Pandèmia
Societat  /  Immigració 20/03/2022

Més burocràcia i més demanda saturen els serveis socials

Els casos que arriben a les oficines municipals són més complexos i la falta de solucions frustra i crispa la ciutadania

4 min
Una usuària sortint de les dependències dels serveis socials d'Olesa de Montserrat.

Olesa de MontserratDos anys després, els treballadors dels serveis socials d'Olesa de Montserrat encara tenen molt presents els primers dies de la pandèmia, quan el plafó amb què intentaven entendre la magnitud de la tragèdia s'anava omplint de puntets vermells: cada punt equivalia a una persona morta per covid en els geriàtrics. De fet, en aquesta localitat del Baix Llobregat Nord, el coronavirus va impactar de ple en una residència al cap de pocs dies del tancament de la Conca d'Òdena quan el covid encara no havia mostrat la seva capacitat de mort. "Aquells dies van ser un drama perquè no sabíem a què ens enfrontàvem ni quant duraria l'emergència", diu ara el regidor Jordi Martínez Vallmitjana. 

En el cas olesà, els serveis socials es van erigir en servidors essencials i presencials des del minut zero, van haver de reorganitzar equips i tasques d'un dia per l'altre i assumir –sumant– més tasques a la cartera. "Ens vam haver de reinventar per poder cobrir l'augment de demanda i el tancament d'altres serveis i administracions", relata Elisabet Linares. Els tràmits per cobrar prestacions (renda mínima garantida, ingrés mínim vital, etc. ) van passar a ser online per obrir-se mesos després a la cita prèvia, obstacles insalvables per a molts usuaris que recorrien als seus serveis socials per trobar una solució. 

Linares s'encarrega de l'àrea de la gent gran, salut i dependència, i explica com van haver d'improvisar –amb l'ajuda de la brigada municipal– des d'un servei de recollida d'escombraries a un de repartiment de menjar i lliurament de medicaments. "Teníem la sensació de ser bomberes, de no poder fer res més que apagar focs", subratlla, perquè en aquells dies, tret dels sanitaris i els comerços de menjar, els serveis socials eren gairebé els únics que mantenien la porta oberta. La por i la incertesa es van apoderar de la població alhora que es feia evident que l'aturada econòmica suposava un augment exponencial de la demanda. D'usuaris habituals i també de nous, els "treballadors pobres ", com il·lustra Margarita Ruiz Bové, responsable dels serveis socials, que subratlla que "per sort" molts van requerir ajuda puntual, fins que l'activitat comercial i industrial es va revifar. Però per regla general confirma "la complexitat" dels casos, perquè als problemes econòmics s'hi sumen els de relacions de família, de consum de drogues o alcoholisme. Aquesta complexitat fa que es multipliquin els seguiments i les derivacions o l'acompanyament cap al recurs especialitzat.

 "Som el calaix de sastre", encerta la treballadora Pepi Boada, que ressalta que la ciutadania veu en aquests serveis bàsics de primera línia la finestreta on acudir per qualsevol problema o necessitat. "De vegades només els pots donar un telèfon perquè tu no tens la solució perquè l'Ajuntament no és l'administració competent", explica Isabel Parra, des de la finestreta de la primera acollida, és a dir, d'obrir els expedients de cada usuari. Avui ha obert el 67è d'aquest any i relata com les principals demandes són els pagaments de lloguer i subministraments de llum, gas i aigua, malgrat tota l'artilleria legislativa per intentar posar-hi remei.

Però les lleis de protecció socials, que prohibeixen tallar els subministraments bàsics, tenen un fort impacte de càrrega laboral, subratlla Ruiz Bobé. Els informes de vulnerabilitat que reclamen les companyies s'elaboren als serveis socials, tot i que hi ha poc de social i molt d'econòmic, afirma la responsable, i es destinen moltes hores de la jornada a omplir farragosos formularis. "Hi ha molta feina burocràtica", es queixa Parra, i la seva companya Alba Calabuig afegeix que entre la gestió i els tràmits "és difícil fer prevenció" i avançar-se als problemes de les famílies. 

Pressupost extra

Per fer front a aquest increment de demanda, l'Ajuntament ha demanat 40.000 euros al romanent municipal, que se sumen a l'increment de les partides de beques menjador, per complementar les ajudes a l'habitatge o l'augment a l'atenció domiciliària, detalla el regidor. A Olesa, el nombre d'usuaris dels serveis socials ha crescut un 60% en els últims cinc anys: el 2021 va tancar amb 9.575 pels 5.925 del 2017, dels quals un 10% corresponen a la teleassistència o l'atenció domiciliària, que ha consolidat el fort repunt de la demanda durant el confinament. Més feina amb els mateixos recursos, es queixen les treballadores, i la responsable rebat que s'han redistribuït tasques i personal.

Reiventar-se és un verb repetit entre les treballadores de Cal Mané, la casa que acull els serveis socials d'aquesta localitat de 24.000 habitants als peus de Montserrat. El fa servir sovint Jéssica Blázquez, educadora social, que assenyala com el confinament els va obligar a obrir canals de contacte nous –Whatsapp, mòbil o correu electrònic–perquè els usuaris, acostumats al cara a cara, trobessin un interlocutor. Són canals que s'han mantingut i que també suposa una feina extra haver de gestionar-los. El ciutadà buscava saber què havia passat amb el familiar de la residència, el que havia entrat a l'hospital, s'oferia com a voluntari o demandava una prestació tot just anunciada a la premsa i que encara no estava en vigor. Les treballadores parlen de la frustració, indignació, crispació i desesperació de la ciutadania, sentiments que perduren avui.

Passats 24 mesos, Blázquez assegura que creia que aquells primers mesos eren "durs", però el postconfinament ha deixat una situació pitjor, amb molta conflictivitat social, problemes i violència familiar, adolescents fugits... El llistat d'empitjoraments es completa amb la constatació de més maltractaments físics i abusos econòmics a la gent gran, demències i un desequilibri emocional i de la salut mental generalitzat . La pandèmia, diu Calabuig, només ha fet que "intensificar" els problemes que s'arrossegaven.

Arran de la pandèmia ha sorgit un grup de gestió de dol, teràpies familiars o una manera nova de connectar-se amb els usuaris, sobretot amb els joves. "Els serveis socials moren d'èxit perquè qualsevol iniciativa és molt necessària i s'omple", afirma l'educador Víctor García, que conclou que des del 2008 "cada setmana supera l'anterior". 

stats