'I am from Bosnia'
"Què m'has portat?" és el primer que em preguntaran quan torni a casa. I per mirar de comprar alguna cosa típica de Barcelona que alegri la família, avui, última tarda de la meva estada a la ciutat, faig cap a la part de baix de la Rambla , on vaig veure moltes botigues de souvenirs.
Me les vaig fent totes, una rera altra, i totes tenen els mateixos articles, alguns de sorprenents -souvenir volia dir record, oi?- samarretes del Barça, d'acord, però del Madrid, de l'Arsenal, del Vila-real?, d'altres amb estampats suposadament graciosos de contingut sexual, amb textos en anglès, nines i vestits flamencs, dracs gaudinians però també toros de lídia i tota mena de figuretes fetes amb trencadís.
Gairebé totes les botigues estan ateses per indis, que em fa l'efecte que saben tant sobre Barcelona com jo de Delhi o Bangalore. Però són atents, massa i tot. Quan entra un turista li pregunten "Where are you from?" i fan comentaris sobre el país en qüestió: "Bella Italia" o "You American will like that" , mirant de vendre'ls el que sigui. Com que no tinc ganes que em maregin, els dic que sóc bosnià i observo com escanegen el seu arxiu de tòpics nacionals buscant algun referent de Bòsnia. Com que no en troben cap -gràcies a Shiva!-, em deixen en pau.
Pregunto en anglès si les nines flamenques són típiques d'aquí. El venedor em diu que sí. Insisteixo: típiques de Barcelona? I torna a dir que sí i afegeix, ràpid: "Good price" . No me'n quedo cap. Una mica més enllà, una família negra està demanant el preu d'una pilota del Barça. Com que em sobta, m'adono que, en general, es veuen pocs turistes negres. I no em refereixo a visitants subsaharians, que deuen ser al Ritz, els rics, o dalt d'una pastera, els altres. Vull dir turistes negres francesos, americans, britànics, canadencs… I em pregunto, com sempre que en veig a la platja: es posen morenos els negres?
Entro a una última botiga i de seguida penso… souvenirs? M'he ficat en un sex-shop! Però com que tot és blanc, obert al carrer, lluminós, fred -el disseny barceloní ha arribat fins i tot aquí- sembla més la planta d'objectes de regal d'uns grans magatzems que un antre de pecat. La qual cosa s'agraeix: des de quan el sexe ha de ser pecat? Parelles, grups d'amigues, algun altre turista i un servidor passegem relaxadament apreciant-ne l'oferta. I si porto un consolador de record? Però no en veig cap vestit de flamenca.
Al fons del local hi ha un bar, ja més fosc, i per damunt de les portes baixes veig dalt d'un petit escenari una ballarina en tanga, prima, atractiva i operada, que es mou indolent i amb cara d'estar treballant en una oficina, agafada a una barra vertical. M'observa encuriosida que estigui prenent notes. Jo li somric i continuo apuntant el que els explicaré en aquest article: strip , avorrida, somriure. A veure si més tard, quan l'escrigui, sé desxifrar a què em referia.
Quan surto del local, dues dones granadetes, marcant pitrera, em miren pretesament suggerents oferint-se com a record. A les tres de la tarda! Faig com si no les hagués vistes i penso que el souvenir, a casa, se l'hauran de pintar a l'oli. Oli? D'oliva? Ja sé què els portaré.