Plantar cara al càncer: la revolució de la immunoteràpia

BarcelonaCada setmana es publica nova literatura científica sobre el càncer que fa que els malalts i les seves famílies somiïn en una possible cura. Però la revolució contra aquesta malaltia va començar fa més d'una dècada, amb l'aprovació de les primeres immunoteràpies, que estimulen les defenses del nostre cos perquè ataquin les cèl·lules malignes. La supervivència dels malalts ha canviat radicalment gràcies a aquests fàrmacs, que han demostrat un èxit que era impensable fa uns anys amb els tractaments tradicionals. Encara queda camí per recórrer: hi ha pacients que responen molt bé al tractament, però n'hi ha d'altres que recauen amb els anys, i alguns amb tumors molt agressius continuen tenint molt mal pronòstic. Amb tot, la irrupció de la immunoteràpia ha suposat un canvi de paradigma en la lluita contra el càncer i els experts sostenen que cal seguir explorant noves formes de tractament per explotar tot el seu potencial.

"La immunoteràpia ha demostrat que es poden aconseguir supervivències molt llargues en la majoria de tumors. Ara veiem casos amb metàstasis que sobreviuen cinc, set o deu anys, i això abans era impensable", explica Ernest Nadal, director de recerca de l'Institut Català d'Oncologia (ICO). Per entendre com funcionen aquests fàrmacs cal comprendre els mecanismes que utilitzen els tumors per escapar el nostre sistema immunitari. Les cèl·lules canceroses s'aprofiten d'una proteïna dels glòbuls blancs (els encarregats de protegir-nos d'amenaces externes) per camuflar-se, de manera que als ulls de les nostres defenses semblen cèl·lules sanes i el tumor té marge per seguir creixent i posar en risc la nostra supervivència.

La immunoteràpia actua sobre aquest mecanisme d'escapament que utilitza el tumor i el desemmascara perquè les cèl·lules immunitàries el reconeguin i l'ataquin. En l'última dècada s'han anat incorporant noves immunoteràpies a la cartera pública de salut, i actualment ja n'hi ha 68 de disponibles per tractar fins a divuit tipus de càncer diferents, segons explica la conselleria de Salut. Gràcies a aquests fàrmacs, molts malalts de càncer han superat batalles impensables, s'han millorat pronòstics i, en alguns casos, s'ha aconseguit cronificar la malaltia de per vida.

De fet, aquesta revolució s'entén molt bé amb les xifres de pacients en tractament. Per exemple, l'any 2015 només hi havia 73 pacients a Catalunya que rebien immunoteràpia, i representaven un 0,36% del total de malalts oncològics a casa nostra. L'any passat, en canvi, van ser 6.387 les persones que van rebre immunoteràpia a centres sanitaris catalans, és a dir, un 17,81% del total de malalts. El nombre de malalts que reben immunoteràpia ha crescut exponencialment en els últims deu anys, i la tendència a l'alça es manté, ja que amb dades provisionals d'aquest 2025 gairebé s'han superat les xifres de l'any passat i gairebé un de cada cinc pacients amb càncer a Catalunya rep algun tipus d'immunoteràpia.

Combinar tractaments

La combinació de la immunoteràpia amb altres tractaments, com la quimioteràpia o la radioteràpia, és una altra clau de volta contra el càncer. Hi ha tumors que només amb immunoteràpia ja responen molt bé, i el pronòstic dels pacients en general és bo, com per exemple el melanoma, però n'hi ha d'altres que són més complicats, i les immunoteràpies encara no han reemplaçat per complet els tractaments antics, sinó que es fa un abordatge conjunt per aconseguir una resposta més bona. És el cas del càncer de pulmó, per exemple, que és molt agressiu. Només amb la immunoteràpia no n'hi ha prou, i els pacients també reben quimioteràpia i radioteràpia abans del fàrmac.

En altres casos s'aplica primer la immunoteràpia i després es fa una operació per extirpar el tumor, que està més dèbil gràcies al tractament previ, i això permet que el pronòstic dels pacients després de passar per quiròfan sigui millor. Ara bé, cada cop hi ha més malalties en què la immunoteràpia passa a ser el tractament estàndard. De fet, els esforços de la comunitat científica estan centrats en traslladar l'ús d'aquests fàrmacs a les fases més primerenques del càncer, ja que amb el pas del temps el tumor té més capacitat per escapolir-se de les nostres defenses i progressar, i ja n'hi ha unes quantes d'aprovades per a fases inicials, segons explica Nadal.

