El dia de Carnestoltes va ser especialment tràgic a les carreteres, amb set morts, molts joves, en un sol cap de setmana. Aquest dia continua marcant el balanç de sinistralitat del 2025: fins al setembre hi ha hagut menys accidents amb víctimes però més sinistres mortals. "Hem d'evitar que el Sant Joan sigui un altre Carnaval", afirma la comissària Mònica Luis. Fa una crida a la prudència, a la responsabilitat, sabent que el simple fet de ser a la carretera vol dir estar davant "d'un possible risc". Els Mossos faran més de 1.000 controls en un ampli dispositiu, però recorda que el factor humà, sobretot lligat a les distraccions, pot ser clau. Hi ha gestos, com cordar-se el cinturó, que poden ser "definitius". L'objectiu dels Mossos i de Trànsit és reduir el 2026 un 5% les víctimes mortals en l'àmbit urbà i un 20% en l'interurbà respecte a les dades de l'any 2019. I el de la Unió Europea és arribar al 2050 amb cap víctima. Des dels Mossos recorden que existeix el Servei d'Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit i que s'hi pot contactar trucant al 900 100 268. També està disponible el servei Invictes, que vol ajudar en les tasques d'inclusió i l'autonomia de les víctimes de trànsit ferides greus. S'hi pot contactar a través de la pàgina web transit.gencat.cat/ca/invictes.
Què pot fer que els Mossos investiguin el teu accident de trànsit?
La Comissaria General de Mobilitat té una divisió especialitzada en sinistres complexos
Sabadell"Deu persones moriran a les carreteres el mes que ve i encara no ho saben". Amb aquesta contundència, la comissària Mònica Luis, cap de la Comissaria General de Mobilitat dels Mossos d'Esquadra, resumeix el drama que es viu regularment a les carreteres catalanes. Enguany, 62 persones han perdut la vida a l'asfalt. Són morts colpidores, "d'algú que no torna a casa i del qual no t'has pogut acomiadar". I moltes són morts evitables, sovint causades per distraccions per telèfons i pantalles, excessos de velocitat, o consum d'alcohol o drogues. "Tots hi podem fer més", sentencia Luis.
Per això és important diferenciar un accident d'un sinistre. Mentre el primer sol ser fortuït, el segon sol tenir una causa, un detonant i un responsable, o més d'un, ja que moltes vegades les responsabilitats són compartides. En aquest punt és on entra la Divisió d'Investigació Viària (DIV) que, com si fos l'escena d'un crim, revisa tots els vestigis d'un sinistre per saber què ha passat. "Un xoc entre vehicles és física", apunta l'inspector Francesc Parra, cap de la DIV. Explica que treballen amb dades "objectives" i "científiques" dels sinistres per reconstruir els cinc segons previs al xoc.
Tots els incidents a la carretera es miren i s'investiguen, tot i que només una part, els més complexos i els més greus, acaben a la taula de la DIV. L'any passat hi va haver 21.000 sinistres, més de dos cada hora, però 682 casos van ser mortals o amb ferits greus i van requerir una investigació més a fons. La tecnologia ha evolucionat molt i ha fet virar completament les indagacions de la DIV, que disposa d'eines informàtiques per poder recrear un xoc o saber amb exactitud què feia el conductor els instants anteriors de l'impacte. Abans s'havien de fer càlculs físics amb les frenades per saber, per exemple, a quina velocitat circulava el vehicle, i en sortia un interval. Ara amb una caixa negra es pot saber la dada definitiva.
