Barbate, un "diamant en brut" amb militars i sense pescadors

Barbate (Cadis)L'antic moll al riu Barbate és un cementiri de fustes macerades pel temps. Les barcasses enfonsades sota l'aigua verdosa contrasten amb les façanes blanques de les cases reclamant una capa de pintura. L'asfalt està ple de solcs i esquerdes. A Barbate no hi ha transport públic. El teatre està en ruïnes. Els parcs, abandonats. Les instal·lacions esportives s'inunden quan plou. "Tenim un retard endèmic de 15 o 20 anys", assumeix l'alcalde del municipi, Miguel Molina.

Les fotografies penjades a les parets del Bar del Chechu, a l'entrada del port, demostren que no sempre va ser així. Barbate va ser un poble pròsper. Hi havia riquesa. Les imatges en blanc i negre exhibeixen la gran flota pesquera que solcava tot el golf de Cadis i els caladors marroquins. Va arribar a haver-hi més de 200 vaixells. Ara són una vintena. El declivi del sector pesquer va suposar un fort impacte perquè l'atur va afectar de ple el municipi. I això va obrir les portes al narcotràfic, que va picar a les portes dels més necessitats, i a l'èxode dels més joves, que van marxar fora per buscar-se un futur millor. L'altra gran llosa que de Barbate és el camp militar Sierra del Retín, propietat del ministeri de Defensa, i que el govern socialista va expropiar a canvi de res l'any 1982. Són les dues grans "xacres" d'aquest poble de gairebé 23.000 habitants, simplifica Molina. N'hi ha més.

La riquesa del Marroc

Tot i la pluja i el vent molest, el bar del port s'omple. Sempre hi ha gent. És el punt de reunió dels que resisteixen dins del sector, però també de joves, jubilats i veïns a l'atur que hi van per si els surt "alguna feineta". Les converses s'entrecreuen. Hi ha molta nostàlgia. El Tomás recorda els seus temps de pescador, quan s'enrolava en un vaixell que anava fins a Melilla i s'estava tres setmanes a alta mar pescant. "Vint dies sense dutxar-se, però que et permetien viure bé", explica molest amb els armadors, els culpables, segons ell, de "destrossar" el sector i el poble. "Per què ha de voler un jove anar-se'n a la mar per 150 euros a la setmana?", es pregunta. En la mateixa línia s'expressa el Fran, un empresari del món del peix: "Quant cobra un mariner? No se'ls paga gens bé".

L'armador Tomás Pacheco admet que no hi ha "relleu generacional" perquè els joves marxen. Això l'ha empès a buscar mà d'obra fora: ha portat a Barbate 10 treballadors peruans perquè el seu vaixell, el Nuxemar, que va adquirir l'any 1999 per un milió d'euros, pugui seguir fondejant. "Quin relleu hem de tenir venent el peix a 30 cèntims el quilogram?", es pregunta indignat. Ho ha viscut en primera persona. El seu fill també treballa a la mar, però a la marina mercant. "No vull que el meu fill segueixi aquí. Estem mal vistos. L'administració ens tracta com delinqüents", critica. A diferència del mariner, l'empresari assenyala els polítics com a culpables.

El declivi del sector pesquer de Barbate va iniciar-se als anys 80, però va accelerar-se l'any 1995, quan el Marroc va anunciar que a partir de l'any 1999 no renovaria l'acord amb la Unió Europea que permetia que els vaixells espanyols pesquessin en els rics caladors marroquins. Hi va haver un efecte dominó en tota la flota pesquera local. "Va ser la mort del poble", resumeix Pacheco, que recorda que més de 3.000 persones havien arribat a formar part del sector. El 40% del poble vivia directament o indirectament de la pesca, ja que hi havia arribat a haver, a banda dels 200 vaixells de pescadors, prop d'una dotzena d'empreses de conserva i altres de fabricació d'envasos per a les mercaderies. En poc temps el sector va reduir-se en un 90% i l'atur es va convertir en estructural.

Barbate té ara un 22% d'aturats, però l'any 2020, abans de la pandèmia, era un 48%, i se n'hi havia arribat a registrar fins a un 55% l'any 2012. A més, és estacional: cada estiu baixa, per la temporada turística, i es dispara els mesos d'hivern –el 70% de la població activa és del sector serveis–. L'abandonament escolar també és altíssim: prop d'un 18%. Pacheco lamenta que l'administració va incentivar aquest declivi oferint durant dos anys ajudes mensuals de 151.500 pessetes de l'època –910 euros– als mariners que volien deixar de treballar a la mar. Molts van emigrar per tota la costa del llevant espanyol i es van buscar la vida lluny, d'altres van gastar-s'ho tot sense buscar una alternativa laboral.

