proves diagnòstiques es reservaven a persones d'alt risc. Amb l'estudi retrospectiu, però, n'han pogut identificar un 26% més, és a dir, 99 persones afectades addicionals. La majoria van començar a patir símptomes el 2020, si bé no havien anat al metge. "Tot i que tenen dolors articulars, fatiga crònica, cefalees no justificades, o alteracions olfactives, no han consultat el metge perquè no consideren que la seva vida diària hagués quedat tan alterada", afegeix Arévalo, que diu que se'ls han fet proves per descartar altres patologies.

Es dispara el risc amb les reinfeccions

Mitjançant l'anàlisi de dades recopilades entre març del 2020 i març del 2025, els resultats indiquen que almenys un 2,4% de cada miler d'habitants de la població de referència del Consorci (192.650 persones) han patit covid persistent. La condició afecta més les dones joves (3,3 per 1.000) que els homes (1,6 per 1.000), sobretot les que tenen entre 30 i 59 anys i les que es van contagiar abans de rebre la primera vacuna.

El risc augmenta encara més amb les reinfeccions: és entre 3 i 10 vegades més alt en aquells que han passat la covid tres o més vegades. Arévalo també assenyala els no vacunats o els que ho van fer després de contagiar-se. "Es recomana mantenir la vacunació sempre, especialment 3 o 6 mesos després de la infecció", insisteix l'expert, que també recomana l'ús de la mascareta als professionals sanitaris en temporada de virus respiratoris.

L'estudi també inclou un qüestionari als afectats per mesurar com valoraven la seva qualitat de vida. Abans de la pandèmia, puntuaven el seu estat de salut amb una mitjana de 8,2 punts. El resultat ha disminuït més de 2,5 punts ara, de manera que indica un clar deteriorament de la percepció de salut i del rendiment diari.