Una de les branques es dedicava a afavorir l’entrada de ciutadans d’origen indi i pakistanès als Estats Units o Canadà. Els delinqüents els captaven al seu país i els traslladaven amb avió fins a Bahrain i Egipte per acabar el seu viatge a Líbia amb visats falsos per passar la frontera. Allà s’embarcaven en pasteres amb més de 130 persones fins a Lampedusa, a Itàlia, suportant trajectes de 28 hores sense aigua ni menjar. I, des de Torí, els traslladaven en avió a Saragossa o Barcelona. En aquest trajecte feien servir passaports falsos o de terceres persones amb què els migrants tenien una semblança física. I un cop a Espanya, viatjaven a Mèxic, on eren captats per les màfies que operen a la frontera als Estats Units.
L’altra branca de la xarxa captava ciutadans d’origen bolivià que volien entrar a l’Estat amb una estratègia similar: mitjançant les agències de viatge, traslladaven els migrants des de Bolívia fins a Istanbul o el Caire. Allà eren allotjats en hotels fins que l’organització els feia arribar passaports espanyols de ciutadans nacionalitzats, però també d’origen bolivià, perquè arribessin a Madrid o Barcelona. Tot plegat a canvi de quantitats que anaven entre els 8.000 i 10.000 euros.
