L'extrema dreta converteix la Noelia en un ariet contra la llei d'eutanàsia
BarcelonaQuan el mes de juny de 2021 es va aprovar la llei d'eutanàsia, el suport a la iniciativa era molt ampli a la societat espanyola, que havia viscut casos emblemàtics com el de Ramon Sampedro (mort el 1998), que Javier Bardem va interpretar en la pel·lícula Mar adentro d'Alejandro Amenábar, o el d'Ángel Hernández, l'home que va ajudar a morir la seva dona, María José Carrasco, el 2019 i que va ser absolt del delicte de cooperació al suïcidi un cop va entrar en vigor la norma. Segons un baròmetre del CIS del gener de 2021, el 72% estava a favor de la llei i només un 15% en contra.
Des d'aquell 2021, cada any han anat augmentant el nombre de peticions i el de prestacions d'ajuda per morir. Segons les dades oficials, van ser 75 persones aquell mateix any; 288 el 2022, 334 el 2023 i 426 el 2024. A poc a poc, l'aplicació de la llei s'ha anat normalitzant, això sí, amb grans diferències territorials. Catalunya concentra aproximadament un terç dels processos finalitzats, el doble del que li correspondria per població. Si mirem la taxa d'eutanàsies aplicades per cada 100.000 habitants, Catalunya (3,78) dobla la de Madrid (1,84).
Per això, l'extrema dreta necessitava trobar un cas concret que li servís d'ariet per aturar aquesta normalització i reobrir un debat que la societat semblava tenir tancat. I aquest cas ha estat el de Noelia Castillo, que reuneix tots els ingredients i li serveix per presentar el que ha estat una decisió individual d'una persona major d'edat, avalada per tots els comitès mèdics i bioètics, en pràcticament un assassinat d'una víctima de la negligència de l'Estat, ja que la Noelia va estar en un centre de menors on hauria estat violada.
Abogados Cristianos forma part d'un ecosistema ultracatòlic que té una forta influència en Vox i en importants sectors del PP, i del qual també formen part altres organitzacions com Hazte Oír o El Yunque, molt actives a les xarxes socials aquests dies amb aquest cas. El periodista Santiago Mata, autor d'un llibre sobre El Yunque, afirma que Abogados Cristianos és una terminal d'aquesta secta ultracatòlica. El que resulta paradoxal és que aquesta organització representi un pare que va renunciar a la custòdia i del qual la filla sempre ha explicat que la va abandonar i que no en vol saber res. Ara bé, es pot afirmar que han aconseguit el seu objectiu, ja que el calvari de la Noelia pot desincentivar moltes persones d'iniciar un procés incert si saben que algun progenitor no hi està d'acord.
Els dubtes del PP
Malgrat tot, políticament qui està galvanitzant l'oposició a l'eutanàsia de Noelia Castillo és Vox, mentre que el PP dubta perquè la llei divideix el partit. Així, al programa de les eleccions de 2023, Núñez Feijóo va prometre reformar la llei en alguns punts concrets, amb la idea de fer-ne més difícil l'aplicació, però sense derogar-la. El problema és que, tres anys després, la política ha entrat en una fase de guerra cultural tan gran que no és impensable que Feijóo, i més si ha de pactar amb Vox, accepti derogar la llei.
La mostra de com el PP està cada cop més immers en aquesta guerra cultural és Isabel Díaz Ayuso, que en el passat havia conreat una imatge de persona liberal i no-creient, i ara està virant en qüestions com l'avortament, amb la negativa a facilitar la creació d'un registre de metges objectors. Però darrerament ha anat més enllà amb l'anunci d'una llei que atorgarà les ajudes i exempcions fiscals d'un fill a un fetus de 12 setmanes. És el que es coneix com a avantprojecte de llei de reconeixement del concebut no nascut.
La setmana passada, la mateixa Ayuso va trencar amb el seu passat i en una entrevista a Ok Diarioes va definir com a "catòlica practicant" i va afirmar que "anava a missa pràcticament cada setmana". Aquest gir pot ser real, però també pot respondre a una estratègia política que implica reconnectar amb el passat nacionalcatòlic de la dreta espanyola per disputar així el vot a Vox. Aquest replegament ideològic de les dretes, de fet, s'està produint a tot el món occidental, tal com es va demostrar amb la sentència del Tribunal Suprem dels EUA que deixava de considerar l'avortament com un dret després de gairebé mig segle.