L'avenç de la integració social i sanitària a Catalunya, "atípica" a l'Estat
La llei de l’agència que ha de coordinar els dos serveis s’ha d’aprovar dijous que ve al Parlament
BarcelonaA Catalunya, l'avenç en integració social i sanitària és "innegable i atípic", i altres comunitats autònomes tenen "molt camí encara per avançar", ha admès aquest dimecres el secretari d'Estat de Sanitat, Javier Padilla, en una visita a Barcelona per participar en el X Congrés Internacional Dependència i Qualitat de Vida. Al seu torn, la secretària d'Estat de Drets Socials, María Rosa Martínez, ha subratllat que per primer cop a l'Estat hi ha un "consens" autonòmic per impulsar la coordinació de l'atenció social i de l'atenció sanitària, malgrat que només hi ha un sistema nacional de salut i disset de serveis socials i que la "diferent potència pressupostària de cadascun és un repte a l'hora de posar-los a dialogar".
El X Congrés Internacional de dependència i Qualitat de Vida –organitzat per la Fundació Edad&Vida– ha reunit 600 professionals entre l'11 i el 12 de novembre en un dels principals fòrums internacionals del sector de l'envelliment i la dependència, en què s'ha reflexionat, s'han proposat mesures i s'han avaluat les ja existents per avançar cap a un model de cures sostenible i accessible. Un dels plats forts ha estat la taula rodona sobre integració sociosanitària amb els dos secretaris d'Estat i el president del Congrés, Josep Maria Via, que ha recordat el paper cabdal de l'Estat en l'àmbit legislatiu i econòmic tot i el model de transferència de competències.
L'acte l'ha moderat l'exconseller de Drets Socials i president de la comissió de Salut del Parlament, Carles Campuzano, que ha recordat que dijous que ve el ple aprovarà el projecte de llei de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya. "Per què ha costat tant arribar-hi?", ha preguntat. Per a Via, perquè "la persona és una i el sistema està molt fragmentat: ens cal una política que minimitzi les dificultats de tenir dos interlocutors". Si s'aprova la llei, ha dit, serà una gran notícia per se. "L'ideal seria que estigués totalment unificada i sota un únic comandament polític, amb un director i un pressupost propi", ha valorat.
Falta de pressupostos
Martínez ha recordat que el sistema de dependència farà aviat 20 anys i té un milió i mig de beneficiaris, però també ha admès que només cobreix el 30% de les necessitats dels usuaris. I Padilla ha defensat que cal evitar que sigui el sistema sanitari el que "fagociti" el social. De fet, la falta de pressupostos s'ha abordat com un dels reptes de futur immediat per resoldre la falta de mans a les residències, les llistes d'espera per accedir a prestacions o a places, o la modernització d'infraestructures. "Podem tenir un model molt maco, però li calen recursos", ha admès Martínez, si bé ha defensat que l'executiu va fer una inversió rècord el 2024 (3.400 milions d'euros), ha desencallat 500 milions per a la llei ELA i ha adquirit "el compromís", tot i que no l'obligació, que les administracions implicades en dependència financin el sistema al 50%.