Els nous MIR volen ser metges de família: "Seguiré els pacients fins al final de la seva vida"

BarcelonaL'atenció primària sovint es percep com l'aneguet lleig del sistema sanitari entre els treballadors del sector. El gran volum de feina, la burocràcia i la falta de mans fan que molts metges descartin treballar en un centre d'atenció primària (CAP), sobretot després de la crisi sanitària provocada per la covid-19, que va tensionar els equips i la salut física i mental dels seus integrants. La ressaca de la pandèmia ha provocat que en els darrers anys quedin vacants centenars de places de medicina familiar i comunitària perquè els joves que sortien de la universitat optaven per una altra especialitat mèdica. Aquesta tendència, però, s'ha revertit aquest 2025 i s'han adjudicat la gran majoria de places per fer la residència als CAP, tot i que el departament de Salut no ha concretat quants d'aquests joves han acabat renunciant a la plaça que havien obtingut. L'ARA ha parlat amb algunes de les cares d'aquesta generació de joves que, de nou, volen ser metges de família.

"Gran part del problema que hi ha a la medicina de família l'hem generada nosaltres [els professionals]. Hem de trencar amb l'estigma que envolta la primària i revalorar l'especialitat. Som la primera línia de foc, sense metges de família no anem enlloc", sosté Juan José Zapata, nou metge resident del CAP Bages, de Manresa. És d'Almeria, però fa set anys que viu a Catalunya, ha estudiat la carrera a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i volia treballar en un equip de primària allunyat del bullici de Barcelona. La seva parella és catalana i ell té clar que, un cop acabi els quatre anys de residència, vol seguir vivint a Catalunya i treballant en un CAP. Com Zapata, més de 300 joves han escollit l'especialitat de medicina familiar i comunitària aquest any a casa nostra, que s'ha convertit en l'opció més nombrosa.

En total, el sistema públic de salut català ha incorporat aquest any 1.931 nous professionals com a residents, un 2,8% més que l'any passat. D'aquests, però, més de la meitat són de fora de Catalunya, sigui d'altres comunitats autònomes o d'altres països. La consellera de Salut, Olga Pané, espera que aquests metges es quedin a treballar en centres catalans i celebra que s'hagin adjudicat tantes places, sobretot a la primària. "Em sorprenia que fos una especialitat amb poca demanda. Té una visió global de la salut i una proximitat al territori que la fan molt atractiva", argumenta la titular de Salut en conversa amb l'ARA. Segons la consellera, aquest any s'ha arribat al pic de jubilacions de professionals del sistema i, per primer cop en els últims anys, hi ha "més llicenciats que no pas gent que es jubila", cosa que ha d'enfortir els centres catalans amb més mans.

La porta d'entrada del sistema

Barcelona i l'àrea metropolitana és on es concentren la majoria de centres sanitaris i, per tant, també és on han anat a parar la majoria de nous metges. És el cas de Maria Espina, Iker Bruna i Laura Carrascosa, que aquesta setmana han començat la residència al CAP Gòtic de la capital catalana. Tots tres tenien clar que volien fer primària, tot i que reconeixen que és un nivell assistencial que arrossega un cert descrèdit, sobretot en els últims anys. "Jo he escollit primària perquè et permet conèixer els pacients des de tots els àmbits, i les altres especialitats no t'ho permeten. Crec que és important aquest contacte", explica Carrascosa, que ha estudiat a la Universitat de Vic i tenia clar que volia treballar en un centre amb molta diversitat de pacients, com aquest de Ciutat Vella, que té casos de gran complexitat. "Aquí segur que no ens avorrirem", afegeix.

Espina també insisteix en el contacte que tenen els metges de família amb els pacients, ja que quan va provar altres especialitats mèdiques explica que li van quedar curtes. "Vull seguir els meus pacients des dels 18 anys fins al final de la seva vida", sosté la metgessa, que veu molt atractiu el vessant social i comunitari de la seva especialitat. Ella també ha estudiat a la UAB i el seu pare és metge de família, per la qual cosa creu que hi ha una part de la seva decisió que li ve de família. "És la porta d'entrada del sistema sanitari i tots l'acabem utilitzant, som molt importants", assegura.

Per a la Bruna, l'atenció primària ofereix moltes sortides als seus treballadors i confia que les reformes que plantegen des del departament de Salut permetin que els metges de família puguin aportar "encara més valor a la comunitat". Creu que hi ha una aposta per l'atenció primària, que els professionalscada cop tenen més competències i això està afavorint que més joves, com ells, apostin per l'especialitat de medicina familiar i comunitària. "És cert que encara hi ha estigma, però de mica en mica l'hem d'anar trencant, és una especialitat molt maca i podem ajudar moltíssim", conclou la Bruna.