Un terç dels metges catalans estan cremats amb la feina i un 70% estan esgotats emocionalment
L’estrès crònic afecta sobretot els professionals de l’atenció primària
BarcelonaEl 33% dels metges catalans estan cremats amb la feina: viuen esgotats físicament i emocionalment a tota hora, estan desmotivats i han perdut l’interès per la professió i se senten molt limitats, com si ja no poguessin prosperar més laboralment. I aquesta condició afecta sobretot les dones, en concret les facultatives que tenen entre 31 i 50 anys i que treballen en centres d’atenció primària (CAP), que són més propenses a patir la síndrome del treballador cremat (o burnout, en anglès) per saturació de les consultes i la sobrecàrrega de les agendes mèdiques. Segons un informe del sindicat majoritari de facultatius, Metges de Catalunya, fet entre 2.716 metges, el 70% estan cansats emocionalment, el 61,5% pateixen un sentiment de despersonalització o aïllament davant les tasques que han de fer i el 44% no se senten realitzats o capacitats per assumir el volum de feina que se'ls acumula.
El sindicat assegura que aquestes dades constaten i visibilitzen la necessitat d’incrementar la dotació de metges a Catalunya. Amb l’actual, diuen, no és possible atendre adequadament la demanda assistencial de la població sense comprometre la salut dels professionals. Per això, l'organització insta els facultatius a posar límits al seu sobreesforç “no fent més d’allò que els és legalment exigible” per protegir la seva salut física i mental. Per exemple, establint límits als escreixos de jornada, no fent més hores de guàrdia un cop superades aquelles que són obligatòries, o controlant el nombre màxim de visites diàries a les agendes assistencials.
Segons Metges de Catalunya, la sobrecàrrega laboral que han de suportar els metges “és inabastable i sostinguda en el temps”, i, tot i que la pandèmia n’ha agreujat les condicions, l’arrel del problema és l’infrafinançament crònic que arrossega el sistema sanitari des de fa una dècada. “Els professionals se senten abocats a prolongar la seva jornada de treball de manera sistemàtica, cosa que fa molt difícil el descans i la desconnexió i posa traves a la conciliació”, denuncia el sindicat. A més, lamenten, les “nefastes condicions laborals i retributives” s'encadenen i tampoc ajuden a pal·liar el dèficit estructural de facultatius.
- Sobrecàrrega laboral Demanda insostenible durant molt de temps
- Jornades Hores extra i assumpció de tasques de manera sistemàtica
- Autonomia Falta de control sobre la pròpia agenda assistencial
- Retribució Massa feina per un sou baix o poc satisfactori
- Consideració Sentiment de desprotecció per part de les administracions i empreses
- Vida social Dificultat elevada per conciliar la vida personal i laboral
- Estancament Escasses oportunitats formatives, d’investigació i recerca
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix el burnout com el resultat d’un “estrès crònic a la feina que la persona no sap gestionar adequadament”, i el va incloure el 2019 a la seva classificació internacional de malalties, si bé la incorporació no serà oficial fins a l’1 de gener del 2022.
