CRISI CLIMÀTICA

La crisi climàtica es podia preveure fa cinquanta anys

Un estudi ha analitzat el grau d’encert de les prediccions de l’últim mig segle sobre l’estat actual del clima i ha conclòs que eren correctes
Mapa de l'augment de la temperatura de la Terra obtingut a partir d'un model climàtic / GETTY

A hores d’ara és evident que el clima està canviant. S’ha començat a parlar d’emergència o crisi climàtica per subratllar que el problema és urgent i que, si no fem alguna cosa, l’impacte a l’ecosistema pot ser terrible. Últimament ha esclatat l’activisme en aquest camp, sobretot gràcies a figures com Greta Thunberg, però fa mig segle els científics ja anunciaven que avançàvem cap a aquesta crisi ambiental. Una anàlisi dels principals models per estudiar l’evolució del clima publicats al llarg de les últimes dècades ha demostrat recentment que els experts tenien raó: la majoria de les prediccions encertaven els canvis que s’han acabat produint.

La climatologia analitza les variacions del temps a llarg termini (a diferència de la meteorologia, que s’ocupa dels canvis puntuals a escala local). És una ciència que fa pronòstics a partir de les dades recollides en el passat i, potser per això, sempre ha despertat reticències en els que argumenten que el clima és massa impredictible. Però no és cert: en realitat adopta unes tendències que segueixen una lògica. Tot i que també hi intervenen factors aleatoris, l’evolució del clima es pot calcular.

Per aconseguir-ho, els científics utilitzen models matemàtics processats per grans ordinadors, que busquen patrons en els milers de dades que s’han registrat al món des de fa dècades. Els primers aparells que es van fer servir per a aquest propòsit, a principis dels anys setanta, eren menys potents que els telèfons que portem ara a la butxaca. És per això que les prediccions climatològiques han sigut durament criticades des del començament, adduint que no es tenien les eines adequades per obtenir conclusions fiables.

Fa cinquanta anys van aparèixer els primers estudis que predeien l’escalfament global. A les acaballes del segle, els mateixos experts encara dubtaven que la tecnologia usada fos suficient. Però ara s’ha vist que, fins i tot amb aquelles limitacions, les prediccions eren molt acurades: un article publicat a la revista Geophysical Research Letters ha comparat els primers models climàtics amb les dades actuals i, sorprenentment, ha trobat que no s’equivocaven de gaire. La majoria dels disset estudis analitzats, fets a partir de catorze models matemàtics diferents i publicats entre el 1970 i el 2001, havien anunciat amb exactitud l’escalfament global que tenim ara (un augment mitjà d’uns 0,9 ºC). I els que s’havien desviat més d’aquesta xifra l’encertaven quan s’afegien als models dades que no es coneixien en aquell moment, com per exemple la quantitat de pol·lució generada pels humans durant aquest període (que depèn de molts factors variables).

Quines conclusions en podem treure? En primer lloc, que els models que s’han fet servir per calcular com evolucionarà globalment el clima al llarg de les dècades són més bons del que molts pensaven. La climatologia ha sigut durament criticada molt temps, i això demostra que sense gaire raó. Quan fa unes dècades es va començar a parlar seriosament d’actuar per frenar l’escalfament global abans no fos irreversible, els detractors argumentaven que els sistemes que s’utilitzaven per anticipar la pujada de la temperatura encara no eren exactes i per això feien prediccions exagerades que no es complirien mai. Ara veiem que no era així: fins i tot els primers models, imperfectes com eren, s’hi acostaven molt.

En segon lloc, que als experts ningú els fa cas fins que ja és massa tard (o gairebé). El que sol passar és que el missatge de les persones que més saben sobre un tema no sempre arriba al públic general amb prou claredat i rapidesa. Hi ha, doncs, un problema important de confiança i de comunicació que els científics haurien de resoldre, i no només en aquest àmbit. No serveix de res detectar un problema i plantejar-hi una solució si qui després l’ha d’aplicar no rep les instruccions o no se les creu. En aquest sentit, per difondre la gravetat de la situació ha sigut més útil una adolescent sense cap coneixement especial sobre el tema que no pas els centenars d’experts que fa anys que hi treballen i avisen del perill que s’acosta. Caldria intentar entendre el perquè.

Finalment, s’ha de reconèixer que fa temps que la climatologia és fiable i que no podem seguir ignorant-la. Encara s’ha de veure si la conscienciació popular sobre l’emergència climàtica servirà d’alguna cosa, però, si més no, és una millora respecte a la situació de fa uns anys. De tota manera, hi ha altres elements que hi juguen en contra. Com que la producció industrial és una de les principals causes de l’escalfament, hi ha molts interessos polítics i econòmics en joc per minimitzar-lo i desprestigiar els que donen l’alarma, per tal que uns quants continuïn enriquint-se i controlant el poder. Però el problema és real, com demostra el fet que fa cinquanta anys que s’està pronosticant encertadament que l’activitat humana està provocant un escalfament global de conseqüències potencialment nefastes. Potser que, ara sí, ens ho prenguem tots seriosament.

Salvador Macip és metge i investigador de la Universitat de Leicester

Blogs de ciència

this_image_alt

Despedida