Salut Mental
Salut04/02/2023

Pacients estressats surten "sobremedicats" dels CAP

L'ús d'antidepressius per a quadres lleus va a l'alça des del 2010 a Catalunya, segons un estudi

BarcelonaAl sistema sanitari hi ha una demanda elevada relacionada amb problemes associats a l'estrès, com l'insomni, l'ansietat i l'angoixa. Moltes persones no saben identificar ben bé què els passa, però els símptomes que presenten els empenyen al centre d'atenció primària (CAP) per demanar-hi una solució. I, en alguns casos, aquesta adopta la forma de somnífers, antidepressius o tranquil·litzants. Però en més de la meitat dels casos no caldria l'atenció d'un metge (sinó un altre tipus d'acompanyament) i molt menys receptar medicació, alerta C., un metge de primària i membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic). "La gran majoria de les persones que tenen estrès no desenvolupen trastorns mentals que calgui tractar farmacològicament, sinó que expressen el seu malestar o patiment que no han sabut gestionar, però que en molts casos podria millorar amb acompanyament emocional", explica.

La feina de l'especialista en medicina familiar és distingir aquells símptomes que són normals del que és patològic. "Una cosa és el que sent el pacient i com ho verbalitza i l'altra què identifica el metge. Hem de diferenciar si l'estrès aflora per la situació vital que travessa i que es pot solucionar amb la xarxa social i familiar, o si hi ha uns símptomes que requereixen atenció mèdica i tractaments", afirma C. Però la realitat és que els facultatius no donen l'abast a l'hora de satisfer la demanda assistencial, que va a l'alça. I, tot i que fa temps que a les consultes es parla de desprescripció –menys fàrmacs per abordar el malestar–, la sobremedicació continua sent un problema de primer ordre.

Cargando
No hay anuncios

De fet, un estudi de l'Hospital Clínic ha constatat que el percentatge de diagnòstics amb indicació d'antidepressius ha crescut un 49% entre 2010 i 2019, i les receptes un 404%. El boom de trastorns i la tolerància més baixa de l'angoixa poden explicar la tendència, però l'informe també apunta a una prescripció inadequada en situacions lleus com l'estrès.

Temps i sensibilitat mèdica

La línia que separa el malestar psicològic i un diagnòstic és difusa i és probable que no es pugui aclarir només amb una primera visita. L'eina de què disposa el metge és una entrevista, que hauria de durar de 30 a 40 minuts, per poder identificar els elements que desencadenen l'estrès o el malestar. "Ens dona una idea del que li passa i de la consciència que té aquesta persona sobre el que li passa, de si és la primera vegada i de quins recursos disposa per afrontar-ho. S'ha d'atendre l'insomni o el mal de cap que explica, però també cal investigar-ne l'origen i ajudar-lo a trobar els recursos per millorar el seu malestar", assenyala.

Cargando
No hay anuncios

Amb prou temps, entre el 40% i el 60% d'aquestes persones ja no tornaran a la consulta. Però la realitat de la primària és que no es disposa de prou temps i la rapidesa amb què treballen els metges aboca sovint al sobrediagnòstic i la sobremedicació. "Veiem el doble de pacients en un dia del que és saludable i la nostra no és una feina mecànica, compartim el patiment de l'altre i això desgasta molt", afirma C.. El metge ha de tenir el temps, la preparació i la sensibilitat per abordar la salut mental en conjunt, però la metge defensa que, en la majoria de casos, el problema no rau només en la sobrecàrrega o la capacitat del facultatiu, sinó en el dany moral de saber quina és la millor atenció que necessiten els seus pacients i no poder-la oferir.

Cargando
No hay anuncios

Preferiblement, s'hauria de prioritzar la xarxa social i familiar, clau en la superació dels episodis estressants, i les psicoteràpies. De fet, un estudi de la Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Ansietat i l'Estrès (SEAS) confirma que és tres vegades més eficient que la farmacoteràpia, estalvia costos i, a més, és l'opció preferida dels pacients que presenten símptomes d'estrès, ansietat o angoixa. El problema, de nou, és que hi ha accés restringit als psicòlegs públics, que la majoria de casos s'han de pagar de la pròpia butxaca i que no tothom s'ho pot permetre.