Wert "dolgut" per haver de renunciar a les beques d'excel·lència per mantenir les socials

MadridEl ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, ha afirmat aquest dijous que el seu departament ha hagut de "renunciar a les beques d'excel·lència" per poder mantenir les "beques socials", és a dir, les del règim general, una decisió d'índole pressupostària que, segons ha dit, li ha "dolgut molt" haver d'adoptar.

"En l'afany per preservar aquestes beques de base social, que són les beques generals, hem hagut de renunciar a beques d'excel·lència basades exclusivament en el rendiment i ens ha dolgut molt, perquè jo crec que el sistema ha de ser consistent a l'hora d'enviar senyals de valor sobre el rendiment i l'esforç", ha assenyalat.

En un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press, Wert ha defensat la seva reforma del sistema de beques, que eleva a un 6,5 la nota mínima per accedir a ajudes econòmiques a l'estudi a la universitat i deixa en un 5,5 l'exigència necessària per accedir a la gratuïtat de matrícula en aquesta etapa.

Segons ha explicat, "l'equitat no és suficient i té cara B, i aquesta és la responsabilitat". "La cara B és que l'estudiant que rep ingressos de certa quantia, que representen un sacrifici important per a la societat que els sufraga, ha de correspondre amb un rendiment que no és d'excel·lència", ha afegit.

Així mateix, ha apuntat que “la decisió d'obrir una mica la mà fins al 5,5" ha estat motivada perquè "semblava més equitatiu" que l'accés a la matrícula "tingués un requisit més baix".

Quant a la posició de la resta del govern sobre la reforma de les beques, Wert ha dit que s'ha sentit "específicament emparat" per la resta de l'executiu.

Wert ha anunciat que no seguirà en política quan acabi la seva etapa de ministre perquè no té "ambicions polítiques". Això sí, si li tornessin a oferir ser el titular del ministeri d'Educació diria que sí. Wert ha afegit que seria "un imbècil" si digués que se sent satisfet per la polèmica que suscita i els actes de protesta que rep quan arriba els actes, però que encara no ha arribat al punt de sentir "minada" la seva moral.

Sobre la Lomce i l'enrenou provocat a Catalunya per la imposició del castellà en l'educació pública, Wert ha assegurat: "En el meu judici es tracta d'un rebuig inexplicable. Jo crec que si de veritat un llegeix sense prejudici i sense voluntat de provocar un incendi emocional aquesta norma, no només no és cert que s'ataqui o es destrueixi la immersió lingüística, sinó que, de fet, és la primera vegada que una llei de l'estat reconeix l'existència de la immersió lingüística", ha etzibat.

Insinua que les converses amb els partits catalans són surrealistes

El ministre ha arribat a comparar les converses mantingudes amb els partits catalans sobre aquesta qüestió amb "les pel·lícules del germans Marx". No ha volgut desvetllar de quina força política es tractava, però ha assegurat que "després de llegir i explicar pacientment la disposició addicional 38", un adversari polític català li va dir: "Be, és veritat que la norma és compatible amb la immersió lingüística, però el 99% de la gent pensa que no ho és".

El ministre ha tornat a reconèixer que va ser "un greu error" dir que volia espanyolitzar els estudiants catalans, però que manté que "el sistema educatiu ha de proporcionar als estudiants de Catalunya la possibilitat de sentir-se tan orgullosos de la seva identitat catalana com de l'espanyola". "Si em torna a fer la pregunta el diputat del PSC, Francesc Vallès, li asseguro que contestaré d'una altra manera, però el concepte serà el mateix”, ha advertit.