Drons a l'aire
El primer de tot és anar al lloc de l'accident i fer un plànol aeri de l'escenari, diu Mònica Carafi, sotsinspectora de la DIV. De nou, la tecnologia ha canviat moltes coses: abans es feia amb una càmera des de terra, mentre que ara han entrat en joc els drons, que escanegen i fotografien des de l'aire. Són més ràpids i, d'aquesta manera, no cal tallar les carreteres durant tanta estona. Això permet crear un plànol zenital d'un puzle que altres aparells d'última generació permetran completar. Aquí és on entren en joc els registradors de dades, també coneguts com a mòduls o EDR. Explicat de forma simple: és una mena de caixa negra que tenen la gran majoria d'airbags i que permet retenir desenes de dades dels cinc segons abans que s'activi aquest mecanisme de seguretat. Surt la velocitat, els girs del conductor, quan ha premut el fre, si hi havia algun llum encès... Tot plegat són codis i codis que els especialistes de Trànsit dels Mossos saben desxifrar i que acaben servint de proves en un judici. Però cada model registra les dades a la seva manera. Un Tesla, per exemple, necessita una anàlisi diferent que un Peugeot.
Precisament aquesta setmana s'han fet unes jornades a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya sota el nom La investigació de sinistres viaris: reptes, sinergies i innovació. Amb la participació de la policia alemanya, l'Ertzaintza i les policies locals (que tenen la competència dels sinistres a dins dels municipis), s'han analitzat els avenços en les investigacions de trànsit. Els tres responsables de les policies recalquen la importància de col·laborar i compartir intel·ligència entre cossos per innovar en les tècniques d'investigació.
Canvi de paradigma
Un accident recent ho exemplifica a la perfecció. L'escenari del sinistre és un cotxe blanc que ha impactat per darrere amb un cotxe negre, amb la mala sort que un camió que circulava en direcció contrària també ha xocat amb tots dos. Vist l'escenari, podria semblar que tot està bastant clar: el cotxe blanc seria el principal responsable de l'accident a l'impactar per darrere (sense mantenir la distància de seguretat) amb el vehicle negre. Ara bé, l'anàlisi de la caixa negra del primer cotxe, el negre, va canviar-ho tot. Demostrava com cinc segons abans del xoc, aquest vehicle havia reduït la velocitat i havia girat a l'esquerra. Què havia passat, realment? Que el cotxe negre havia volgut agafar una sortida i, a última hora, s'ho havia repensat i havia provocat que el cotxe blanc acabés picant-lo per darrere. De cop, les responsabilitats havien canviat.
Aquestes caixes solen estar ocultes en espais segurs del vehicle perquè no es malmetin durant el xoc. L'any passat se'n van analitzar 147. De fet, els cotxes de darrera generació, en un xoc, se solen plegar més com un acordió que els antics. Això els fa més insegurs? No. La comissària Luis apunta que ho fan per absorbir l'impacte i protegir els passatgers. En aquest sentit, recomana que no hi hagi objectes solts pel vehicle, especialment a sobre la tapa del maleter, perquè quan hi ha un accident volen i poden ser molt perillosos.
Alcoholèmia retrospectiva
La investigació d'un accident de trànsit pot arribar a ser tan minuciosa com la d'un assassinat. El conductor fuig després de l'accident i el cotxe no és seu? Es pot comprovar l'ADN amb l'airbag que, molt probablement li haurà tocat els llavis en el moment d'obrir-se. El conductor s'ha escapat i el troben sis hores més tard? Encara se li pot fer una prova d'alcoholèmia retrospectiva que dirà si anava begut en aquell moment. També revisen les ratllades per buscar la pintura del cotxe que l'ha encalçat. Es busquen càmeres i també s'utilitzen les dels cotxes que en tenen d'incorporades. I, sota autorització judicial, poden analitzar el mòbil dels implicats i fins i tot les pantalles intel·ligents dels vehicles. En aquest sentit, els comandaments policials destaquen la importància de tenir una Fiscalia especialitzada en delictes contra la seguretat viària.
Aquesta evolució tecnològica ha conduït a condemnes judicials exemplars, com una de l'Audiència de Barcelona ara fa fa tres mesos: el jurat popular va condemnar a 13 anys de presó un conductor kamikaze que havia matat "conscientment" una adolescent de 17 anys en un xoc frontal quan conduïa en direcció contrària, borratxo i drogat. En la sentència, l'Audiència recalca la importància de l'informe dels Mossos basat en totes aquestes evidències. "Tot ha de tenir un sentit; això és física, i tot ha de quadrar", conclou l'inspector.