Sant Andreu de Palomar és avui una mica menys independent

Sant Andreu de PalomarSant Andreu de Palomar és avui una mica menys independent. Des de dimarts, el dia en què va morir Xavier Gómez, Xagori, als andreuencs els falta el seu referent en la incansable defensa de la seva identitat. Mai, ni una sola vegada, va deixar de reivindicar que Sant Andreu de Palomar no és un barri de Barcelona sinó un poble independent i orgullós, molt orgullós. A Xagori, també conegut com el Noi Follet, tant li feia si s'estava celebrant un ple municipal, una assemblea veïnal, una protesta okupa o si estava gaudint d'un vermut amb els amics: si algú usava la paraula barri per referir-se a Sant Andreu, el seu crit no es feia esperar: “Com que barri? Pooooble”. 

Xagori va deixar de corregir els incrèduls aquest dimarts, quan una malaltia pulmonar se'l va emportar. La família ho va comunicar dimecres i les mostres de condol es van escampar per Sant Andreu. La Unió Esportiva Sant Andreu (UESA), els Desperdicis, els Diables de Sant Andreu, l'Ateneu L'Harmonia, les publicacions locals De Cap a Peus i l'Exprés de Sant Andreu, les associacions de veïns, el Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, la CUP, Barcelona en Comú, Òmnium i molts altres es van afanyar a destacar que havia mort una persona que sempre havia lluitat pel poble.

"Va estar implicat fa anys en la creació de la rambla Onze de Setembre, en l'Ateneu L'Harmonia des del principi, en les mobilitzacions de «Salvem les casernes»... Estava a totes. Sant Andreu no es pot entendre sense ell", recorda Oliver Trives, veí del poble, també implicat en lluites veïnals i membre dels Diables de Sant Andreu. Destaca també que el bolo més important dels Diables és a Tivissa (Ribera d'Ebre) i que ell els acompanyava. De fet, des d'allà també han arribat missatges de condol per als amics i la família. "Li vam regalar un timbal i el portava al camp del Sant Andreu quan hi havia partit i cridava «canyaaa»", recorda Ivan Altimira, que també forma part dels diables.

Era difícil que a Sant Andreu se celebrés algun acte i no aparegués ell amb la seva càmera de fotos. Tot el que passava al poble ho penjava a la seva pàgina web, que és, sense cap mena de dubte, una de les pàgines més lletges que es puguin consultar, però l’única que pot presumir de ser la primera de tot Sant Andreu. "Un any després de donar-se a conèixer internet, ell ja tenia la pàgina", recorda Pau Vinyes, historiador andreuenc i amic de Xagori. Vinyes assegura que "després de la seva família, les seves obsessions eren Sant Andreu i els Països Catalans".

Entre les anècdotes, alguns andreuencs com Altimira encara recorden que ni tan sols Arnaldo Otegi es va escapar de l'esbroncada d'en Xagori. Poc després de sortir de la presó, el líder independentista basc va venir a Sant Andreu per fer un míting a la Fabra i Coats. L’ambient era una mica tens perquè l’extrema dreta havia convocat una protesta contra Otegi i els antifeixistes es van concentrar a les portes per evitar que hi poguessin entrar. Quan el polític basc va començar a parlar i va donar les gràcies al “barri de Sant Andreu” es va sentir un crit sec: “Pooooble”. Alguns caps es van girar, pensant que estava a punt d’iniciar-se algun problema entre el públic i els andreuencs van pensar: “En Xagori”. Finalment, Otegi va rectificar i va seguir parlant del “poble de Sant Andreu”. 

També s'explica pel poble que sempre que hi anava un regidor nou l'avisaven: "Val més que diguis poble en lloc de barri". Perquè si en Xagori era entre el públic, un fet que fins ara era altament possible, el merder estava garantit. "I ha creat escola: l'actual regidora, Lucía Martín, ja parla de poble", destaca Vinyes.

Mentre molts andreuencs pensen en quin homenatge li poden fer, altres es pregunten si sense el Xagori Sant Andreu passarà a ser un barri més de Barcelona. La seva llavor, però, plantada de manera obsessiva, de ben segur germinarà.