Una pacient psiquiàtrica se suïcida després d'esperar hores a urgències de l'Hospital de Terrassa

BarcelonaUna pacient amb un trastorn psiquiàtric greu es va suïcidar el 22 d'agost mentre esperava en un box de les urgències de l'Hospital Universitari de Terrassa, han confirmat fonts del Consorci Sanitari de Terrassa (CST). La dona feia dos dies que estava a urgències esperant que li assignessin un llit a la planta de psiquiatria, segons ha avançat El Periódico i ha confirmat l'ARA. El CST, el consorci que gestiona aquest hospital del Servei Català de la Salut (CatSalut), s'ha limitat a afirmar que la mort de la pacient està "en fase d'anàlisi" per part del Comitè de Qualitat i Seguretat del Pacient.

L'Hospital Universitari de Terrassa té en l'actualitat 16 llits de psiquiatria. Segons el comitè d'empresa del CST, l'hospital tenia previst habilitar vuit llits més, però no ho va fer perquè el CatSalut va descartar finançar-ne l'ampliació. Així mateix, el centre disposava d'un servei d'hospitalització a domicili (conegut com a HAD), que permetia que pacients amb trastorn mental fossin atesos a casa. En concret, tenia 16 llits d'aquesta mena, però el febrer en va tancar vuit, i el passat juliol va clausurar els altres vuit per manca de psiquiatres clínics, segons ha detallat la vicepresidenta del comitè d'empresa, Maria Teresa Gil. "Hem arribat a tenir 19 pacients psiquiàtrics a urgències esperant llit", ha denunciat.

El CST no ha confirmat ni desmentit aquesta informació. Per la seva banda, fonts del departament de Salut, consultats sobre la possible ampliació dels llits de psiquiatria de l'hospital, han evitat fer una valoració "de la gestió interna" del centre. Això sí, han assegurat que estan investigant el cas de la dona que es va suïcidar. De fet, l'Ajuntament de Terrassa considera "imprescindible" que la Generalitat obri una investigació. Així mateix, ha demanat a l'hospital una "revisió interna" del cas per analitzar el funcionament i els protocols amb l'objectiu de garantir que no es repetirà una situació similar.

En l'actualitat, el sistema sanitari públic d'atenció a la salut mental està saturat i només es poden atendre de forma hospitalària els casos especialment greus. La dona que es va suïcidar a les urgències de l'Hospital de Terrassa era un cas greu però, malgrat això, tampoc es va poder salvar la seva vida. Tenia entre 30 i 40 anys, segons ha precisat una altra membre del comitè d'empresa, Tai Pérez, que assegura que l'incident ha commocionat el personal de l'hospital. De fet, dos sanitaris continuen de baixa.

Aquests fets també han aterrat a l'esfera política. ERC, el PP i Vox han demanat la compareixença de la consellera de Salut, Olga Pané, a la comissió de Salut del Parlament perquè doni explicacions.

Pacients que es fuguen

Els fets han saltat a la llum no pas perquè el CST o el departament de Salut n'hagin informat, sinó perquè el mateix comitè d'empresa del CST ha decidit fer-ho públic després que la direcció de l'hospital no hagués pres cap mesura després del que va passar, segons ha assegurat el president del comitè, Xavier Lleonart. De fet, segons diu, tres dies després del tràgic incident, un altre pacient psiquiàtric es va fugar de les urgències de l'hospital mentre esperava. "El vam trobar caminant per la carretera amb la bata de l'hospital", afegeix.

Els pacients amb una patologia mental són atesos al servei d'urgències generals de l'Hospital de Terrassa. O sigui, no hi ha unes urgències específiques per a aquests malalts per evitar la seva estigmatització. El que falla, segons Lleonart, és que aquests pacients hagin d'estar dies i dies esperant-hi. "Alguns pacients han hagut d'esperar quatre o cinc setmanes en un box d'urgències abans de ser ingressats –assegura–. I les urgències no tenen les infraestructures per atendre'ls, ni són el millor lloc perquè estiguin amb gent que surt i entra, pacients pels passadissos i un caos crònic. És totalment incontrolable el que pot passar allà", lamenta.

De fet, a començament de juliol el comitè d'empresa del CST ja va donar la veu d'alarma. Va fer arribar una carta a la direcció de l'hospital denunciant que no podien "garantir la seguretat del pacient" a causa de l'elevat nombre de persones que havien d'atendre cada dia a urgències. No van rebre, però, cap resposta.

Al servei d'urgències hi ha uns box específics per als pacients amb una patologia mental. La planta de psiquiatria de l'hospital, però, disposa de tota una sèrie de mesures complementàries de seguretat. Per exemple, està completament tancada, tampoc és accessible la zona d'infermeria on es guarda la medicació, les habitacions són individuals, hi ha una ràtio més elevada d'infermers, i als àpats es fan servir gots i coberts de plàstic. A la manca de llits de psiquiatria de l'hospital, s'afegeix el fet que a Terrassa "no hi ha cap centre d'urgències d'atenció primària, malgrat que és la tercera ciutat amb més població de Catalunya", denuncia Lleonart. És a dir, totes les urgències van a parar a l'hospital, cosa que encara satura més el servei.

"Malauradament, casos així es repeteixen cada vegada una mica més a causa moltes vegades de la falta d’espai i de professionals especialitzats en el sector", ha declarat la presidenta de la Federació Salut Mental Catalunya, Mercè Torrentallé, en referència a la dona que es va suïcidar a l'agost i posant en evidència que no seria un cas aïllat. O sigui, d'incidents, n'hi ha molts més encara que no es facin públics.

Segons Torrentallé, el problema també rau en què els pacients amb una patologia mental van a urgències quan ja estan "molt deteriorats" i "en una situació extrema" perquè no han pogut seguir una teràpia per, precisament, la manca de recursos que hi ha al sistema públic. "Atenem a les persones en el moment de crisi, però no anem a la profunditat dels problemes estructurals. La manca de recursos no només són assistencials, sinó també en tots els aspectes de la vida: l’accés al treball, l’accés a l'habitatge", destaca la presidenta, que considera que també és cabdal fer una feina de prevenció.

Magda Casamitjana, que fins l'any passat va ser directora del Pacte Nacional de Salut Mental de Catalunya, pensa el mateix: "Cal triplicar el pressupost de Drets Socials i fer una planificació territorial dels recursos per saber quines són les demandes i quines són les deficiències". Segons diu, això ja s'ha fet a Austràlia amb boníssims resultats, i s'està començant a fer a França i als països nòrdics. Ara falta que s'apliqui a Catalunya.