Salvar el ruc català, un as a la màniga per afeblir els incendis

RupitUna desena de rucs catalans descansen sota l'ombra en una finca de Rupit. “Són animals molt sociables; n'has de tenir mínim dos perquè interactuïn entre ells”, explica en Xavier Barceló. Ell i la Teresa Fainé són els propietaris d'un terreny de 300 hectàrees a la comarca d'Osona i es dediquen a la criança d'aquest animal en perill d'extinció. En total tenen una vintena d'exemplars que s'encarreguen de mantenir net el sotabosc d'una part de la parcel·la. 

Les pluges dels darrers mesos han convertit els boscos catalans en una bomba de rellotgeria: el sotabosc ha crescut molt i ara s'està assecant a causa de les altes temperatures de l'estiu. Això augmenta el risc que un incendi es propagui més de pressa perquè té molta biomassa per cremar. Segons en Xavier, l'opció de posar animals que es mengin els arbustos i les herbes és més viable que contractar una brigada de neteja —que surt a uns 6.000 euros per hectàrea—, i explica que ells van optar pels rucs perquè són animals fàcils de controlar. “A diferència de les ovelles o les cabres, que requereixen que siguis un professional de la ramaderia”, puntualitza.

“Si contractes un servei de neteja i després no poses animals perquè ho cuidin estàs cremant els diners, perquè d'aquí uns anys estarà igual o pitjor”, explica en Xavier. La necessitat de buidar el sotabosc sorgeix davant l'amenaça del risc elevat d'incendis, ja que, en els últims anys, la massa forestal s'ha multiplicat a causa de la manca de gestió i del despoblament de les zones rurals. Per tant, els que tenen terrenys i s'encarreguen de fer aquesta neteja, si ho fan amb rucs, poden contribuir a preservar aquesta espècie autòctona, la població de la qual viu una davallada.

A més, la Teresa, que és biòloga, comenta que disminuir la densitat del bosc amb ases té altres efectes. “Els rucs també obren clarianes que fan augmentar la biodiversitat amb l'entrada de nous insectes i rèptils. També, com que hi ha menys sotabosc absorbint l'aigua de les pluges, aquesta va a parar al riu, en el que s'anomena aigua blava", detalla.

Una espècie en risc

Més enllà del valor pràctic de l'animal, també hi ha un interès patrimonial: la població d'ases catalans fa anys que no para de disminuir i la supervivència de l'espècie a Catalunya no està garantida. Les dades públiques del ministeri d'Agricultura comptabilitzen gairebé 900 exemplars en terres catalanes. Són indicadors de l'any 2023, els més actualitzats.

Ara, el president de l'Associació del Foment de la Raça Asina Catalana (Afrac), Joan Gassó, assegura que les xifres actuals són més baixes, i afegeix que ells en tenen registrats al voltant de 350. “Això no vol dir que no n'hi pugui haver d'altres que no formin part de l'associació, però no són gaires més. A la vegada, pot ser que algun exemplar hagi mort i no s'hagi notificat”, explica. 

En qualsevol cas, les xifres per sota el miler d'exemplars situen aquesta espècie, autòctona i emblemàtica, en perill d'extinció a Catalunya. Actualment, des de l'Afrac estan trucant a tots els socis i gent que pugui tenir rucs per fer un recompte. Gassó, que té una cinquantena d'exemplars, lamenta que falti gent jove que se'n cuidi, ja que la criança de l'espècie està sobretot en mans de gent més gran. El relleu generacional no està garantit.

El ruc català és un animal molt resistent i pot estar dies sense beure aigua. “Aquestes característiques van fer que aquest animal s'emprés en la conquesta de l'Oest americà”, relata en Xavier, que està convençut que no s'ha valorat com cal a Catalunya com sí que s'ha fet en altres zones del món. “Si s'extingeix serà per culpa del nostre desinterès”, assevera, i reivindica que, ara que es pot veure la seva utilitat pràctica per netejar el sotabosc, caldria posar sobre la taula un debat polític per salvar-lo.

En aquest sentit, l'Afrac darrerament s'ha reunit amb la Diputació de Barcelona per intentar pactar un conveni per netejar boscos amb rucs. “És un animal gran que té dents a dalt i a baix i que obre camins. És com una segadora, a diferència dels animals remugants com les vaques”, destaca Gassó, que és un gran partidari de tirar endavant l'acord.

Més suport de les administracions

Jordi Bartolomé, doctor en ciències biològiques i professor de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), també defensa que els rucs poden tenir un paper molt important en la prevenció d'incendis. “Són animals que mengen molta herba, sobretot aquelles plantes herbàcies de la família de les gramínies que s'assequen molt i s'encenen molt de pressa", afirma. Així i tot, alerta que controlar tot el territori català amb bestiar és impossible i cal fer-ho per franges: “Hi ha zones on és factible impulsar aquest tipus d'estratègia, però cal estimular-ho i gestionar-ho des de les administracions”. 

Per això Bartolomé assenyala que cal una política de país que pensi en els rucs per fer aquesta funció, així com directrius i ajudes clares. També incideix en la importància de compensar els ramaders, ja que la criança d'aquest animal no està destinada a obtenir un benefici per la producció de llet i carn, i respon més aviat a la bona voluntat d'alguns propietaris que volen salvar l'espècie.

En aquesta línia, Gassó reclama que es donin incentius als propietaris. Actualment, la Generalitat dona un ajut anual de 400 euros per ase, però amb unes condicions: el propietari n'ha de tenir com a mínim cinc i durant més de tres anys. Això deixa fora aquelles persones que, per motius econòmics o per manca d'espai, només en tenen dos o tres exemplars.

A més, el fet que es doni a partir que l'animal tingui tres anys desincentiva molta gent, ja que criar un ruc comporta molta feina i hi ha el risc que l'animal no es desenvolupi correctament. “Els 400 euros que donen no serveixen per cobrir les despeses anuals. Som una colla de romàntics que volem tirar la raça endavant amb tot en contra”, conclou.