El cas de l'Institut del Teatre va fer aflorar 11 denúncies per abús de poder i assetjament a l'Esmuc

BarcelonaEl sector musical està remogut. Desenes d'alumnes han sortit al carrer per demanar que s'acabi la impunitat en relació amb l'abús de poder que exerceixen alguns docents. Ha estat el torn d'un professor de guitarra apartat del Conservatori del Liceu després de la denúncia per tocaments d'una alumna, un cas que va avançar El Periódico. Durant els últims anys, el món de la cultura ha viscut un canvi a l'hora d'establir les relacions entre alumnes i professors, especialment després que esclatés el cas de l'Institut del Teatre. Ara és el cas de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). Quan l'ARA va fer públic el reportatge sobre l'Institut del Teatre, la directora, Núria Sempere, va escriure a prop de 2.500 titulats del centre per saber si havien viscut situacions similars. "En aquell moment 11 persones ens van escriure i ens van relatar el que havien patit. Situacions d'abús de poder i situacions que es podrien qualificar d'assetjament. Qui et digui que no n'hi ha casos, menteix", explica Sempere des de París.

L'Esmuc va iniciar la instrucció dels casos denunciats, però no tots van tirar endavant perquè alguns alumnes van preferir que no s'iniciés el procediment. Al final, no hi va haver cap acomiadament perquè, o bé els casos havien prescrit, o es tractava de persones que no tenien contracte indefinit i que ja no eren al centre, o eren professors que estaven fora de l'escola i que no van tornar. Tanmateix, sí que hi va haver "sancions per actituds contràries al codi ètic i al protocol d'assetjament".

Fa set anys, just quan Sempere va entrar a la direcció de la institució, i quatre anys abans del cas de l'Institut del Teatre, la nova direcció va convocar el col·lectiu feminista i ja van sorgir "actituds inadequades de quatre professors". Es tractava de situacions inapropiades per a l'ensenyament superior, però que no podien qualificar-se d'assetjament o d'abús sexual, sinó simplement maneres de parlar i fer totalment fora de lloc, "inacceptables". Un exemple era que, per explicar el diafragma, el docent "tocava directament" el diafragma de l'alumne, quan hi havia altres maneres de fer les explicacions sense ser tan invasius. "Si toques algú, demana permís, perquè és molt violent que et toquin el diafragma directament sense avisar", relata la directora. Arran d'aquestes situacions i del desplegament dels protocols i codis ètics pertinents, el claustre va començar a reflexionar sobre la manera com s'exercia el poder. "Però el gran tema no és l'assetjament, que ens violenta molt i ens incomoda, i és horrorós. Perquè es produeixi aquest assetjament hi ha d'haver un clima de poder que permet a qui el té abusar-ne. Per tant, des del nostre punt de vista, el que s'ha d'atacar són les relacions de poder entre l'alumnat i el professorat. L'abús de poder és el problema; l'assetjament és un delicte", relata Sempere.

Com que es tracta de formació musical, quan són classes d'instruments, l'alumne està a soles amb el professor. Això comporta una singularitat que no existeix en altres àmbits acadèmics. Arran d'això, es van fer canvis perquè tots els despatxos tinguessin finestres per poder oferir el màxim de transparència en les trobades entre l'alumnat i els docents. Una altra de les transformacions que s'ha impulsat, i que entrarà en vigor pròximament, és com ha de ser l'avaluació. Segons Sempere, si l'avaluació "és opaca" l'estudiant "no té cap arma per enfrontar-se a un abús de poder del professor".