L'expert creu que no s'ha d'afluixar i que cal seguir investigant aquests tractaments per desenvolupar més i millors fàrmacs, sobretot per als tumors amb pitjor pronòstic que encara no tenen alternatives terapèutiques. "Estem molt millor que fa deu anys, per descomptat, però no ens hem de conformar amb el que tenim, encara ens queda camí", defensa l'investigador. Per exemple, explica que moltes companyies farmacèutiques han fet investigacions similars per poder patentar el seu propi tractament, però, en canvi, hi ha tumors més rars que les companyies no han investigat tant, i aquí és on creu que els centres de recerca i les universitats s'han de bolcar per generar noves evidències.

El triple de despesa en una dècada

Un altre bon exemple de l'impacte que ha tingut la incorporació d'aquests tractaments a la cartera pública de serveis sanitaris el trobem en el pressupost del departament Salut. Quan s'afegeix una teràpia fins al moment inèdita cal tenir en compte que no només es compra un tractament nou, sinó que cal dimensionar els centres, habilitar espais, formar professionals, contractar-ne de nous i tot un seguit de canvis que s'han de fer progressivament per no fer trontollar la fràgil economia del sistema sanitari. I això és el que ha passat amb l'entrada d'aquests fàrmacs. En l'última dècada, la despesa oncològica a Catalunya s'ha triplicat, i una bona part d'aquests recursos es destina a aquests tractaments: un de cada cinc euros de despesa oncològica ja és per a immunoteràpies.

Segons dades del departament de Salut, el 2015 la inversió en aquests fàrmacs fregava els 3 milions d'euros i representava un 2,43% de la despesa oncològica total, mentre que l'any passat el cost destinat va ser de gairebé 80 milions d'euros –27 vegades més– i representava el 21,91% de la despesa oncològica. Amb les xifres provisionals d'aquest any, la inversió en immunoteràpia ja és percentualment més elevada que l'any passat, és a dir, que s'emporta una part de pastís més gran del total de recursos que es destinen en la lluita contra el càncer a Catalunya. La previsió dels experts, a més, és que vagi en augment, tant per la incorporació de nous fàrmacs a la cartera pública com per l'increment del nombre de pacients que necessitaran tractament oncològic, ja que els casos de càncer creixeran en els pròxims anys.

Efectes adversos

Els tumors agressius amb pitjor pronòstic i sense alternatives terapèutiques són un dels deures pendents de les immunoteràpies, però hi ha altres aspectes que cal millorar d'aquests fàrmacs. Com que estimulen el nostre sistema immunitari i són les nostres defenses les que ataquen el tumor, tenen menys efectes adversos que els tractaments tradicionals, com la quimioteràpia o la radioteràpia, que són més agressius amb el nostre cos. Ara bé, Nadal adverteix que també tenen efectes secundaris que cal conèixer abans de començar un tractament d'aquestes característiques.

El fet d'estimular les defenses del cos pot provocar un "cert descontrol del sistema immunitari", i els pacients poden tenir inflamacions de tiroides o de colon i fins i tot desenvolupar una malaltia immunitària. L'expert assegura que els professionals que administren aquests fàrmacs estan molt atents a possibles efectes adversos per actuar amb rapidesa, la qual cosa fa que la majoria de trastorns provocats per la immunoteràpia es controlin sense problemes i "rarament són mortals". A diferència de la quimioteràpia, que provoca nàusees, caiguda de cabells, vòmits i una baixada generalitzada de les defenses, aquests tractaments afecten sobretot la pell, el fetge, les tiroides i les articulacions, i en alguns casos provoquen fins i tot artritis als pacients. A vegades la inflamació pot afectar el cor, el cervell, els ronyons o el pulmó, en què el risc de complicacions és més elevat, però Nadal assegura que aquests quadres són molt infreqüents i, en general, el control és bo.

El camí esperançador que la immunoteràpia ha obert en els pacients de càncer ha de continuar i portar encara més bones notícies en el futur, sobretot allà on avui encara no hi ha una alternativa terapèutica. En això està bolcada bona part la recerca: en trobar nous tractaments que reverteixin en una supervivència i qualitat de vida dels malalts cada cop més altes i en traçar noves estratègies que combinin immunoteràpia amb tractaments i fàrmacs més efectius per incrementar cada cop més el nombre de persones amb càncer que es curen o, si més no, aconsegueixen cronificar la malaltia de per vida.