El José Antonio dona fe de l'ocàs del sector. Fa 38 anys que treballa a la seguretat del port i ha vist el canvi de ben a prop. "Abans entrava a treballar a les 7 del matí i no podia sortir fins a la nit, perquè hi havia molta feina. Ara...", diu, i assenyala l'aigua mansa d'un port pràcticament sense moviment.

L'arribada dels militars

Abans inclús que la crisi del mar afectés l'economia de Barbate, el municipi ja va veure's afectat per una gran polèmica. L'any 1982 els socialistes governaven a la Junta d'Andalusia, a la Moncloa, a la Diputació de Cadis i al mateix Barbate. El govern central va expropiar prop del 40% del terme municipal per instal·lar-hi el camp militar Sierra del Retín. "Hi ha 15 soldats i no repercuteix gens en emunicipi, no venen ni a comprar el pa", lamenta l'alcalde. Són més de 5.300 hectàrees de terreny on la infanteria de la marina espanyola fa maniobres i on també acudeixen altres exèrcits, sota l'aixopluc de l'OTAN. "No consumeixen mai al poble, generen molèsties, tallen la carretera i a la nit de vegades et despertes pels sons dels canons", lamenta un dels empresaris dedicats al sector del peix.

L'expropiació dels terrenys per part del govern del PSOE va provocar que l'alcalde socialista de l'època decidís que l'Ajuntament deixés de pagar a la Seguretat Social i Hisenda com a mostra de rebuig i malestar. Fruit d'aquesta decisió, el consistori té ara un deute acumulat de més de 80 milions d'euros que l'asfixia: "Aquí no es pagaven les nòmines dels treballadors, teníem cinc mesos de retards. No es pagava ni la llum ni als proveïdors. Ens estaven a punt d'embargar", relata Molina sobre els seus primers mesos com a alcalde, ara fa una dècada. Una situació límit que va portar l'Ajuntament a sol·licitar la declaració d'especial singularitat per a Barbate i reclamar 410 milions d'euros al govern central. Segons l'escrit que van presentar el 2024 a la Moncloa, tots els municipis que tenen ocupat part del terme municipal per Defensa perceben una compensació econòmica. Tots menys Barbate. Per exemple Rota, que té una quarta part ocupada per la base naval i va percebre el 2022 un milió d'euros. Tanmateix, cada cop que l'Ajuntament de Barbate intenta anar a Madrid perquè escoltin les seves reivindicacions no obtenen resposta.

Hi ha un altre factor que limita el desenvolupament del poble: més de 5.000 hectàrees de terreny les ocupa un parc natural protegit. Així doncs, la superfície de la qual pot disposar el municipi és molt limitada, tot just el 17% del total. I a més han topat amb la burocràcia, les reivindicacions dels ecologistes i problemes tècnics. "Tenim dos projectes turístics importantíssims, de més de mil places hoteleres. Un està per desenvolupar-se des del 2002 i l'altre des del 2012", relata Molina, que lamenta que el municipi dona "a l'Estat el 83% del territori" i tot són "problemes". El mateix passa amb una urbanització per tirar endavant 304 pisos i intentar pal·liar el dèficit d'habitatge que té Barbate. Falten hotels, falten cases, falta inversió. Barbate ha vist com totes les poblacions del voltant –com Conil de la Frontera i Tarifa– han aprofitat al màxim el turisme estival, mentre que ells, tot i omplir el municipi durant uns mesos, tenen una oferta minsa. La Maria, una brasilera que fa sis anys que va arribar a la costa gaditana, ho corrobora: "És un poble on es viu bé, però no hi ha oportunitats. És un poble abandonat, no tenim hotels ni botigues i a l'hivern no hi ha res".

Tot i això, els habitants de Barbate no tiren la tovallola. "Aquest poble no el coneixerà ningú d'aquí 8 o 10 anys", vaticina el Fran. S'agafa al turisme com a font d'ingressos. O a oportunitats com les que busca l'Ajuntament, que rema per aconseguir una línia marítima per unir Barbate amb Tànger, una ciutat amb més d'un milió d'habitants, que podria reportar riquesa i més de 200 llocs de treball. "Som un diamant en brut. No som la perifèria d'Europa, som el centre de dos continents", diu Molina per autoconvèncer-se del futur brillant que tindrà Barbate.