Cauen un 21% els trasplantaments de ronyó amb donant viu

BarcelonaLa donació d'òrgans a Catalunya continua la tendència positiva que l'ha portat a ser un dels territoris amb rècord de trasplantaments al món (més de 1.100 el 2017). Entre el gener i el maig d'aquest any el ritme de tres trasplantaments per dia s'ha mantingut, amb 468, gràcies a un manteniment de les donacions per mort encefàlica i també de pacients amb asistòlia controlada, és a dir, amb el cor parat. Les xifres fins al maig, però, confirmen en paral·lel el descens continuat de les donacions d'òrgans amb donant viu, eminentment les de ronyó, que baixen un 21% en la primera part de l'any i ja en fa tres que cauen.

El motiu que minvin els donants vius és obvi, segons l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), i s'explica pel fet que ha crescut molt l'oferta de donacions provinents de cadàver els últims anys. Ara bé, la donació renal de donant viu "no s'ha d'oblidar perquè és el millor trasplantament per a persones joves amb insuficiència renal crònica", ha subratllat el director de l'OCATT, Jaume Tort.

Per revertir la caiguda d'aquestes donacions en vida que són "una bona pràctica clínica" amb molta tradició a Catalunya, recorda l'OCATT, s'iniciarà un programa de sensibilització i informació en col·laboració amb el departament de Salut. Tort ha insistit que un ronyó d'un donant viu sempre serà millor opció per a un jove amb una projecció de vida llarga per davant.

En tot l'any passat es van fer 133 trasplantaments de ronyó amb el donant viu i també se'n van fer set de fetge. Històricament Catalunya ha concentrat més del 40% de tots els trasplantaments amb donant viu a Espanya. Sobre quina era la relació de donant-receptor en aquests casos, un 45% eren parella, mentre que en un 22% dels casos van ser el pare o la mare, i en un 19% dels casos, germans del pacient. Set de cada deu d'aquests donats són dones, segons les dades de l'OCATT.

El trasplantament de ronyó és el més comú i el que té : només l'any passat se'n van fer 780 als hospitals catalans. La llista d'espera per rebre aquest òrgan també és la més llarga i té 1.000 persones actualment, tot i que els temps per rebre un ronyó són d'uns 20 mesos, "força ràpids", insisteix Tort.

Donants cada cop més grans

En els primers cinc mesos de l'any s'han fet 468 trasplantaments, un 8,6% més que en mateix període del 2017 i han augmentat tots els tipus. Se n'han fet 315 renals, 72 de fetge, 29 de cor, 48 pulmonars i 4 pancreàtics. També es confirma un canvi en el perfil del donant, amb un increment de l'edat mitjana: un de cada dos superava els 60 anys.

A més, l'OCATT insisteix que aquesta edat mitjana dels donants encara pot créixer més perquè l'esperança de vida va a l'alça. "No hi ha una limitació estricta per a qui pugui ser donant. Cada òrgan té limitacions, però hem tingut, per exemple, el cas d'un donant de 92 anys a qui el ronyó li funcionava perfectament en el moment de morir", ha explicat Tort.

L'OCATT ha destacat la solidaritat dels donants i de les seves famílies, perquè només en un 13,7% els parents del pacient difunt es neguen a donar-ne els òrgans. "És un gest altruista molt important i una decisió presa en un moment molt complicat", ha destacat Mariona Badia, coordinadora de trasplantaments de l'Hospital Arnau de Vilanova.

"No volia per a altres pares el que jo estava passant"

La Montse Roldan és una mostra d'aquest coratge i solidaritat. El seu fill va convertir-se en donant d'òrgans després de patir una crisi d'asma que li va produir una parada cardiorespiratòria i els metges li van comunicar que no podrien salvar-li la vida. "Jo sempre m'havia plantejat ser donant, però no m'hauria pensat mai que qui ho acabaria sent seria el meu fill", ha explicat.

La decisió va ser molt difícil, però la Montse ho tenia clar: "No volia que uns altres pares passessin pel que jo estava passant". Ha reivindicat la necessitat de donacions infantils perquè, com que hi ha una baixa mortalitat, els menors que es troben en aquesta situació sempre ho tenen més difícil. "Amb el temps, la decisió de donar no consola, però sí que tranquil·litza una mica saber que un nen pot fer un any més gràcies al Pau", ha subratllat.

A l'altra cantó de la balança, hi ha la l'experiència dels receptors, com l'Olga Colell: "Sense els donants i les seves famílies jo no seria viva". L'Olga va rebre un fetge va sis anys, poques setmanes després que nasqués el seu segon fill. Va començar-se a trobar malament i li van diagnosticar una hepatitis fulminant d'origen desconegut.

Ha recordat el neguit i el patiment de les setmanes d'espera a l'hospital i com se li va obrir el cel després de saber que hi havia un donant: "Encara recordo com una infermera em va dir una nit que havia arribat un fetge i que podia ser compatible". La recuperació de l'operació, gens senzilla, va ser llarga però l'Olga agraeix l'altruïsme que li permet avui tenir "una segona oportunitat per gaudir de la família".

Tot i que la xifra de negatives familiars és ja "molt baixa", l'OCATT assegura que seguirà treballant en la sensibilització de la societat per reduir encara més reticències que puguin sorgir a l'hora de donar els òrgans. Tort ha explicat, per exemple, que de cara a la tardor s'engegarà un projecte sobre donació i confessions religioses per analitzar com cada comunitat aborda aquesta pràctica.