Nova unitat de salut mental per a adolescents: "En aquest hospital m'he adonat que podia tirar endavant"
La nova planta d’hospitalització de l’àrea de salut mental per a la infància i l’adolescència de la Vall d'Hebron donarà servei a 180 pacients a l'any
BarcelonaEls joves i els infants van ser dos dels col·lectius que més van acusar el confinament, que va passar factura especialment pel que fa a la seva salut mental. Un estudi del Grup de Treball Multidisciplinari sobre Salut Mental a la Infància i Adolescència assenyalava el 2021 que, arran de la pandèmia, els trastorns entre infants i adolescents van augmentar un 47%. Això va provocar que les unitats d'atenció públiques quedessin saturades i s'haguessin de prioritzar els casos més greus, cosa que va allargar la llista d'espera dels que no eren tan greus. La falta de centres de salut mental infantojuvenils (CSMIJ) suposava una assignatura pendent per al departament de Salut.
El conseller de Salut, Manel Balcells, ho ha reconegut en la presentació de la nova planta d’hospitalització de l’àrea de salut mental per a la infància i l’adolescència de l'Hospital Vall d'Hebron, aquest divendres. "Presentem una nova planta d'hospitalització, però és més que això; era un deute pendent històric de l'hospital", ha assegurat Balcells. La creació d'aquesta planta, en marxa des de fa tres mesos i amb una dotzena de treballadors nous, ha suposat l'erradicació de la llista d'espera en l'hospitalització d'aguts infantojuvenils per afectacions en salut mental a Barcelona, que era d'una quinzena d'infants i adolescents. Fins ara, a la capital catalana només prestaven aquests serveis l'Hospital Sant Joan de Déu i les Germanes Hospitalàries.
La primera pacient de la planta, la Clàudia, va ingressar per primera vegada amb 15 anys –la mitjana d'edat dels pacients de la nova planta– a la unitat de salut mental infantojuvenil de l'Hospital Sant Joan de Déu per anorèxia. "Quan surts sempre creus que estàs millor, però amb el temps veus que no", explica. "Ha sigut en aquest hospital en què jo m'he adonat que podia tirar endavant", ha dit la Clàudia. Considera que la clau ha estat un tractament integral de la depressió i no tan centrat en el trastorn de la conducta alimentària, que cal entendre com l'expressió de la malaltia.
L'hospitalització és l'últim recurs
El doctor Marc Ferrer, cap de secció d'hospitalització psiquiàtrica, ha explicat que una de les principals causes d'hospitalització de la planta són les conductes autolesives per l'augment que han patit en els darrers anys. Entre 2015 i 2017, les autolesions representaven el 20,4% dels ingressos atesos a les urgències de psiquiatria pediàtrica; en el període que va de 2017 a 2021, van créixer fins a arribar al 70% dels ingressos, i ara ja són prop del 75%. Els intents de suïcidi són l'altra causa majoritària d'hospitalització.
"L'hospitalització és la mesura a evitar en la població infantojuvenil, perquè l’entorn és important", ha explicat Ferrer. L'ingrés es reserva als casos més severs. És per això que, tal com ha explicat el cap de servei de psiquiatria de l'hospital, el doctor Ramos-Quiroga, "s'hospitalitzen les persones amb un trastorn mental que tingui una intensitat que no permeti fer una gestió en l'àmbit comunitari". Altres patologies que poden portar a l'ingrés són l'autisme, trastorns psicòtics i depressions, entre d'altres. La planta també té un hospital de dia i una unitat de consultes externes.
Recursos innovadors
La nova unitat no preveu les contencions mecàniques i compta amb recursos innovadors per ajudar els pacients. Un d'aquests recursos és una habitació de "realitat immersiva per fer sessions de mindfulness" i altres teràpies que tranquil·litzin i relaxin els pacients, com ha explicat Ramos-Quiroga. Un altre ús que valoren des de l'hospital és "l'espai blau", una sala de parets toves i sostre que imita el cel. "Si estàs molt atacat, hi pots recórrer i sempre funciona. Transmet molta calma", ha explicat la Clàudia.
La nova planta d’hospitalització, que ha costat 1,6 milions d'euros de finançament exclusivament públic, ofereix cobertura a l’Àrea Integral de Salut de Barcelona Nord, que integra els districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Horta-Guinardó, i té una població de referència de 80.000 persones entre infants i adolescents (un llit per cada 10.000 pacients potencials). El servei cobreix 12 dels 18 barris amb més indicadors de vulnerabilitat de la ciutat.