El temari de les oposicions per a mestre és el mateix des de fa 25 anys

La part teòrica la fixa el ministeri d’Educació, que prepara una actualització de les proves que no estarà llesta per a les d’aquest any

El temari de les oposicions per a mestre és el mateix des de fa 25 anys

Després de 10 anys de professora interina, Mireia Valentí es presentarà aquest 2018 a les oposicions que es faran des de l’abril fins al juny. L’examen que haurà d’afrontar conté una part pràctica que val el 70% i una de teòrica que compta el 30%. Com la Mireia, tots els candidats que vulguin passar l’examen -hi ha en joc 2.000 places- s’hauran d’estudiar un temari que no s’ha canviat des dels anys 90.

El cos docent de Catalunya és d’àmbit estatal i això vol dir que el temari de les oposicions (el de la part teòrica) el fixa el ministeri d’Educació, Cultura i Esports.

El temari procedeix de la reforma educativa que va suposar la LOGSE (1990) i és d’obligat compliment a totes les comunitats autònomes. Concretament, el temari de les oposicions del cos de mestres es va fixar l’any 1993 i el del cos de secundària i professors tècnics de formació professional (FP) el 1996. Per poder superar les oposicions cal aprovar totes les parts: la teòrica i la pràctica. A més, els docents també s’han d’enfrontar a una altra prova de programació i una d’unitat didàctica.

“El temari que ens pregunten és molt antiquat per a la professió que fem”, considera la mestra interina, que afegeix que el que els fan estudiar “té poques aplicacions”. Segons Valentí, es tracta d’uns temes “que són de fer colzes” i que no mostren si un professor sap transmetre els coneixements als alumnes.

Per exemple, alguns dels temes que la Mireia ha d’estudiar són els sistemes de comunicació, els llenguatges de la televisió, del còmic i de la publicitat. En canvi, denuncia que no hi apareix cap tema relacionat amb internet o les xarxes socials.

Arran d’aquesta situació, el ministeri d’Educació defensa que “a curt termini és imprescindible una modificació o actualització” de les proves, i assegura que s’està treballant en un nou projecte legislatiu d’actualització dels temaris.

No obstant això, no concreta com serà la modificació o en què consistirà. En un moment en què es reivindica l’educació innovadora i en què el currículum escolar és competencial, les oposicions que es faran aquest any exigiran el mateix temari que fa un quart de segle. Pel que fa a les oposicions que es convocaran per al curs 2019-2020 -seran pràcticament del doble de places que les d’aquest any-, caldrà veure amb quin temari es faran.

Fonts de la Direcció General del Professorat del departament d’Ensenyament recorden que la part teòrica depèn del ministeri i que han fixat que la part pràctica tingui el màxim pes possible dins el que permet el govern espanyol. El ministeri permet a les comunitats escollir el percentatge de cada part de les oposicions, amb un màxim d’un 70% de la part pràctica i d’un 30% de la part teòrica.I si bé el contingut de la teòrica el fixa el ministeri, la part pràctica la pot dissenyar la comunitat autònoma.

“El que ens interessa és identificar la competència docent i per això volem donar el màxim pes a la part pràctica”, expliquen les fonts, que afegeixen que aquesta part de les oposicions sí que és competencial. Segons el departament, en aquesta part de les proves es vol veure com el docent treballaria amb els alumnes a partir d’un supòsit pràctic.

Sense oposicions des del 2011

A Catalunya no es feien oposicions des del 2010 a primària, des del 2011 a secundària i des del 2016 a FP. Actualment, la taxa d’interinitat dels docents és del 32%. Això ha fet que molts docents se sorprenguessin veient que el temari que se’ls demanava era tan antic.

“El problema és que s’exigeixen temes teòrics que tenen poc a veure amb la pràctica del centre”, opina el portaveu del sindicat USTEC, Ramon Font, que considera que tenir “bagatge cultural és molt important”, però que ho és més “saber actuar amb els nens”.

També és crític amb les proves el professor de pedagogia internacional de la Universitat de Barcelona (UB) Enric Prats, que assegura que el fet que “el temari no s’hagi actualitzat en 25 anys és un símptoma d’un cert encarcarament del sistema”. “En un quart de segle, l’educació ha experimentat canvis profunds en molts sentits: finalitats, mètodes, continguts i mecanismes d’avaluació”, apunta Prats, que recorda que “tant els alumnes com les seves famílies no presenten els mateixos trets que fa 25 anys”.

Canvis en la prova

En la mateixa línia, el professor dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Guillermo Bautista recorda que en 25 anys han canviat molt els temes relacionats amb els entorns digitals, amb l’aprenentatge competencial, amb la inclusió i amb l’atenció a la diversitat, entre altres.

Més enllà del temari, Prats creu que “cal plantejar un canvi profund de les oposicions per adequar-les a les exigències de la societat actual”. “El docent ha de mostrar una preparació més polivalent i versàtil que abans, i també ha de tenir una implicació més ferma amb la transformació social i l’èxit educatiu per a tothom”, defensa el professor de la UB.

