Fan el primer trasplantament de ronyons humans modificats a porcs

BarcelonaFa anys que els científics d'arreu del món desenvolupen òrgans al laboratori a partir de cèl·lules mare per estudiar com es formen i quin és el seu funcionament i per provar nous fàrmacs. S'anomenen organoides, ja que no són òrgans complets, però sí que aconsegueixen reproduir moltes de les seves estructures i funcions principals, cosa que els ha convertit en un aliat indispensable per a la recerca. En un futur, per exemple, podrien utilitzar-se per reparar teixits danyats o millorar òrgans abans d'un trasplantament, fet que disminuiria les probabilitats que les defenses de la persona receptora el rebutgi. Per arribar a aquest punt, però, encara cal molta investigació. Ara un equip internacional liderat per l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) ha fet un pas important en aquesta direcció i, per primera vegada, han desenvolupat ronyons humans en un laboratori, els han combinat amb els d'un porc fora de l'animal i els han tornat a trasplantar, sense danys ni toxicitat.

És el resultat d'un estudi que publica la revista Nature Biomedical Engineering en què també han participat l'Institut d'Investigació Biomèdica de la Corunya (INIBIC), l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) i altres grups de recerca internacionals i l'ha liderat Núria Montserrat, investigadora de l'IBEC i actual consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat. Per primera vegada han aconseguit combinar organoides renals humans amb ronyons porcins gràcies a unes màquines que habitualment s'utilitzen als quiròfans per mantenir l'òrgan viu i oxigenat fora del cos abans d'un trasplantament. Montserrat creu que la combinació dels organoides amb aquesta tecnologia permetrà, en un futur, regenerar o reparar un òrgan abans del trasplantament. "Això podria reduir el temps d'espera dels pacients crònics i augmentar el nombre d’òrgans viables per al trasplantament", explica.

Més òrgans disponibles

A més, els investigadors van observar que, després de 24 i 48 hores del trasplantament, els organoides humans persistien integrats al teixit renal porcí, mantenien la seva viabilitat i no desencadenaven cap resposta immune significativa, i que el ronyó trasplantat continuava funcionant amb normalitat sense que es detectessin signes de dany. Fins ara un dels grans reptes era aconseguir produir organoides de manera escalable, uniforme i assequible i aquest estudi descriu per primera vegada un mètode sistemàtic i escalable per produir organoides. "Podem generar milers d'organoides renals en condicions controlades i en poc temps, amb una gran precisió i sense necessitat de components complexos, cosa que obre la porta a aplicacions com la detecció de fàrmacs o l'estudi de malalties", explica Elena Garreta, investigadora de l'IBEC.

L'estudi apunta cap a un possible futur escenari clínic en què els òrgans destinats al trasplantament puguin ser tractats i condicionats abans d'implantar-los, i s'està col·laborant amb altres institucions per traslladar la recerca a un entorn quirúrgic realista i preclínic. A la llarga, els experts creuen que les seves descobertes poden reduir la necessitat de trasplantaments i augmentar la disponibilitat d'òrgans viables per a ús clínic, tot i que cal molta més recerca abans no arribin les primeres aplicacions en humans.