Més de 100 dies d'espera perquè et visiti l'especialista

BarcelonaDavant d'un diagnòstic de càncer, una malaltia amb mal pronòstic o d'una operació de gran complexitat, la ciutadania catalana continua picant a la porta del sistema públic de salut, malgrat que el nombre de persones amb mútua privada creix any rere any i un terç de la població ja té doble cobertura. Aquest augment de la cobertura privada es deu, sobretot, a les dificultats que hi ha per accedir a determinats serveis sanitaris, especialment quan l'atenció no és urgent i està més enfocada a la prevenció i a la millora de la qualitat de vida.

Mentre que l'espera per entrar a quiròfan per un tumor o una malaltia cardiovascular és l'adequada i es manté en xifres similars des del 2019 tot i el sotrac de la pandèmia, el temps per a una prova o per a una primera visita amb un especialista augmenta progressivament i milers de catalans esperen més del que marca la llei. Aquestes llargues demores –el gran taló d'Aquil·les de la xarxa pública des de fa anys– són una llosa cada cop més gran que pot fer trontollar la confiança que fins ara es manté, malgrat tot, en el sistema públic català quan es tracta d'intervencions complexes.

A Catalunya, hi ha més de 200.000 persones a l'espera d'una operació, més de 200.000 pendents d'una prova i més de 500.000 en cua per a una primera visita amb un especialista, segons les últimes dades del departament de Salut d'aquest febrer. Les llistes d'espera són un indicador de l'eficiència del sistema sanitari, però per avaluar-lo no s'ha de tenir en compte el nombre total de persones que hi ha pendents d'una operació, ja que cada cop hi ha més ciutadans per atendre –cada any se sumen 100.000 usuaris nous al sistema–, sinó que cal fixar-se en els temps d'espera.

La llei fixa uns terminis màxims per fer operacions, per a les visites a l'especialista i per a proves diagnòstiques que s'han decidit en funció de la gravetat de cada malaltia i les seves repercussions en la vida dels pacients. Els centres sanitaris han d'ajustar-se a aquests terminis per atendre els pacients en el temps indicat i, quan algú espera més del que determina la llei, es considera que està fora de termini.

Així, un tumor maligne s'ha d'operar en un màxim de 45 dies, l'obstrucció dels vasos sanguinis que subministren sang al cor, en un màxim de tres mesos i una pròtesi de genoll o de maluc ha de col·locar-se en un màxim de sis mesos. Les persones pendents d'una operació de cataractes o d'una reconstrucció de mama després d'un càncer també han de ser ateses abans de mig any des que entren a la llista d'espera. La resta d'intervencions quirúrgiques no tenen un temps màxim garantit, però igualment Salut diu que s'ha de donar resposta a tots els procediments com a molt al cap d'un any des que el pacient és a la llista d'espera, també aquells de prioritat més baixa que no tenen cap risc vital.

Fonts del departament expliquen a l'ARA que la pandèmia va aturar molts d'aquests procediments, per la qual cosa quan l'impacte de la covid va baixar es va fer un gran esforç quirúrgic amb l'objectiu de reduir les llistes. Actualment, de les més de 200.000 persones pendents de passar per quiròfan, només 1.318 fa més d'un any que esperen.

En canvi, les assignatures pendents són les proves diagnòstiques i les visites a l'especialista, on cada vegada hi ha més persones que es troben esperant més del compte. Aquestes es considera que estan fora de termini. En tots dos casos s'ha d'atendre el pacient en un màxim de 30 dies si és de prioritat preferent i en un màxim de tres mesos si és prioritat ordinària. Així i tot, els catalans esperen de mitjana 80 dies per a una prova diagnòstica i 102 per a una primera visita amb un especialista.

Des del departament admeten que cal posar més recursos per millorar l'espera, especialment a l'atenció primària, per evitar derivacions a l'especialista de pacients que es podrien atendre a l'ambulatori. Actualment, de totes les primeres visites programades amb un especialista, gairebé la meitat estan incloses en una llista d'espera que excedeix el temps marcat i, de totes les proves pendents, una de cada quatre estan incloses en una llista que excedeix els tres mesos que marca la legislació catalana.