Precisament, per a la professora dels estudis d’educació de la UOC Lorena Becerril, es podria enfocar la prova teòrica d’acord amb el model competencial del currículum. “Això implicaria posar el focus en les competències a ensenyar i no en els continguts”, considera. Per a Becerril, el fet que les proves teòriques continuïn sent les mateixes des de fa 25 anys posa de manifest “una certa incoherència entre el que s’està demanant a les escoles i els requeriments que s’exigeixen als mestres i professors per accedir al funcionariat públic”.

D’altra banda, la directora de l’Escola Ítaca, Fina Monell, defensa la implantació d’un sistema semblant al MIR per a mestres. “Serviria perquè tinguessin un contacte real amb els alumnes, més enllà de les pràctiques de magisteri, que no els fes assumir d’entrada les responsabilitats al 100%”, reivindica Monell. Defensora de la idea que la tasca del mestre és “una funció d’artesania”, considera que un mestre de primària “va molt més enllà d’ensenyar una matèria”. “No som aplicadors d’allò que diu algú altre, sinó que hem de donar una resposta a cada situació”, conclou.

EDUARD VALLORY, director d'Escola Nova 21

“Seguim un model transmissiu que diu si saps física, però no si saps generar-ne aprenentatge”

¿Com afecta el sistema educatiu que el temari que es pregunta a les oposicions sigui tan antiquat?

Afecta el perfil de docent que acabem seleccionant per a les nostres escoles. L’oposició com a filtre d’accés està obsolet, perquè és antic i antitètic al desenvolupament del model competencial que volem seguir. Diem que l’escola ha de formar competencialment, però en canvi no formem competencialment els docents, ni les proves d’entrada al sistema les fem de manera competencial. El cas és que seguim un model transmissiu que valora si saps física, però no si saps generar-ne aprenentatge. És un miracle que tinguem tants i tants docents al nostre país que treballin de manera competencial: només s’explica pel seu esforç i compromís.

¿En quin sistema ens hauríem d’emmirallar? ¿Quin país té un model referencial en l’accés dels mestres al sistema educatiu?

Jo m’emmirallo en un model d’escola pública d’un estat del benestar avançat com és el finlandès. Crec que és un bon exemple d’enllaç entre formació i selecció de professorat. D’entrada, primer es fa una selecció dels alumnes que vulguin entrar a la universitat a fer magisteri. Durant la selecció, no només es pregunta sobre què sap l’alumne, sinó sobre com és. Per exemple, se li pregunta si anteriorment ha format part d’un agrupament escolta, entre altres coses. Un cop ha entrat a fer el grau, es troba amb un sistema molt pròxim al de residència clínica. És a dir, al model com es formen els metges, que té un entorn d’aprenentatge punter. Un cop surten de la universitat, la selecció està vinculada a l’escola. El centre explica quin perfil de docent necessita i, posteriorment, una comissió en fa la selecció.

¿Quin tipus de contracte tenen els docents a Finlàndia?

Tenen un contracte indefinit. Un cop el mestre l’obté, és pràcticament impossible que perdi la plaça. Només passa en casos molt extrems, com ara que el docent vagi alcoholitzat a l’escola o hagi comès abusos.

FRANCINA MARTÍ, presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat

“És surrealista que a les oposicions preguntin un temari dels anys 90”

¿Com valora que les proves teòriques d’oposicions de mestre siguin les mateixes des dels anys 90?

És surrealista i afecta d’una manera molt negativa el sistema. Que tinguem un temari dels anys 90 és molt preocupant. Vol dir que no hi ha hagut una reflexió prèvia de quin és el perfil de mestre que es necessita. Això fa que tinguem mestres que no presentin el perfil que seria adequat per poder exercir. A l’hora de fer les oposicions es valora que tinguin molt coneixement d’una matèria, però no es valoren altres habilitats que són imprescindibles. A la part pràctica és cert que es demanen supòsits pràctics, però és una prova molt incompleta. Per exemple, en la tasca del docent hi ha una part molt important que són les habilitats comunicatives. O el treball en equip. I, aquestes, entre altres, són qüestions que no entren a les oposicions. També és molt preocupant que no es facin oposicions des de fa tants anys.

¿Afecta el sistema que faci gairebé 10 anys que no s’hagin convocat oposicions per a mestres de primària i professors de secundària?

El percentatge d’interins que tenim és molt elevat i és molt superior al de la mitjana europea. Això afecta les escoles d’una manera molt negativa perquè no hi ha una estabilitat dels equips de mestres. Hi ha escoles que es troben amb equips que canvien cada any i és clarament perjudicial per al seu projecte educatiu. Però insisteixo que cal canviar el model de selecció del professorat.

¿Cap on haurien d’anar, segons vostè, les oposicions?

El fet de ser funcionaris no crec que hagi de canviar. La feina del mestre ha d’estar per damunt del govern que hi hagi. No obstant això, sí que crec que cal millorar el sistema de selecció. Cal valorar no només els continguts, sinó també les capacitats socials, comunicatives... Cal pensar quin perfil volem del mestre, què n’esperem i quins coneixements i quines habilitats han de tenir.

Més continguts de