Un terç de les detencions per jihadisme es fan a Catalunya i preocupa la radicalització dels menors

BarcelonaFins a 95 persones han estat detingudes aquest any en operatius dels cossos policials estatals per la seva suposada relació amb el terrorisme jihadista, vuit dels quals menors d'edat. Segons dades del ministeri de l'Interior, 84 s'han arrestat en territori espanyol i 11 a l'estranger. Catalunya és un punt calent d'intervencions policials per radicalització jihadista: en les més de cinquanta intervencions que les policies han fet arreu de l'Estat, gairebé un terç de les detencions s'han efectuat a Catalunya.

"El fet que una de cada tres detencions es faci a Catalunya té diverses explicacions", assegura Xavi Torrens, sociòleg, politòleg i professor de la Universitat de Barcelona. Entre altres, l'expert destaca el fet que hi hagi la presència més gran de salafisme de l'Estat; un corrent ideològic que l'expert avisa que pot ser el brou de cultiu per a la radicalització islamista. "El salafisme fa una radicalització cognitiva que pot esdevenir violenta", explica. Cal tenir en compte que a Catalunya hi ha fins a tres cossos policials (Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional) perseguint activament el jihadisme, fet que deriva en més intervencions i, per tant, més detinguts, ja que "hi ha més ulls vigilant", aclareix.

Segons les dades del ministeri de l'Interior, els diferents cossos policials que operen a Espanya han arrestat 1.357 persones –1.200 a Espanya i 157 en altres països– des dels atemptats de Madrid de l'11 de març del 2004. Enguany, els 95 detinguts per la seva vinculació amb el terrorisme jihadista fins a mitjans d'agost han superat les xifres dels dos anys anteriors: noranta l'any 2023 i vuitanta-nou el 2024. Unes xifres que pràcticament doblen les dels exercicis anteriors, pel fet que el 2020 —any de la pandèmia— es van produir 38 arrestos, l'any següent 40 i el 2022, 51. 

Per entendre aquesta tendència a l'alça Torrens fa incís en què cal saber diferenciar entre la causa i els potenciadors (o propulsors) del jihadisme: "La causa és la mateixa existència de grups terroristes o organitzacions que propaguen aquestes idees, com són el Daesh (autoproclamat Estat Islàmic) o Al-Qaeda", assenyala. En canvi, els propulsors són aquells factors socials que impulsen la radicalització. Segons Torrens, el conflicte entre Israel i Palestina ha estat un potenciador.

"Al-Qaeda i el Daesh sempre busquen un conflicte armat mediàtic o molt present a les xarxes socials per aplicar la seva ideologia. L'estratègia consisteix a dir als potencials adeptes que Occident oprimeix l'Umma (la comunitat musulmana unida per la fe en l'Islam)", explica Torrens. A partir d'aquí apareix el concepte de la jihad, que els islamistes radicals interpreten com a guerra santa i veuen com un dret a l'autodefensa davant aquesta opressió, prossegueix l'expert. "Es busca que connectin amb la ideologia a través del conflicte i tant Al-Qaeda com el Daesh han vist aquesta guerra com un potenciador per obtenir nous adeptes a la seva causa", argumenta.

Menors i joves, els més exposats

Torrens assenyala els riscos que aquests missatges arribin als menors i els joves a través de les xarxes socials: "Les idees radicals dels principals grups terroristes islàmics estan presents a TikTok, Instagram i X, fet que contribueix a la seva expansió". Al seu torn, afirma que hi ha joves radicalitzats que s'han convertit en difusors d'aquests continguts que fan servir les plataformes socials per captar nous adeptes. Com si fossin una mena d'influencers del jihadisme.

Aquesta situació ha provocat que el nombre de menors radicalitzats amb els postulats de la jihad hagi crescut des de la pandèmia de la covid-19, ja que el confinament va deixar aquest grup exposat al món en línia durant més hores. Això s'ha traduït en vuit menors detinguts en el que portem de 2025, entre els quals hi ha una noia de nacionalitat espanyola arrestada a la localitat valenciana de Xest, i tres nois a Fuensalida (Toledo).

Segons Torrens, la radicalització en línia va més enllà dels menors d'edat, i comprèn principalment la franja que va dels quinze als trenta anys, que considera més "vulnerable a la radicalització". "Són el grup més connectat a les xarxes socials i els que es mouen més hàbilment en aquest entorn. A més, és en aquestes edats quan poden tenir un qüestionament de la identitat i caure en les idees radicals". Això ha fet que els cossos de seguretat se centrin especialment en la prevenció, i detectar aquelles persones radicalitzades en aquesta fase primerenca, ja que pot ser el precedent d'un atemptat terrorista.

Tot i que la migració dels continguts jihadistes a les xarxes socials afavoreix que arribin a més potencials adeptes, també provoca que aquests estiguin menys controlats pels principals grups terroristes, planteja Torrens. Això pot donar peu als anomenats "llops solitaris". Aquest tipus de radicalització contrasta amb l'estructuració que acostumen a tenir els mètodes de captació més tradicionals, com la formació de cèl·lules terroristes en espais religiosos.

Les operacions amb més detinguts

Entre les operacions amb més detinguts aquest any hi ha la duta a terme per la Guàrdia Civil i de la qual es va informar a principis de febrer en què van ser arrestades onze persones, set a Pontevedra i Madrid, considerades "influencers jihadistes". Diversos d'ells col·laboraven de manera intensa en tasques de captació a internet, i alguns comptaven amb desenes de milers de seguidors. Amb aparença de vídeos i publicacions sobre entrenament físic, com ara la cal·listènia i la defensa personal, incloïen consignes d'adoctrinament en l'ideari jihadista.

Una altra de les operacions més nombroses la van pilotar la Policia Nacional i els Mossos d'Esquadra, en col·laboració amb agents italians, i va suposar la desarticulació d'una organització radical pakistanesa que promovia accions violentes, amb deu detinguts a Barcelona i un a Piacenza. La xarxa, que ja havia seleccionat possibles objectius a Europa, impartia a través de canals xifrats consignes que promovien l'assassinat i la decapitació de les persones que anessin en contra de la seva doctrina. També, i en col·laboració amb altres policies, els agents espanyols han participat en operacions contra el terrorisme jihadista a l'Equador, Portugal, Regne Unit, França i Bèlgica.