Els joves recuperen la salut mental: es dobla la taxa d'esportistes i cau el malestar emocional
Una enquesta constata millores en els hàbits i una reducció del consum de psicofàrmacs
BarcelonaGairebé sis anys després de la sacsejada que va suposar el confinament per la covid, els indicadors de la salut mental dels joves comencen a donar símptomes de millora. No es pot afirmar que els efectes de la crisi es puguin donar per superats, però sí que els que ara tenen entre 15 (eren nens el 2020) i 29 anys diuen tenir uns hàbits i comportaments més saludables, si bé en la majoria dels casos els resultats encara són pitjors que abans del 2019.
Els últims resultats del Baròmetre Joventut, Salut i Benestar 2025, elaborat per la Fundació FAD i Mútua Madrilenya i que s'ha presentat aquest dijous a Madrid, assenyalen que tres de cada quatre joves enquestats consideren que la seva salut és “bona o molt bona”, una xifra lleugerament per sota del 77% del que declaraven el 2019, però per sobre del 54% en l'enquesta que es va fer just acabat el confinament.
La tornada a la normalitat postpandèmica, amb la recuperació total de les activitats i horaris, fa que aquests joves es mostrin més actius a l'hora de practicar esport, fins i tot més que abans de la covid. Un 42% asseguren que s'exerciten gairebé cada dia, xifra que dobla la d'abans de la pandèmia i que suposa 10 punts més dels que s'entrenaven el 2023. En la mateixa línia, els sedentaris s'han reduït a pràcticament la meitat i avui només un de cada deu dels d'aquesta franja no fa cap activitat, i especialment són les dones les menys esportistes, amb el 16% pel 6% d'ells.
Una altra de les bones dades que ofereix aquest treball fa referència a l'estat de la salut mental i emocional dels joves, un dels col·lectius que més van patir les conseqüències de tancaments d'espais de socialització i de quedar-se a casa davant de les pantalles. Un 43% dels joves responen que no han tingut cap problema mental en els últims 12 mesos, percentatge que equival a set punts més davant de les dades del 2023, però encara molt lluny del 66% de l'enquesta del 2017. Els que tenen crisis o patologies freqüents també han disminuït en dos punts respecte a fa dos anys, fins a situar-se en gairebé el 16% d'aquesta franja d'edat (el 2019 eren l'11% i el 2017, el 6%). També per gènere hi ha diferències, i les noies continuen patint més malestar, concretament 6 de cada 10 hi fan referència enfront dels 5 de cada 10 nois.
L'ansietat no para de créixer
Potser les campanyes institucionals i l'exposició de personatges coneguts que relaten problemes de salut mental expliquen que hi ha més joves avui que demanen ajuda professional, així com els que confien en familiars i amistats per exposar les seves preocupacions. Ara bé, un terç dels joves pateixen en silenci "per vergonya" o perquè s'estimen més callar. Els principals malestars que descriuen els joves són el cansament o l'apatia, els problemes de concentració i la tristesa. De l'enquesta es detecta que l'ansietat és l'únic símptoma que no deixa d'augmentar des del 2021 i n'afecta el 40%.
Malgrat que baixa el consum de psicofàrmacs, encara hi ha un preocupant 26% de joves que en prenen, quatre punts per sota que el 2023. Es tracta d'antidepressius, ansiolítics o hipnòtics que un 6% prenen sense recepta, en un percentatge similar dels que alternen la pauta mèdica amb l'automedicació. Si bé no hi ha grans diferències de gènere, elles consumeixen més sota la tutela professional i els que més en prenen són el grup d'entre 20 i 25 anys.
Aquest 2025 suposa el primer fre de les ideacions suïcides del jovent. Un 43% dels enquestats n'han experimentat alguna vegada, davant del 48,9% de fa dos anys. També el nombre dels que hi pensen de manera recurrent s'ha reduït a la meitat en els últims dos anys fins a situar-se en el 6%.