Alberto Breda: "Puc seure davant d'una consola i operar un pacient amb càncer que és a 10.000 km"

BarcelonaFa dos anys el doctor Alberto Breda (Verona, 1973) va realitzar amb èxit una operació robòtica transcontinental entre Bordeus i Pequín. El president de la secció de cirurgia robòtica (ERUS) de l'Associació Europea d'Urologia va extreure, en remot, un tumor de ronyó a més de 8.000 quilòmetres de distància, una fita mèdica que va servir per establir les bases del primer programa de telecirurgia robòtica d'Europa, que tot just ara comença a caminar. Es tracta d'un sistema que connecta la Fundació Puigvert de Barcelona i l'Hospital San Roque de Las Palmas, a 3.000 kilòmetres de distància, i que permet operar pacients de les Canàries des de la capital catalana.

En què consisteix la telecirurgia?

— Es tracta d'un sistema robòtic compost per dues parts fonamentals. Per un costat els braços mecànics que hi ha dins del quiròfan i que sostenen els instruments per fer una operació, com per exemple les pinces, les tisores o el bisturí. I per l'altre una consola que permet controlar aquests braços amb unes palanques de control i uns binocles a través dels quals es pot observar el pacient. Un cirurgià agafa el control de la consola i un altre equip de professionals assisteix l'expert des de dins del quiròfan, que pot estar a kilòmetres de distància.

Com ha estat el desplegament del programa?

— Han sigut mesos de molta feina. Per un costat, tota la part administrativa, burocràtica i legal per dotar el programa d'un marc normatiu. No pots comprar un robot i començar a operar d'un dia per l'altre, cal ajustar-se a lleis, llicències mèdiques i assegurances. Tot això no es resol en un dia. També hem hagut de construir un equip de professionals capaç d'operar a distància i un altre capaç d'acompanyar des del quiròfan, ja que durant tota la intervenció estem en contacte constant. I finalment la tecnologia i la infraestructura necessàries per poder fer la telecirurgia. Nosaltres operem amb el robot de l'empresa Edge Medical i hem hagut de connectar per cable els dos hospitals, tot i que també ho podríem fer via satèl·lit.

Ara ja fa un mes que l'heu posat en marxa.

— Sí, vam començar el febrer passat i ja hem operat onze pacients, gairebé tots oncològics. És la primera pedra d'un projecte més gran. Volíem començar amb un programa més petit que demostrés la validesa de la telecirurgia i que fos reproduïble a una escala més gran. De moment hem aconseguit arribar fins a una illa al mig de l'oceà l'Atlàntic, a 3.000 kilòmetres de Barcelona, però podem arribar molt més lluny. Avui en dia puc seure davant d'una consola i operar de càncer un pacient que és a 10.000 kilòmetres de distància. Fins fa poc això era ciència-ficció.

Fins on es pot arribar?

— Els primers robots en medicina van aparèixer el 1990 per operar els soldats i els ferits de les guerres, també els astronautes, des d'un lloc segur. L'any passat, durant el Congrés Europeu de Robòtica que es va celebrar a Londres, ens vam connectar a una nau que era a l'espai i vam moure els braços del robot. També podem arribar a zones rurals o aïllades, com la selva amazònica, o a països amb menys recursos sanitaris de l'Àfrica o l'Amèrica del Sud. Podem operar a qualsevol lloc del món des de Barcelona.

A banda del robot, cal un equip expert al quiròfan.

— Correcte. La implementació del programa a les Canàries ha estat dirigida pel doctor Pablo Juárez del Dago, que és cirurgià robòtic, va ser resident meu i s'ha format en els millors instituts europeus en cirurgia robòtica i endoscòpia. Jo sol no ho podria fer, és evident. I el seu equip, que també està altament qualificat, ha treballat amb mi i s'han format per formar part d'aquest projecte. A banda de fer teleoperacions, també formem professionals perquè aprenguin a fer-ne. Per exemple, a les Canàries hi ha una consola a la qual es poden connectar mentre jo opero i veure els moviments que faig.

Com és l'acollida dels pacients?

— És un dels grans reptes de la telecirurgia. Hem de sensibilitzar la ciutadania sobre el que estem fent, i funciona. Gairebé totes les operacions que hem fet eren d'alta complexitat i tots els pacients han estat donats d'alta el primer o segon dia de postoperatori en excel·lents condicions i ara estan perfectes. Han de saber que, tot i viure a les Canàries, hi ha un cirurgià altament qualificat de Barcelona que els pot operar del càncer que pateixen sense necessitat de moure's ni agafar avions. Jo tampoc he de viatjar, els puc operar descansat, i la sensació que tinc, encara que sigui una mica estrany dir-ho, és que estic treballant des del quiròfan.

Un quiròfan virtual?

— Sí, de fet la telecirurgia forma part d'un concepte encara més ambiciós que és l'hospital virtual. El centre físic segueix i continuarà existint sempre, és evident, però podrem teleoperar els pacients des de qualsevol racó del món. Volem que tothom tingui accés a un sistema sanitari de qualitat, independentment d'on hagi nascut i els recursos que tingui.

I el futur més immediat de la telecirurgia quin és?

— Quan diem que volem que sigui reproduïble a una escala més gran no només parlem d'augmentar el nombre de centres sanitaris i de professionals, sinó també incloure totes les especialitats que utilitzen cirurgia robòtica. De moment només es fa amb urologia, però des de la Societat Europea de Robòtica estem treballant per crear un grup multidisciplinari que reuneixi experts de la resta d'especialitats i perquè, a la llarga, també hi hagi programes de telecirurgia d'aquestes especialitats. Penso que el projecte que hem impulsat ara s'ha de veure com una prova pilot europea que després es pot reproduir en altres països de la Unió Europea. També estem parlant amb altres hospitals, tant d'Europa com de fora d'Europa, per replicar el projecte de les Canàries.