Raphael Landovitz: "Les retallades dels Estats Units tindran un efecte devastador i irreparable per a la salut global"

BarcelonaRaphael J. Landovitz és una de les veus més autoritzades al món en prevenció i control del VIH. És el director del centre per a la identificació, la prevenció i el tractament del virus de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA) i cap de la Divisió de Malalties Infeccioses de la David Geffen School of Medicine de la mateixa universitat, des d'on lidera recerques clíniques d'impacte mundial sobre la malaltia. Ha visitat Barcelona amb motiu de la jornada pensada per trencar barreres d'accés a la píndola preventiva del VIH, un tractament anomenat profilaxi de preexposició (PrEP), que ha organitzat el BCN Checkpoint, centre de referència del control de la infecció. A Catalunya, les llistes d'espera pel tractament són cada cop més grans, el Govern desconeix quantes persones hi ha pendents de rebre'l i ja s'han detectat les primeres infeccions entre persones que fa més de dos anys que estan a la cua per una píndola que els hauria protegit del virus.

Com funciona la PrEP?

— Són medicaments antiretrovirals contra el VIH. Si pensem en el virus com un robot que té engranatges, aquests medicaments actuen com si llancessis una clau anglesa i aquesta quedés encallada, impedint que els engranatges girin i que el robot avanci. Així, el virus ja no es pot replicar dins el cos de la persona i, per tant, s'esquiva la infecció. És una eina molt potent de prevenció.

I en quin punt està la seva implementació arreu del món?

— Hem fracassat a l’hora de portar-la a les persones que més la necessiten i és un dels reptes més grans que tenim actualment. Cada cop tenim més eines de prevenció, però si no aconseguim fer-les arribar als països que pateixen més els efectes del VIH no haurem aconseguit res desenvolupant aquests productes.

Fins i tot als països amb més recursos hi ha problemes d'accés.

— Sí, als Estats Units, per exemple, tenim un sistema sanitari molt fragmentat que fa que les eines de prevenció no arribin a les poblacions més pobres, les minories racials, el col·lectiu trans o les persones que s'injecten drogues. Les persones amb un nivell socioeconòmic baix, pocs estudis o que no estan vinculades al sistema sanitari no podran accedir a la PrEP.

Aquí tenim llargues llistes d'espera.

— Sí, a Catalunya teniu menys eines de prevenció i, a més, el seu cost recau completament en el departament de Salut. Això obliga a racionar els fàrmacs que hi ha disponibles. Quan surt d'un pressupost hospitalari, els centres han de prendre decisions molt difícils sobre on destinar els recursos i no els envejo gens per haver de prendre aquestes decisions, ja que passi el que passi algú en sortirà perjudicat.

La despesa de tractar algú amb VIH és més alta que la de prevenir algú d'infectar-se.

— Sí, és una malaltia amb conseqüències de per vida i comporta uns costos addicionals si no es prevé. Per a mi és una oportunitat perduda i no només culpo el Govern, crec que ha d'haver-hi un esforç col·lectiu per millorar la prevenció. Ha d'haver-hi suport del sector privat, suport del sistema de salut i suport global. I sobretot voluntat política, algú que ho coordini, i això encara no ha passat.

Vostè entén que no es destinin més esforços tenint eines preventives tan potents?

— Molta gent pensa que l'epidèmia del VIH ja s'ha acabat, que ja està resolta. Com que tenim tractaments, ja no és important. Cal fer campanyes d'educació i de conscienciació als líders polítics i aquells que prenen decisions per fer-los entendre que no s'ha acabat, ni localment ni globalment. És a només un vol en avió que torni a ser un problema. Ignorar això i les oportunitats de prevenció és un error.

Aquest any l'administració de Donald Trump ha retallat molts projectes de cooperació internacional pel control del VIH. Quin impacte creu que tindrà?

— Les retallades dels Estats Units en recerca tindran un efecte devastador i irreparable per a la salut global. Van caldre trenta anys de progrés per implementar alguns d'aquests programes per al tractament i la prevenció del VIH, és a dir, que en només sis mesos s'han carregat tres dècades de lluita contra el virus. Encara que es tornessin a destinar els mateixos recursos que abans, el personal ja ha marxat i les clíniques s'han desmantellat. És una pèrdua devastadora de la qual trigarem anys a recuperar-nos. Si és que ho fem.

Quina creu que hauria de ser la resposta dels altres països?

— Espero que facin un pas endavant i cobreixin almenys part dels buits que ha deixat aquest abandonament per part del govern dels Estats Units. Mirant enrere, potser s'hauria d'haver fet un esforç per ser més independents, però ningú podia preveure que la política exterior nord-americana canviaria d'aquesta manera. No havia passat amb cap administració fins ara.

Què creu que passarà si no arriben nous recursos?

— Estic absolutament aterrit que tants anys de progrés es perdin. Ja està passant de manera molt dramàtica a l'Àfrica i només és qüestió de temps que passi a altres regions. La xifra més inquietant que he vist fins ara és que 400.000 persones ja han mort a causa de les retallades de l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID) des del gener.