La taula on el món es reparteix la cocaïna és a Dubai
Fonts policials situen aquest emirat com un dels epicentres del narcotràfic tot i el canvi de política d'extradició dels darrers anys
Màlaga / BarcelonaA un costat de la taula l’irlandès Daniel Kinahan; a l’altre, el neerlandès d'origen bosnià Edin Gaçanin, àlies Tito; davant, el marroquí Ridouan Taghi, i en una punta, l’italià Raffaele Imperiale. Conversen en un reservat amb vistes al mar del luxós Burj Al Arab de Dubai. La pandèmia encara no ha arribat. Controlen el macrocàrtel més important de cocaïna del món i se senten intocables. Impunes. Cadascú compleix la seva funció. Els irlandesos, gestionen les rutes i la distribució per diversos països d’Europa. Gaçanin és el broker, la logística i el finançament de les operacions. Imperiale, transporta la cocaïna a la Camorra italiana. Taghi, la cara visible de la Mocro Maffia, supervisa l’entrada de la droga pels ports holandesos i belgues. El poder en majúscules. El negoci de la droga es decidia a Dubai.
I continua passant. L’emirat continua sent el refugi per a les principals organitzacions criminals de tot el món, sobretot les europees. "Els capos abans estaven al port José Banús, a Marbella, però ara estan a Dubai. A Dubai hi has de ser perquè allà es reparteix el negoci", explica un alt comandament de la Policia Nacional. Però la impunitat s’ha acabat. En part. Dels quatre comensals, menys el Kinahan, tots han acabat detinguts, tot i que no tots han estat extradits als països que els busquen per jutjar-los. Gaçanin segueix sense poder ser jutjat a Rotterdam.
El clan dels Kinahan exemplifica molt bé la mutació en el negoci de la droga. A principis del nou mil·lenni es van instal·lar a la Costa del Sol per controlar l’arribada de la cocaïna a Europa i blanquejar els diners, però la pressió policial a Marbella i les oportunitats que brindaven els Emirats Àrabs Units els van portar l’any 2016 a instal·lar-se a Dubai. L’any 2022, després que els Estats Units oferissin una recompensa de 5 milions de dòlars a cadascun dels seus caps, van desaparèixer de l’esfera pública. Fins que fa unes setmanes, el The Sunday Times va publicar unes fotografies del pare del clan, Christy, i els seus dos fills, Daniel i Christoper, en una vetllada d’arts marcials a Dubai. El clan Kinahan segueix ben viu i usa l’emirat com a hub, segons el departament del Tresor americà. Les autoritats de Dubai van permetre el 2024 l'extradició Sean McGovern, mà dreta dels Kinahan. D'aquesta manera es va convertir en la primera persona que els Emirats Àrabs Units extradien a Irlanda. Dubai, però, encara no s'ha atrevit amb ningú del clan que porti el cognom Kinahan.
Els orígens
Dubai és una ciutat construïda artificialment entre el desert i el mar. A principis de segle, va passar de ser un assentament a convertir-se en un centre financer mundial. "Va venir gent de tot el món a fer negocis, a construir una nova vida. Aquesta actitud de benvinguda va començar a afavorir els grups criminals. No preguntaven d'on venien els diners, no posaven gaires traves burocràtiques", explica Fatjona Mejdini, directora de la South Eastern Europe Observatory. L'any 2006, un informe del Consell de la Unió Europea ja avisava que "Dubai sembla ser un indret utilitzat per al blanqueig de beneficis procedents de tota mena d’activitats criminals, incloses les drogues".
La voluntat d'expansionisme de Dubai també va fer que anys després arribessin els visats de llarga durada, permisos de residència per a estrangers de cinc i deu anys que tenien com a objectiu atraure inversors i empresaris. Però també van atraure els narcotraficants. A més, aquest model de visats de llarga durada s'ha consolidat amb els anomenats visats d'or, permisos de llarga temporalitat pensats precisament per a inversors. Amb tot, Mejdini explica que no tots els emirats que formen els Emirats Àrabs Units han optat per tenir una política de fer els ulls grossos amb la criminalitat. "La reticència a denunciar persones amb problemes criminals ha estat un problema només de Dubai", afegeix. Ho demostra un cas: Franz Chopia és un criminal albanès molt conegut que operava sobretot a Bèlgica. Va voler ocultar-se als Emirats Àrabs Units, però en un viatge va anar a parar on no tocava. Va aterrar a Abu Dhabi en lloc de Dubai. Automàticament, es va procedir a la seva extradició.
La màniga ampla de Dubai va fer que aquesta ciutat també fos atractiva per a polítics acusats de corrupció. Per exemple, l’exgovernador nigerià James Ibori s'hi va refugiar, així com els germans Gupta, molt vinculats a la corrupció de l’era Zuma a Sud-àfrica. A la poca voluntat de perseguir delinqüents d'alt poder adquisitiu s'hi han sumat les reticències freqüents d'acceptar extradicions a altres països.
