Els trens també fan tard a la protesta del sector ferroviari

MadridQuan falten quinze minuts per a la protesta convocada pels sindicats ferroviaris davant del ministeri de Transports, un grup de manifestants que venen des de Tarragona encara són a 60 quilòmetres de Madrid. Víctimes de la seva pròpia crisi, els problemes que acumula l'alta velocitat entre la capital catalana i l'espanyola els impedeix arribar a la cita reivindicativa. Finalment, uns 300 persones —moltes d'elles amb armilles fluorescents– es fan veure i sentir a Nuevos Ministerios, el complex d'edificis que acull les seus de cinc ministeris, entre els quals hi ha el de Transports i Mobilitat Sostenible, capitanejat per Óscar Puente.

Les banderes dels sis sindicats que hi han confluït –vermelles, negres, verdes, blanques i blaves– onegen tot fent palesa una estampa transversal de tota la "família ferroviària". Treballadors de Renfe, Iryo i Ouigo comparteixen espai amb treballadors d'Adif. Són les empreses que estan a l'ull de l'huracà després dels accidents d'Adamuz i Gelida i del caos de Rodalies. "Ha de marcar un abans i un després, ha de ser un punt d'inflexió", diu Pepa Páez, secretària general del sector ferroviari de CCOO, des de l'escenari. "No podem permetre'ns normalitzar el que no és normal, no podem resignar-nos que el ferrocarril funcioni a còpia de pegats", afegeix. Noelia Martín, de la CGT, s'hi suma i creu que els últims accidents no són "fets aïllats", sinó un "símptoma més de la malaltia crònica" que pateixen els trens a l'Estat. I Diego Martín, el secretari general del Sindicat Espanyol de Maquinistes Ferroviaris (Semaf), reclama canvis imminents i una "revisió del sector i de totes les mesures" i lamenta que no s'hagin dedicat prou esforços a mantenir la xarxa de trens.

Solidaritat amb els usuaris

Entre els assistents, hi ha un doble missatge. La falta de manteniment compromet la seguretat, però els trens continuen sent segurs. I és una consigna en la qual més d'un orador posa èmfasi. Dues de les demandes, per exemple, són establir protocols de seguretat i augmentar les plantilles. "No estem davant d'un problema de seguretat ferroviària, és un problema d'inversió insuficient i de planificació deficient", protesta Pepa Páez. I envia un missatge de solidaritat amb els usuaris: "El vostre empipament és comprensible i la vostra preocupació és lògica, però els ferroviaris estem del vostre costat". En aquesta línia, Diana Murciano, tripulant de bord de Renfe i representant de la CGT, reconeix que la "indignació" dels ciutadans condueix al "nerviosisme" dels treballadors, i fa una crida a tots els actors implicats: "Han de fer autocrítica per veure el que està fallant, compromet tota la classe política".

Un dels assistents és Francisco Cárdenas Pons, responsable de Renfe d'UGT Catalunya. Per a ell, el culpable de tot plegat és Adif: "Està enfrontat amb tothom". El responsabilitza del deteriorament de les vies i de la falta d'inversió. "No som nosaltres, nosaltres hi anem per sobre", defensa en declaracions a l'ARA. Però el diagnòstic no és compartit per tothom. El Sergio, del Sindicat de Circulació Ferroviari, posa la lupa en els combois: "El material rodant és vell i té moltes incidències". Si a això hi sumes l'estat de les infraestructures, és un "cicle sense fi", assegura.