Sense terrenys per al nou hospital de l’Ebre: el Govern atura el pla previst per risc d’inundació

TortosaLa història del nou hospital de referència a les Terres de l'Ebre continua acumulant capítols. L'any 2006, la consellera de Salut, Marina Geli, va anunciar la construcció d'un complex als afores de Tortosa, un hospital de referència per a 180.000 persones del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Al cap tres mesos, la Generalitat ho va fer constar en un cartell informatiu ubicat en uns terrenys del Pla Parcial de la Farinera, on es projectava el centre. Però gairebé vint anys després no hi ha hospital, però tampoc terrenys per construir-lo. Aquest divendres, la Generalitat ha reconegut que després de retards i mil vicissituds —crisi econòmica, retallades pressupostàries i un laberint burocràtic i tècnic, antics greuges polítics territorials i veïnals— les parcel·les que l'Ajuntament de Tortosa havia adquirit el mandat anterior per acollir definitivament el nou complex sanitari no són vàlides pel seu caràcter inundable.

Així, el projecte ha quedat descartat en aquesta ubicació. Ara bé, aquest inconvenient ja fa gairebé dos anys que era sobre la taula. La Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre havia aprovat reconèixer el règim especial del municipi en matèria d'inundabilitat per poder reconduir el projecte, però els procediments urbanístics i administratius iniciats no han arribat a bon port. La Generalitat i l'Ajuntament ja treballen en un pla B, del qual no es tenen més detalls. Però la notícia no ha fet més que enutjar professionals i usuaris per la dilació dels tempos que implica el nou escenari i sobretot per la degradació de l'atenció sanitària al sud de Catalunya. 

“Ja ho podíem intuir, no? Després de les inundacions del novembre passat a l'Horta de València, encara era més evident que s'haurien de buscar uns nous terrenys”, explica la tortosina Cinta Galiana. Fa dues setmanes la van operar de l'abdomen a l'Hospital Verge de la Cinta, el centre de referència a la zona de moment. “Del tracte professional i humà només en puc parlar bé. En canvi, l'atenció ha estat deficitària pel que fa a la infraestructura; en algunes plantes les habitacions són massa estretes per encabir-hi els pacients i el material mèdic. Sovint has de compartir habitació amb una cortina entremig que no garanteix la privacitat", lamenta.

La llista de greuges encara és més llarga: consultes sense ventilació, amb algunes d'habilitades a l'antiga sala d'actes; quiròfans obsolets dissenyats fa cinquanta anys; aparells sanitaris als passadissos i aglomeracions a les sales d'espera. També és l'únic centre hospitalari de l'Institut Català de la Salut (ICS) que no disposa de cirurgia robòtica. Els professionals que hi treballen parlen de condicions “tercermundistes” i fins i tot d'emergència sanitària”. Aviat l'edifici complirà mig segle i malgrat les millores que s'hi han fet, pateix dèficits de manteniment.

Restes arqueològiques

Per acabar de reblar el clau, les obres d'ampliació del centre iniciades ara fa uns mesos per garantir la qualitat assistencial mentre es construeix el nou hospital de cap a peus s'han hagut d'aturar per la troballa de restes arqueològiques, que ara s'han d'analitzar. Cosa no tan estranya si es té en compte que el Verge de la Cinta es va construir a mitjans dels anys setanta al límit del nucli històric de Tortosa, sobre el recinte emmurallat del turó del Sitjar i el camí de ronda del segle XVII. Segons el Servei Català de la Salut (CatSalut) i la Direcció General de Patrimoni Cultural, els treballs arqueològics s'iniciaran de manera imminent per conèixer l'abast de les troballes i decidir com s'ha de replantejar el projecte d'ampliació.

El projecte preveia ubicar el nou servei de farmàcia i l'espai de logística en una planta soterrada, i malgrat que la voluntat de la Generalitat és fer compatible la conservació de les restes amb la continuïtat de l'obra, hi ha diversos interrogants. S'intueixen tres possibles escenaris: que es pugui continuar el projecte reubicant els serveis soterrats i renunciant a un aparcament; que sigui necessari replantejar tota l'obra i s'hagi de fer una altra licitació de l'obra; o, en el pitjor dels casos, que s'hagi de renunciar a l'ampliació i indemnitzar l'empresa constructora.

Per tot plegat, durant els darrers dies l'escepticisme s'ha multiplicat davant una situació de paràlisi amb dos grans fronts oberts: l'aturada de les obres d'ampliació de l'antic edifici i els retards acumulats en el projecte del futur hospital que s'havia de fer en paral·lel. Dimarts passat, uns 200 treballadors de l'Hospital es van concentrar als accessos del centre per reclamar solucions i demanar la continuïtat de les obres d'ampliació. I la mobilització no serà puntal, perquè la junta de personal ja ha decidit convocar la protesta en periodicitat setmanal fins que es reprenguin les obres. 

Els professionals sanitaris aixequen la veu per denunciar que la complexitat assistencial no es pot afrontar des d'un hospital de referència deficitari com l'actual. Segons denuncien, “sense l'ampliació, la pèrdua de professionals i de qualitat assistencial serà irreversible” i “no hi ha temps per esperar un nou hospital universitari quinze anys més”. De fet, els facultatius es declaren al límit i sobrepassats per la situació.

En una trobada amb la Plataforma per un Nou Hospital a les Terres de l'Ebre, la Generalitat s'ha compromès a explicar, tan aviat com sigui possible, les futures accions que planteja emprendre el govern per sortir d'aquest atzucac. Mentrestant, els treballadors han penjat una pancarta a la façana de l'edifici per comptar els dies que fa que les obres d'ampliació estan aturades. Aquest divendres ja en fa 72. El temps passa i aquest marcador va pujant.