"El millor ansiolític és tenir un cercle d'amics"

BarcelonaUna quarta part de la població mundial patirà al llarg de la seva vida un trastorn mental, segons els càlculs de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que posa la salut mental com un dels grans reptes per millorar l'atenció. Hi ha més dades que expliquen aquesta preocupació: un 15% dels adolescents també tindran malestar; el suïcidi és la segona causa de mort no natural entre els menors d'edat. No se n'escapa ningú de caure en un quadre d'angoixa, depressió, ansietat o trastorn alimentari, tot i que hi ha factors individuals (autoestima baixa, malaltia o addiccions) i socioeconòmics (estrès, atur, discriminacions, injustícies o la soledat no desitjada) que poden contribuir a patir-ne.

Amb aquestes dades sobre la taula, la psiquiatra de l'Hospital Clínic Josefina Castro i el psicòleg clínic de la Universitat de Barcelona (UB) Guillem Feixes han debatut en una jornada organitzada per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) en col·laboració amb el diari ARA sobre on són els límits entre estar bé i estar malament en una societat que cada cop va més accelerada, està més intercomunicada i hi ha més complexitat. Per sort, si fa pocs anys la salut mental era una qüestió que es tractava en la intimitat de les famílies i les consultes mèdiques, avui ha sortit de l'armari i se'n parla més que mai.

Així que, per trencar el gel i situar el públic, la moderadora del debat, la periodista de l'ARA Lara Bonilla, ha plantejat en quin moment s'ha de buscar ajuda i on hi ha la línia que separa un simple malestar i un trastorn. Els dos experts, membres de l'IEC, apunten que hi ha criteris diagnòstics objectius i Castro afegeix que es té en compte la intensitat i la freqüència del dolor, però sobretot el grau de patiment i la interferència en la vida quotidiana. A partir d'aquí arriba el diagnòstic, que tot i que sovint ve acompanyat "d'estigma", per a la psiquiatra és vital: "Està bé posar etiquetes per poder encarar cap a un tractament" mèdic i poder superar o reduir el patiment.

Els antídots

Contra el fatalisme, Feixes ha apuntat la importància de tenir "relacions de confiança i de qualitat", persones a qui confiar dubtes i malestars, per desfogar-se i no quedar aïllat. En aquest sentit, el psicòleg ha subratllat que una xarxa social d'amics o familiars per abocar els sentiments, les pors i la desesperança és un bon "antídot contra el suïcidi" i contra la soledat no desitjada, un altre dels grans mals de la societat actual. "L'ansiolític més antic i important és la relació segura", ha afirmat, i ha afegit que disposar de persones a qui dirigir-se en moments d'angoixa, a més, és innocu per a la salut. "Tenir relacions de qualitat no és addictiu", ha assegurat.

En el debat també s'ha destacat que el gran repte és l'increment de les inversions per poder reduir llistes d'espera en l'atenció psicològica i psiquiàtrica, tant en adults com en població infantil. El confinament i posteriors restriccions dictades durant els anys de pandèmia van provocar un gran malestar entre les criatures, que van acusar la falta de socialització durant una etapa bàsica en el seu desenvolupament i van canviar les trobades personals per les virtuals a través de les pantalles.