Primer tractament genètic "a mida" per a la malaltia rara d'un bebè

BarcelonaEl petit KJ va néixer fa menys d'un any amb una malaltia rara que afecta el metabolisme de la urea, un compost químic que normalment s'expulsa per l'orina. Els infants amb aquesta malaltia, que té el nom de dèficit greu de carbamoil fosfat sintetasa 1 (CPS1), necessiten un trasplantament de fetge, però han d'estar estables i tenir prou edat per sotmetre's a una operació tan complexa. Com que el KJ no complia aquests requisits, va passar els primers mesos de vida a l’Hospital Infantil de Filadèlfia amb una dieta molt restrictiva. Durant aquest temps d’espera, l'acumulació d’amoníac pot provocar danys neurològics permanents, i fins i tot la mort, per la qual cosa els metges van provar un nou abordatge, inèdit fins ara a tot el món. Quan tenia 6 mesos, li van administrar la primera dosi d'una teràpia d’edició genètica anomenada CRISPR, que pot corregir amb precisió alteracions del genoma humà, cosa que l'ha convertit en el primer pacient del món tractat amb una teràpia personalitzada d'aquestes característiques.

"Tot i que en KJ només és un pacient, esperem que sigui el primer de molts que es beneficiïn d’una tècnica que es pot adaptar a les necessitats de cada malalt", celebra Rebecca Ahrens-Nicklas, directora del Programa Pioner de Teràpia Gènica per a Trastorns Metabòlics Hereditaris de l'hospital estatunidenc. Els professionals del centre han publicat aquest dijous un estudi a la revista The New England Journal of Medicine per constatar l'èxit de la intervenció. El tractament que han utilitzat és de gran complexitat i fins ara s'utilitzava per a malalties més comunes que afecten desenes o centenars de milers de pacients, però els pacients amb trastorns genètics rars quedaven exclosos d'aquests avenços. És a dir, no s'havia fet mai un enfocament "a mida" per a un sol malalt, com en el cas del KJ.

El nadó va rebre la primera dosi el febrer passat i li han administrat dosis de seguiment al març i a l'abril. De moment, té una bona evolució, tot i que haurà de ser monitorat de per vida. Així i tot, els autors consideren que aquesta fita pot obrir el camí perquè la tecnologia d’edició genètica es pugui adaptar per tractar persones amb malalties rares per a les quals ara mateix no hi ha tractaments disponibles. "La promesa de la teràpia gènica que fa dècades que sentim finalment es fa realitat, i transformarà completament l’enfocament de la medicina", assegura Kiran Musunuru, professor de la Facultat de Medicina Perelman de Penn i coautor l’article.

També per a altres malalties

Fa dos anys Ahrens-Nicklas i Musunuru van començar a treballar junts amb l'objectiu de crear teràpies d’edició genètica personalitzades per a un sol pacient. Van aprofitar tota l'evidència científica disponible sobre trastorns metabòlics rars i l’aplicació de l’edició genètica i van decidir centrar-se en els trastorns del cicle de la urea, com el que tenia el KJ. Quan descomponem proteïnes produïm amoníac, que després el nostre cos converteix en urea, però els infants amb aquesta malaltia no poden fer la conversió, cosa que fa que l’amoníac s’acumuli fins a nivells tòxics i provoqui danys, especialment al cervell i al fetge.

L'equip mèdic va identificar la variant genètica específica de la malaltia d’en KJ poc després del seu naixement i, en només mig any, va dissenyar i fabricar una teràpia d'edició genètica per corregir específicament la seva alteració. Ara els autors de l'estudi esperen replicar el resultat en altres malalties minoritàries: "Volem que cada pacient tingui l’oportunitat de viure una experiència com la d’en KJ, i esperem que altres investigadors acadèmics repliquin aquest mètode per a moltes malalties rares i ofereixin una oportunitat justa de vida saludable a més pacients", conclou Musunuru.