Treballadores socials denuncien violència a la feina: "Els usuaris paguen la frustració amb nosaltres"

Barcelona“De vegades arriba un usuari i descarrega la frustració amb nosaltres, cridant-nos i insultant-nos”. És només un exemple del que viuen les treballadores socials en el seu dia a dia d’atendre persones que descarreguen el sentiment de maltractament institucional en la professional que tenen al davant. També entre les professionals d’educació social es queixen que cada cop han de fer front a més amenaces, violència i intimidació. “En pocs anys hem passat de tractar amb brètols a tractar amb psicòpates”, es queixava una educadora en la concentració que es va fer a Barcelona en protesta per l’assassinat d’una col·lega a Badajoz.

Més que una sensació personal, la violència contra les treballadores socials és més estructural, ateses les xifres de l'informe elaborat pel Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya i que s'ha presentat aquest dijous: el 50% de les enquestades afirmen haver-ne patit. Una quarta part d’aquestes professionals indiquen haver rebut agressions verbals i un 15% conductes violentes o amenaces de violència física. En un 0,3% dels casos la violència la cometen els companys o caps del departament o entitat.

Pel que fa a les educadores socials, una de cada tres afirma haver patit algun tipus de violència, segons l’Informe de l’Estat de l’Educació Social que ha elaborat el col·legi professional, el CEESC, que també s'ha publicat aquest dijous. D’aquestes, el 28% relaten agressions verbals o acorralament físic, un 25% conductes violentes i un 8% amenaces de violència física i un 1,4% assetjament sexual. L’enquesta no pregunta qui executa la violència, però Olga Giner, membre de la junta del CEESC, assegura que la immensa majoria la perpetren els usuaris: “Tenim una feina de risc, treballem amb col·lectius de risc, vulnerables, a presons o a justícia juvenil”.

Professions feminitzades

Tant el treball com l’educació social són dues feines amb majoria de presència de dones, concretament més del 80%. Entre les treballadores socials, el 36% admeten que no tornarien a fer els estudis, una consideració que Giner atribueix a les males condicions laborals que hi ha en el sector privat. Un 60% de les professionals treballen en entitats i empreses, sovint contractades per administracions, però cobren menys que les col·legues que tenen una plaça pública. “No hauria de ser així: igual feina, igual salari”, afirma la responsable del CEESC, que també reivindica una “revalorització de la professió com a professionals essencials que treballen els 365 dies de l’any i les 24 hores del dia”. En aquest aspecte, Giner assenyala que cal garantir la seguretat als llocs de treball, però també que les administracions públiques han de vetllar per l’estabilitat laboral en les licitacions que fan. Així, una tercera part de les professionals fan el salt a ajuntaments quan en tenen l'oportunitat

Aquesta mateixa inestabilitat i els baixos sous expliquen que la meitat de les treballadores socials abandonin la professió. En aquest sector, el 60% té una plaça pública i un 20% treballa en una entitat sense ànim de lucre. Poc menys de la meitat cobren entre el salari mínim i 27.000 euros bruts anuals. També hi influeix la càrrega de feina excessiva, cada cop amb més burocràcia i més persones per atendre.