Les més saturades

Les especialitats més saturades actualment són al·lèrgia, otorrinolaringologia, urologia i traumatologia. En aquesta última, de fet, l'espera mitjana a tot el país és de gairebé 200 dies i set de cada deu pacients catalans està en una llista de traumatologia que excedeix els temps marcats pel departament. En otorrinolaringologia la meitat dels pacients estan en una llista d'espera que excedeix el temps marcat i, en urologia, un terç, amb una mitjana de 133 i 167 dies per a una primera visita, respectivament.

Per al vicepresident del sindicat Metges de Catalunya, Josep Maria Serra, aquestes dades són una demostració de la falta de professionals que hi ha i que s'agreuja fora de Barcelona i la seva àrea metropolitana. "No hi ha equitat territorial, els centres no compleixen els terminis fixats i els pacients cada cop han de fer més quilòmetres perquè els atengui un especialista", lamenta.

En la mateixa línia, fonts de Salut reconeixen que l'accés a l'especialista "a vegades no pot ser a prop de casa", però reivindiquen que des del departament es treballa perquè tots els ciutadans tinguin accés al "paquet bàsic" d'especialistes sense haver-se de desplaçar. Pel que fa a les proves diagnòstiques, n'hi ha quatre que excedeixen els 100 dies: l'electromiograma, que estudia el funcionament dels nervis i permet detectar algunes malalties neuromusculars que afecten els músculs; l'endoscòpia esofagogàstrica, que permet conèixer les causes d’hemorràgies o molèsties digestives, com dolor d'estómac, acidesa o dificultat per empassar; l'ergometria, que també es coneix com a prova d'esforç i serveix per detectar possibles lesions cardíaques com l'angina de pit, i la polisomnografia, que es fa per detectar trastorns del son.

Enfortir la primària

La pandèmia va augmentar el nombre de persones en llista d'espera que estaven fora de termini, per la qual cosa el 2023 el departament de Salut va impulsar un pla per millorar les xifres quirúrgiques, és a dir, les llistes dels qui estaven pendents d'una operació. El pla ha fet que actualment les dades siguin millors fins i tot que abans de la irrupció del coronavirus, però, en canvi, les llistes d'espera de proves diagnòstiques i visites a l'especialista tenen més gent que mai fora de termini. Cada mes hi ha reunions entre Salut i les diferents regions sanitàries per avaluar la situació de cada centre i decidir si cal fer alguna acció per millorar les llistes, com per exemple, derivar pacients a altres centres o incorporar més professionals per augmentar el nombre de visites, segons asseguren fonts del departament.

Ara bé, les mateixes fonts expliquen que la clau per millorar les dades és enfortir la primària i augmentar el nombre de professionals. Aquí Serra coincideix amb el departament, ja que considera que els professionals de primària tenen tanta sobrecàrrega assistencial que demanen als pacients que visitin un especialista perquè no hi ha prou temps per atendre a tothom.

"No donem l'abast i se'ls deriva", lamenta el vicepresident de Metges de Catalunya, que avisa que les llistes d'espera per a l'especialista i les proves complementàries continuaran augmentant tenint en compte l'estat actual de la primària. En canvi, Salut sosté que s'està enfortint les relacions entre els CAP i els hospitals per millorar aquestes dades, ja que els centres podran compartir professionals, cosa que a parer seu farà disminuir les llistes.

La realitat avui, però, és que els catalans ja esperen més de tres mesos per una visita a un metge especialista i n'hi ha més de 200.000 que estan en una llista d'espera que supera el temps que marca la llei. El sistema públic viu sota una pressió constant i creixent mentre els professionals demanen al departament més recursos que alleugereixin la situació i garanteixin l'accessibilitat a un sistema sanitari que fa temps que demana una transformació que no acaba d'arribar.