Sant Pau celebra els 50 anys de les primeres urgències

BarcelonaEl primer servei d’urgències a Espanya es va crear a l’Hospital de Sant Pau amb un equip de 121 persones sota la direcció de Vicenç Artigas, i enguany es compleixen 50 anys de la seva inauguració. Aquelles primeres instal·lacions eren modernes i amb la tecnologia més puntera del moment. Els impulsors, amb el llavors gerent de l’hospital, Carles Soler Durall, al capdavant, van visitar diferents hospitals d’Europa per conèixer com s’organitzaven els dispositius d’urgències i van aplicar les idees al recinte modernista de Sant Pau. La gran novetat era que, en un mateix espai, s’agrupaven totes les especialitats que tenen a veure amb un esdeveniment urgent mèdic, quirúrgic o traumatològic. En un mateix espai es podien fer, per exemple, analítiques, radiografies i cirurgies. “D’urgències n’hi ha hagut tota la vida. Els ferits als bombardejos ja arribaven de manera urgent, però els serveis estaven separats per l’hospital”, recorda el metge Salvador Benito. El mateix any que s’inauguraven les urgències de Sant Pau, el 1968, ell començava els estudis de medicina. Sis anys després entrava a treballar com a resident, i entre el 2003 i el 2017 va dirigir el servei d’urgències.

Inicialment el servei es va ubicar a l’ala de llevant del soterrani del pavelló de l’administració, tot i que s’hi van fer diverses transformacions i ampliacions fins que el 2009 es va traslladar al nou hospital coincidint amb les tasques de restauració del recinte modernista. Durant els anys 80 l’espai de les urgències es va doblar, es va crear una unitat d’estada curta per buidar de pacients els passadissos d’urgències i es va crear una unitat de semicrítics. Aquest nom va generar moltes bromes al seu dia, però ara s’ha convertit en un servei habitual als hospitals i serveix per drenar la UCI dels pacients menys greus, però que requereixen una cura especial. L’organització de les urgències de Sant Pau va ser el model que posteriorment van seguir altres hospitals. Per celebrar el 50è aniversari de la seva creació, el recinte modernista de Sant Pau acull fins al 20 de juliol una exposició que recorre tota la vida del servei d’urgències.

Durant els últims 50 anys ha canviat molt el funcionament de les urgències. “La majoria de pacients ara venen de manera voluntària, i el 70% marxen abans de quatre hores”, diu Benito. Abans, en canvi, moltes de les urgències eren quirúrgiques i traumàtiques. “Abans vèiem apendicitis i perforacions gàstriques, patologies que ara pràcticament no veiem. Algunes patologies han desaparegut i d’altres han canviat. Abans als pacients amb ictus només se’ls observava i se’ls protegia perquè no fessin complicacions, i ara, en canvi, se’ls fa de tot”, afegeix. Un altre exemple: “Abans veies fractures de fèmur de tant en tant i lligades a accidents i traumatismes. Ara en veus tres al dia de gent gran que cau. És una epidèmia”, raona Benito, que considera que el canvi més destacat durant els últims 50 anys ha sigut l’envelliment de la població. També ha canviat el volum de feina. De 25.000 urgències a l’any que s’atenien llavors a les 140.000 urgències anuals d’ara.

Pacients cada cop més grans

El servei s’ha adaptat als nous temps amb l’aposta per l’atenció a la fragilitat. “El que hem de fer és adaptar-nos a la demanda. La gent ve quan ve i quan pot”, explica Benito. Des dels últims quinze anys cada cop arriben a urgències pacients més grans i fràgils, amb malalties cròniques i que requereixen una atenció especial. A l’Hospital de Sant Pau han adaptat les urgències a aquest perfil de pacients amb la creació d’una unitat pionera en què es minimitza el soroll, la llum i les anades i vingudes dels professionals, ja que l’estrès del servei entorpeix la seva recuperació i els pot provocar episodis de desorientacio i confusió. De fet, l’augment de la cronicitat obliga a repensar tots els serveis sanitaris actuals, i no només les urgències.