Les xifres de la immigració irregular no quadren

BarcelonaEl ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, assegurava dimarts en una visita a Barcelona que al Marroc hi ha 40.000 subsaharians que esperen entrar a Espanya. I 40.000 més a Mauritània. Madrid no diu en quines fonts es basen aquestes estimacions i, en qualsevol cas, no hi ha dades fiables d’una població que, per definició, no es registra. I les estimacions que s’esgrimeixen no quadren. Amb motiu de l’inici del procés de regularització que va obrir el Marroc l’1 de gener, Rabat va calcular que a tot el país hi viuen entre 25.000 i 40.000 immigrants, incloses totes les nacionalitats i totes les situacions administratives, des de demandants d’asil i refugiats fins a estrangers que van entrar legalment i els va caducar la residència, menors o víctimes del tràfic de persones. El 2012, però, el Marroc xifrava la població sense permís de residència entre 10.000 i 15.000 persones. El 2005, quan deu immigrants van morir intentant creuar la tanca de Ceuta, Madrid va donar xifres semblants. Però aleshores els càlculs de la Unió Europea parlaven d’un màxim de 10.000 immigrants al Marroc.

Les ONG es mouen amb les seves pròpies xifres. Abans de tancar el seu projecte, Metges Sense Fronteres calculava que hi havia entre 6.000 i 15.000 subsaharians als voltants de Ceuta i Melilla. La delegació d’immigracions de l’arquebisbat de Tànger, que ara ofereix assistència humanitària diària als joves que esperen per saltar als boscos dels voltants de Melilla, assegura que no n’hi ha més de 1.500. I, posada en context, la pressió migratòria a Espanya és menor que la dels països veïns: segons Frontex, entre el gener i l’octubre del 2013 van entrar a la península 5.800 africans, lluny dels 36.000 d’Itàlia i també dels 30.000 de Grècia.