Preocupació creixent pels detinguts per jihadisme: cada cop són més joves
Un estudi situa Catalunya com un dels epicentres de la lluita antiterrorista i Barcelona és el territori amb més arrestats
BarcelonaCada cop les persones detingudes per jihadisme a Espanya són més joves. L'any passat, la policia va fer un centenar d'arrestats per aquesta ideologia radical i pràcticament la meitat tenien menys de 25 anys. A més, 13 eren menors d'edat. Aquest efecte encara és més evident si es mira enrere: la franja d'edat predominant dels detinguts per jihadisme l'any 2020 es trobava entre els 32 i els 38 anys. Ara és entre els 18 i els 24 anys i, a hores d'ara, representen el 35% del total d'arrestats.
Aquesta és una de les principals conclusions que es desprenen de l'últim Anuari de l'Observatori Internacional d'Estudis sobre Terrorisme (OIET), que adverteix que és una tendència preocupant i a l'alça. L'informe avisa del "paper actiu dels menors d'edat", fins al punt que afirma que un dels principals desafiaments actuals "tant en matèria social com en termes de seguretat, és la creixent radicalització entre els més joves". És freqüent que l'adoctrinament d'aquests joves tingui lloc a les xarxes socials o els videojocs, sovint per part d'altres adolescents.
Tot plegat en un context policial que cada cop posa més esforços en la lluita contra el jihadisme, com es nota en el fet que el 2025 s'han fet 58 operacions contraterroristes, la xifra més alta registrada a Espanya. Les cent persones detingudes per aquest motiu suposen la segona dada històrica més alta després del 2004, quan es van cometre els atemptats de l'11-M a Madrid. I, en el panorama estatal, Catalunya hi juga un paper molt important: un terç de totes les intervencions jihadistes han sigut a Catalunya, com ja va passar l'any passat. La zona amb més activitat d'Espanya és Barcelona, amb 14 operacions i 17 detencions, i, per això, l'informe de l'OIET la considera directament un "epicentre operatiu". Després ve Madrid i tota l'àrea de l'arc mediterrani.
Com passa amb els grups criminals, en el jihadisme s'estan identificant uns perfils cada cop més heterogenis. Per exemple, vuit de les detingudes són dones —un perfil poc freqüent— i la totalitat d'arrestats tenen una desena de nacionalitats. Els dogmes també cada vegada es barregen més entre si i s'està detectant una fusió de narratives d'Estat Islàmic i Al-Qaeda, les dues principals organitzacions terroristes, amb elements d'altres ideologies com la de Hezbollah. L'anuari també assenyala que els processos de radicalització de les presons —un dels punts més calents i on la policia posa més esforços— es mantenen i la seva erradicació és un dels desafiaments més crítics per a la seguretat.
A tot el món
L'anuari comptabilitza un únic atemptat a Espanya el 2025, comès per un presumpte jihadista, de nacionalitat espanyola i d'origen marroquí, detingut al barri madrileny de Vallecas després d'haver intentat apunyalar tres vianants i un dels agents de la policia que el van arrestar.
Amb tot, l'informe també ofereix una fotografia de l'estat del terrorisme a escala global. El 2025 es van cometre 2.018 atemptats al món, en què van ser assassinades 9.901 persones. Això suposa que aquests atacs han augmentat un 1,9%, si bé les víctimes mortals s'han reduït un 5,2% respecte al 2024. Àfrica se situa com el gran focus del jihadisme al món i Europa continua sota el mateix model de terrorisme de baix impacte perpetrat per "individus que actuen com a actors solitaris". Aquesta és la principal dinàmica que adverteixen els serveis d'intel·ligència: ha quedat enrere l'època de les cèl·lules organitzades, i ara el principal risc és el d'un llop solitari que es radicalitza a casa i actua sol.