"Si la meva filla tingués un càncer i no un problema psiquiàtric, tindria transport escolar"

BarcelonaSense transport escolar adaptat que portés la seva filla des de la unitat de psiquiatria on està ingressada a Sant Boi de Llobregat fins a l’institut del districte barceloní de Sant Martí, Laura Trabal va fer de taxista perquè la nena, que ara té 15 anys, pogués mantenir l’activitat acadèmica. Durant tres mesos, de gener a març, explica que l’anava a buscar, s’esperava davant de la porta del centre escolar per si havia d’anar a rescatar-la i la tornava a l’hospital. Però, sense vehicle propi, va arribar un moment que la factura del cotxe de lloguer va ser massa per a l’economia familiar i no va poder mantenir aquesta rutina. Aquest inici de curs, de moment, la filla tampoc assisteix a la classe ordinària i s’ha de conformar amb l’hora d’aula hospitalària al dia, "del tot insuficient" per poder seguir els estudis.

Trabal, però, no s’hi vol conformar i reclama al departament d’Educació el dret que la seva filla segueixi amb l’ensenyament ordinari en la mesura que el seu estat li permeti. “Demanem drets, no favors”, insisteix, mentre fa de la seva lluita una de col·lectiva per als “centenars de nens i nenes” que calcula que es troben en la mateixa situació perquè “el Govern, la conselleria, no respon”. Després de preguntar-ho, el departament defensa que l'adolescent no té l’alta mèdica per poder sortir del centre on està ingressada i anar a classe.

Per contra, Trabal insisteix que la seva filla no es troba en un règim tancat, sinó que cada dia totes dues surten per Sant Boi per passar unes hores plegades, lluny de les restriccions i normes de la unitat d'atenció a l'adolescent (UCA) de l'Hospital Benito Menni. Són activitats pactades amb els professionals del centre, sota la prescripció de terapeutes i psiquiatres, com per exemple les hores per anar a una celebració familiar, al gimnàs i, amb més motiu, a l’escola. “El terapeuta de la meva filla aconsella que vagi a l’institut”, replica i apunta que, a més, la nena està molt motivada. Trabal denuncia la “discriminació” amb què es troben les famílies i les persones que tenen un problema de salut mental enfront de les de malalties orgàniques. “És dur perquè sé que si la meva filla tingués un càncer, sí que tindria un transport escolar”, assegura.

Despesa inassumible

La filla de Trabal té un trastorn de l’espectre autista (TEA) de grau dos i una malaltia psiquiàtrica que l’ha fet recaure i estar ingressada diversos cops. L'última vegada des del mes de juny, tot i que també hi va estar durant bona part del primer trimestre d’aquest any, en què sí que va poder anar a classe per la perseverança i l’esforç econòmic de la mare. Però la dona ja no pot assumir més despeses com aquesta i es veu incapaç de fer-la anar en transport públic per tota l'àrea metropolitana. “La meva filla té hospitalitis, la malaltia dels que estan en ingressos llargs i seria bo que ampliés el seu món i no creixés institucionalitzada”, indica Trabal, en la línia del model d’intervenció en aquest àmbit en què s’evita l’aïllament dels pacients i es pretén que no perdin els vincles socials. Per això, sovint, una de les activitats preferides és que amigues de l'institut o del barri li facin una visita al centre hospitalari o mantingui videotrucades amb el seu nucli més proper.

Trabal és activista del Sindicat de Mares en la Diversitat Funcional, un grup que aplega unes 200 famílies (la majoria monomarentals) amb fills amb alguna discapacitat per exigir el compliment dels drets que els corresponen tant als infants com a elles com a cuidadores no professionals. “Som les que fem la feina a l’administració gratuïtament, a costa de la nostra salut”, no es cansen de repetir.