Es triplica en un any la cocaïna a les aigües residuals de Barcelona, però Lleida lidera el rànquing estatal

BarcelonaEn només un any, la cocaïna detectada a les aigües residuals de Barcelona s'ha pràcticament triplicat, segons indica l'últim estudi de l'Agència Europea de les Drogues (EUDA, en les sigles en anglès). Durant el 2025, la presència d'aquesta substància a les aigües brutes de Barcelona va ser un 185% superior a la del 2024 i, d'aquesta manera, torna gairebé als nivells del 2017 després d'uns anys de disminució. Lleida, però, se situa per sobre de Barcelona en termes absoluts, després que Tarragona, que fins ara liderava aquest rànquing a l'Estat, hagi deixat de participar en l'estudi.

A més de ser la primera ciutat de l'Estat, Tarragona també havia sigut tradicionalment el segon nucli urbà europeu amb més cocaïna a les aigües residuals, només per darrere de la ciutat flamenca d'Anvers, on hi ha un dels ports principals d'entrada de cocaïna d'Europa. La ciutat catalana, però, ha decidit deixar de col·laborar en el projecte. A més, Anvers ja no lidera aquest rànquing, sinó que ho fa Middlesbrough, al nord d'Anglaterra. La segona ciutat del territori europeu és Bristol i després ja ve Lleida, la primera de l'Estat. De fet, la capital del Segrià sorprèn perquè, a diferència dels dos casos anteriors, no té port. En canvi, Lleida té més cocaïna a les seves aigües residuals que Anvers, Granada o Barcelona, que se situa en la catorzena posició.

Les dades les publica l'agència EUDA, però l'estudi el fa la xarxa de centres d'investigació SCORE a partir de les dades voluntàries de 115 ciutats europees de 25 països (23 de la UE, més Noruega i Turquia). Amb l'objectiu de seguir el comportament de consum de drogues dels habitants, els investigadors van analitzar les mostres diàries d'aigües residuals a les zones de captació de plantes de tractament d'aigües residuals durant un període d'una setmana entre març i maig del 2025. En un comunicat, Lorraine Nolan, directora executiva d'EUDA, ha destacat la importància de l'estudi per a la salut pública: "Les aigües residuals d'Europa expliquen la història d'un fenomen de les drogues que està molt estès, que és variat i que es troba en flux constant".

La ketamina, a l'alça

L'informe d'aquest any destaca l'increment de la ketamina a les aigües residuals de les ciutats europees, que ha augmentat gairebé un 41% entre el 2024 i el 2025. De les 66 ciutats amb dades de tots dos anys, 40 han vist un augment d'aquesta substància en l'últim any. Les concentracions més elevades s'han detectat a Bèlgica, Alemanya i els Països Baixos, si bé són dues localitats del Regne Unit les que lideren el rànquing.

En contrast amb l'escalada de la cocaïna i la ketamina, l'MDMA ha patit un descens del 16% en l'últim any. Aquest comportament és especialment marcat en països com Alemanya, Àustria i Eslovènia, i representa una caiguda més profunda que la registrada durant l'any 2020, quan les restriccions per la pandèmia de la covid van tancar l'oci nocturn. Malgrat aquesta davallada, Espanya continua figurant entre els països amb les concentracions d'MDMA més altes del continent.