La meitat dels tractaments amb fàrmacs per perdre pes s'interrompen al cap d'un any

BarcelonaEls medicaments de semaglutida –que imiten una hormona que regula els nivells de glucosa a la sang i que es fan servir per a la diabetis i l’obesitat– van convertir-se en la diana de la indústria farmacèutica i finalment s'han acabat receptant a les consultes i dispensant a les farmàcies com una de les eines més eficaces per ajudar en la pèrdua de pes. Ara bé, la facilitat amb què es deixen de fer servir prematurament comença a preocupar els endocrinòlegs. Un estudi fet a Dinamarca (on hi ha la producció del gegant farmacèutic Novo Nordisk) alerta que la meitat dels usuaris de la semaglutida interrompen el tractament al cap d’un any.

“El nivell de disminució és preocupant perquè no són medicaments pensats per ser una solució ràpida i temporal”, explica l’autor de l’estudi, el professor Reimar W. Thomsen, del departament d’epidemiologia clínica de la Universitat d’Aarhus i de l’hospital de la mateixa població. “Perquè funcionin de manera eficaç s’han de prendre a llarg termini. Tots els efectes beneficiosos sobre el control de la gana es perden si es deixa de prendre la medicació”, adverteix l’expert, que presentarà l’informe a la reunió anual de l’Associació Europea per a l’Estudi de la Diabetis, que es fa fins al 19 de setembre a Viena.

Originalment desenvolupats per a la diabetis, els fàrmacs que imiten el funcionament de l’hormona GLP-1 estimulen la producció d’insulina, alenteixen el buidatge gàstric i augmenten la sensació de sacietat. Però, sobretot, essencialment fan perdre greix i no només pes en general. Amb tot, són uns medicaments cars (el preu voreja els 200 euros al mes) que requereixen que el seu ús sigui crònic perquè els efectes durin. Si es deixa la medicació, l’efecte rebot –com s’anomena la recuperació del pes perdut– és habitual.

Els investigadors, dirigits per Thomsen, van analitzar dades dels registres de salut danesos per veure amb quina probabilitat i per quins motius els adults sense diabetis deixaven de prendre semaglutida per aprimar-se, des que es va començar a prescriure el fàrmac Wegovy a Dinamarca. Wegovy és la segona generació del fàrmac per a la diabetis Ozempic. En concret, entre el desembre del 2022 i l’octubre del 2023, dels 77.310 usuaris de semaglutida per a la pèrdua de pes identificats, més de la meitat (40.262) ja no prenien Wegovy després d’un any. Un 18% va interrompre el tractament tres mesos després, un 31% al cap de mig any i un 42%, passats nous mesos.

El 72% dels usuaris d’aquest medicament eren dones, però els homes tenien un 12% més de probabilitats d’interrompre el tractament. L’anàlisi va trobar que el factor més comú que influïa en la probabilitat d’abandonar el medicament era l’edat, ja que els més joves –d’entre 18 i 29 anys– tenien fins a un 48% més de probabilitats de deixar Wegovy durant el primer any que els adults d’edat mitjana (d'entre 45 i 59 anys). De la mateixa manera, els que vivien en zones de baixos ingressos tenien un 14% més de probabilitats d’interrompre el tractament durant el primer any que els que vivien en zones d’alts ingressos. Tots dos factors destaquen l'alt preu d’aquests medicaments (2.000 euros anuals per a la dosi més baixa), "que és un obstacle important per al tractament de moltes persones", alerta Thomsen.

Les persones amb antecedents de medicació psiquiàtrica també tenien un 12% més de probabilitats d'abandonar, mentre que els malalts cardiovasculars o crònics en tenien al voltant d’un 10% més. Tenint en compte que "més de la meitat dels adults a Europa viuen amb sobrepès o obesitat", entendre qui es pot beneficiar més de les intervencions que eviten l'abandonament del fàrmac "és essencial per millorar l’ús del tractament i els resultats de salut i la qualitat de vida posteriors", conclou Thomsen.

Sense finançament públic

Fa temps que les principals societats mèdiques com l’Endocrine Society, alerten que els fàrmacs com la semaglutida s’han de considerar tractaments crònics per a pacients amb obesitat de llarga durada o amb malalties associades com la diabetis o la hipertensió. De fet, els experts adverteixen que interrompre el tractament després d’un any només té sentit quan apareixen efectes secundaris greus, quan la pèrdua de pes és insuficient –menys del 5% en els primers 3 o 6 mesos a dosis màximes– o quan el metge veu injustificat continuar amb la medicació.

Segons les dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del 2023, aproximadament la meitat de la població adulta d’entre 18 i 74 anys té un excés de pes: un 34,7% té sobrepès i un 15,3%, obesitat. El fàrmac Wegovy es va començar a comercialitzar a Espanya el maig del 2024 amb prescripció mèdica, però de moment el sistema públic de salut no el finança, cosa que obliga els pacients a assumir tot el cost del tractament.