L'emirat que es repeteix
Cada cop, però, les investigacions judicials i policials han anat assenyalant més Dubai. Dos agents de la Policia Nacional de Fuengirola expliquen que és freqüent que els narcotraficants que estan investigant –i que saben tota l'estona per on es mouen– viatgin un cop al mes a Dubai a veure els seus caps. "Els principals estan als Emirats", asseguren. Les referències a Dubai en les escoltes telefòniques són constants. Els Mossos d'Esquadra també han portat investigacions que els han conduït fins a Dubai, segons fonts de la policia catalana. Per exemple, l'any passat, els Mossos, juntament amb la Policia Nacional i les autoritats sèrbies, van atrapar el clan dels Vračarci, una màfia sèrbia molt activa en el tràfic de cocaïna. Una de les detencions es va fer a Dubai. Uns anys enrere, el 2022, la Guàrdia Civil va desarticular un càrtel de la cocaïna que entrava la droga pel port de Barcelona. La policia espanyola va afirmar llavors que la màfia es controlava des de Dubai.
Segons Mejdini, tot plegat ha fet que Dubai hagi tingut cada cop més pressió per part d'altres països. "I han canviat el rumb", afirma. Sobretot, el canvi s'ha notat en els últims mesos. Han extradit, per exemple, quinze ciutadans albanesos que es dedicaven al tràfic de drogues i que les autoritats d'Albània estaven buscant. Tot i això, l'analista internacional apunta que sovint s'opta per extradir els segons o els tercers en la línia de comandament; els peixos grossos continuen sent intocables. "Sembla que estan cedint a la pressió. I cada cop més, estem veient més i més casos de criminals que són deportats de Dubai. Ara, si això és una cosa que continuarà o si aquesta és una estratègia d'entregar alguns peixos petits per contenir la pressió, no ho sé", dubta Mejdini. Sí que hi ha alguns senyors de la droga que han acabat extradits de Dubai, com Raffaele Imperiale. També hi ha hagut detencions de narcotraficants americans, com Roberto Carlos Álvarez Vera, provinent de l'Equador.
De fet, des del 2020, Dubai no és el paradís somiat per als criminals. La pressió s'ha incrementat especialment a partir del 2024, però hi ha casos de tots els colors. Edin Gaçanin, l'important narco bosnià, també va ser detingut a Dubai, però no ha estat lliurat a les autoritats del seu país. Tot i haver-lo arrestat, les autoritats de Dubai el van deixar en llibertat sota fiança el gener del 2023, segons una investigació del Projecte d'Informació sobre Crim Organitzat i Corrupció. Ara, no se sap on és. En canvi, Othman el Ballouti, un narcotraficant belga d'origen marroquí considerat un dels principals responsables del tràfic de cocaïna a través del port d'Anvers, sí que va ser detingut i extradit el 2025 per part de les autoritats emiratianes. També el mateix Taghi, un dels caps visibles de la temuda Mocro Maffia, va ser detingut en una mansió de Dubai i posteriorment lliurat a la policia del seu país.
El canvi de política exterior de Dubai ja ha tingut les seves conseqüències positives per a l'emirat. La GAFI (Grup d'Acció Financera Internacional) va situar Dubai a la seva llista negra el 2022, perquè consideraven que tenien mancances en la lluita contra el blanqueig de capitals. Això encara va atraure més el crim organitzat i el narcotràfic. "Era creixent la reputació de Dubai de ser aquest lloc on pots invertir lliurement i ningú et preguntarà sobre l'origen dels teus diners. I, el més important, tindràs bons advocats. Així que serà molt poc probable que siguis extradit", narra Mejdini.
Diverses fonts policials i judicials expliquen que últimament els càrtels s'han adonat que és tan important fabricar diners venent droga com moure'ls i blanquejar-los un cop guanyats. En aquest sentit, apunten fonts policials, el fet que Dubai també hagi tingut durant anys una política opaca amb el blanqueig de capitals també ha afavorit l'arribada de les màfies a aquest emirat. Finalment, el 2024 Dubai va sortir d'aquesta llista negra indicant que havia corregit alguna de les seves deficiències.
Encara és d'hora per avaluar com el canvi de rumb de Dubai en la persecució dels càrtels provocarà que els senyors de la droga busquin nous refugis. En paral·lel, sí que ja hi ha diverses informacions, entre elles de l'agència Reuters, que apunten que alguns d'ells estan valorant fugir de Dubai pels bombardejos iranians. El que havia sigut fins ara el seu lloc segur, la seva trinxera, ara també està en guerra.