BARCELONA"Aquí no llencem res!", respon Albert Calvo, el tècnic del taller de fusteria del projecte Reparat Millor que Nou, quan una participant suggereix que un moble amb corcs ja només pot fer el camí cap a les escombraries. Durant uns 40 minuts el tècnic explicarà als seus alumnes tècniques per solucionar problemes amb els insectes que podreixen la fusta dels mobles.
Després de la introducció, els participants provaran durant més d'una hora els processos i tècniques de què els acaben de parlar al taller. Davantal, taules empolsimades de fusta llimada, olor de vernís, molts estris professionals i un moble per restaurar per a cada una o dues persones. Mentrestant, Albert Calvo en va seguint les evolucions. "La nostra manera de treballar la part pràctica és donar consells, oferir solucions a gent que ve amb la intenció de restaurar algun moble de casa seva, però que ho facin ells, perquè és com s'aprèn", explica.
Tallers per a tots els gustos
Aquesta és la rutina dels tallers que programa el projecte Reparat Millor que Nou, un servei públic que va néixer per ensenyar als ciutadans a arreglar objectes fets malbé o avariats, i que està finançat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l'Agència de Residus de Catalunya. Un cop acabat el taller, els participants poden fer de manetes a casa o tornar al mateix taller, portant els mobles fets malbé, com va fer Victoria Prades fa un temps. "Tenia una calaixera que volia reparar, i intentant-ho sola gairebé la faig malbé. En canvi, aquí, amb espai, eines i l'assessorament del tècnic, em van ajudar a entapissar-la de nou i va quedar magnífica. Jo m'apunto a tots els tallers que puc. Si tens paciència s'aprèn molt", relata mentre llima una peça de fusta de la qual intenta eliminar el tint.
Però el taller de fusteria, tapisseria i restauració de mobles no és l'únic que s'ofereix als ciutadans. El projecte té tres branques més: la d'electrònica i informàtica, la de tèxtil, i la de bricolatge, lampisteria i bicicletes. Totes gratuïtes. Seguint l'exemple de portar mobles de casa cap a restaurar al taller, Ana Mari Calzada va decidir carregar-se a l'esquena el televisor i l'ordinador per dur-los al servei d'assessorament del taller d'electrònica i informàtica. El resultat: tots dos aparells arreglats per poc més de 20 euros, el preu que li van costar les diverses peces per reparar dels dos objectes. I fet per ella mateixa. "M'agrada la iniciativa: d'una banda, aprens a restaurar objectes en molts casos únics, i de l'altra, si ets una mica viu, pots arreglar objectes a preus de ganga. Aviat hi portaré també la bicicleta", explica encantada.
No només per estalviar
El motiu econòmic és un dels principals al·licients que ofereix el servei. Entre reparar i comprar, el contrast resulta notori per a la butxaca. "És evident que la crisi impulsa la gent a gastar menys, i recuperar allò antic sense invertir en coses noves és una manera d'aconseguir-ho", explica Albert Torras, cap de secció de Prevenció de Residus de l'AMB, i responsable del Reparat Millor que Nou. Per Torras, però, l'estalvi és només un dels motius de l'èxit del projecte, que no ha parat de créixer des que es va posar en marxa el 2009, fins al punt que en el cas d'alguns tallers, com el de fusteria, cal demanar hora abans.
"Per als participants hi ha dues qüestions tan o més importants que els diners. La primera és una consciència cada cop més ecològica, prendre consciència que allargar la vida útil dels objectes implica també produir menys residus. I des del Reparat Millor que Nou creiem fermament en això, volem que els objectes puguin conviure amb nosaltres, i no només de manera passatgera, sinó que perdurin en el temps sent útils. La segona raó és el valor sentimental d'alguns objectes antics, ja sigui perquè impliqui un record, perquè l'hàgim heretat d'un familiar... i que cap article nou pot substituir". Tot i això, no qualsevol objecte malmès que s'hi porti sortirà llustrós i amb una vida nova de regal només amb l'orientació d'un tècnic.
Problemes difícils de solucionar
I és que, com explica Albert Torras, malgrat que tenen un índex d'èxit de gairebé el 80%, les possibilitats no depenen tant del tipus d'objecte -sempre que estigui dins dels camps en què es desenvolupa el projecte- com del fet que sigui factible solucionar el problema. "Els nostres tècnics ajuden gent que té problemes molt variats amb els objectes que porten. Des d'un comandament de televisió que no funciona perquè està brut per dins fins a un vestit de casament antic que s'ha descosit i és de l'àvia. Però si t'ha caigut el mòbil d'un setè pis, tens un problema difícil de solucionar", explica gràficament.
Però, més enllà de reparar objectes concrets, també es tracta de recuperar oficis que s'han anat perdent amb el temps, com reflexiona Xavier Cercós, un dels participants del taller de restauració de mobles. "Jo vaig estudiar a Suècia de petit, i a l'escola hi ha i hi havia assignatures obligatòries de fusteria o cuina. És una llàstima que aquí no es tingui aquesta cultura, o que s'hagi deixat perdre, perquè són coneixements molt útils". Albert Torras ho corrobora: "D'entre els joves que vénen als tallers, la majoria ho fan per adquirir unes habilitats que, en una altra època, s'aprenien a casa, al costat del pare o la mare, i que es transmetien de generació en generació", resumeix.